Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espurnes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espurnes. Mostrar tots els missatges
divendres, 18 de juny del 2010
dissabte, 19 de desembre del 2009
diumenge, 31 de maig del 2009
Lliçons per ser un bon neoliberal, o bé, un còmplice del sistema
T'amagaràs en l'individualisme i justificaràs les injustícies mentre preserves la teva petita parcel·la d'estabilitat.
Martin Niemüller (atribuït a Bertolt Brecht):
Primer van agafar els comunistes,
i jo no vaig dir res perquè no era comunista.
Després es van endur els jueus,
i jo no vaig dir res perquè no era jueu.
Després, van venir a buscar els obrers;
no vaig dir res, perquè jo no era obrer ni sindicalista.
Més tard es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir res perquè jo era protestant.
I quan, finalment, em van agafar a mi,
ja no quedava ningú per protestar.
Martin Niemüller (atribuït a Bertolt Brecht):
Primer van agafar els comunistes,
i jo no vaig dir res perquè no era comunista.
Després es van endur els jueus,
i jo no vaig dir res perquè no era jueu.
Després, van venir a buscar els obrers;
no vaig dir res, perquè jo no era obrer ni sindicalista.
Més tard es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir res perquè jo era protestant.
I quan, finalment, em van agafar a mi,
ja no quedava ningú per protestar.
dijous, 7 de maig del 2009
divendres, 11 de juliol del 2008
dijous, 8 de maig del 2008
Els llums del món
La NASA ha publicat el mapa lumínic de la Terra, va ser dissenyat per veure els núvols amb la llum de la lluna, (que romàntic, no?).Encara que en realitat serveix per veure les zones més urbanitzades, que no sempre vol dir les més poblades...
També serveix per veure la minúscula part que represento, per exemple jo. I la contaminació lumínica que causa el "progrés".
Però sobretot, per veure que formem part d'un tot global, i que no s'entén la llum del nord sense la foscor del sud.
Us inspiren més usos?
dimarts, 22 d’abril del 2008
Los políticos no creerán que a los pobres les encanta comer promesas
"El derecho de soñar: sin él los demás derechos se morirían de sed"
Eduardo Galeano.
dilluns, 21 d’abril del 2008
"Espejos. Una historia casi universal"
Eduardo Galeano a Barcelona!
Aquest és el mail informatiu que m'han enviat:
"Tras cuatro años, Galeano publica esta nueva obra en la cual revisa la historia de la humanidad hasta hoy, y lo hace desde la óptica de los hechos y de las personas menos conocidas, de los que no figuran en los diarios ni en las fotos. Como dice el subtítulo del libro, se trata de una historia casi universal, de un inventario general del mundo que aparece iluminado por este escritor capaz de enlazar lo cotidiano, lo poderoso y la denuncia con lo más sencillo, con el humor o con la más exquisita ironía. En este libro se entremezclan los relatos que nos llevan, como sus propios títulos indican, desde la «Fundación del machismo», la «Resurrección de Jesús», «Las edades de Juana la Loca» o «La educación en tiempos de Franco» hasta «Los derechos civiles en el fútbol». "
Dia 21-04-08:
19:30h, Auditori IDEC-Universitat Pompeu Fabra. C/ Balmes, 132-134. Presentació mundial de "Espejos. Una historia casi universal".
Dia 23-04-08:
Firma de llibres per Sant Jordi:
- FNAC Triangle. Plaça Catalunya, 4 entre les 11.00 i les 12.00 del matí.
- Llibreria La Central entre les 12.00 i les 13.00 h.
- Llibreria Catalonia entre les 18.00 i les 19.00 h.
- Llibreria Laie de 19.00 a 20.00 h.
" Entonces Bertolt Brecht propuso: ¿No sería más fácil que el gobierno disuelva al pueblo y elija otro?"
Res més, compartir és estimar!
Aquest és el mail informatiu que m'han enviat:
"Tras cuatro años, Galeano publica esta nueva obra en la cual revisa la historia de la humanidad hasta hoy, y lo hace desde la óptica de los hechos y de las personas menos conocidas, de los que no figuran en los diarios ni en las fotos. Como dice el subtítulo del libro, se trata de una historia casi universal, de un inventario general del mundo que aparece iluminado por este escritor capaz de enlazar lo cotidiano, lo poderoso y la denuncia con lo más sencillo, con el humor o con la más exquisita ironía. En este libro se entremezclan los relatos que nos llevan, como sus propios títulos indican, desde la «Fundación del machismo», la «Resurrección de Jesús», «Las edades de Juana la Loca» o «La educación en tiempos de Franco» hasta «Los derechos civiles en el fútbol». "
Dia 21-04-08:
19:30h, Auditori IDEC-Universitat Pompeu Fabra. C/ Balmes, 132-134. Presentació mundial de "Espejos. Una historia casi universal".
Dia 23-04-08:
Firma de llibres per Sant Jordi:
- FNAC Triangle. Plaça Catalunya, 4 entre les 11.00 i les 12.00 del matí.
- Llibreria La Central entre les 12.00 i les 13.00 h.
- Llibreria Catalonia entre les 18.00 i les 19.00 h.
- Llibreria Laie de 19.00 a 20.00 h.
" Entonces Bertolt Brecht propuso: ¿No sería más fácil que el gobierno disuelva al pueblo y elija otro?"
Res més, compartir és estimar!
divendres, 18 d’abril del 2008
De la capital de l'imperi: Madriz que diuen ells (II)
Hi ha coses obvies que no cal explicar. No tinc res en contra de la ciutat, ni en contra dels madrilenys. Només parlava de política i gestió.
La ciutat no m'agrada gaire, només els seus parcs i els seus tulipans, però per reconciliar-me amb el context d'un moment tan important, m'és val donar veu als poetes:
La ciutat no m'agrada gaire, només els seus parcs i els seus tulipans, però per reconciliar-me amb el context d'un moment tan important, m'és val donar veu als poetes:
Te vi desaparecer bajo la tormenta,
(...)¿Quién fuera lluvia en tu abrigo
dejando a tu paso
coronas de agua?
Bostezas soñando soles, playas desiertas.
(...)
Vuelves a casa y alteras mis planes
y los andamios de La Latina.
Sé que a fuera un incendio de plumas y brea
tiñe de cenizas los techos del mundo.
Dejad un instante que olvide mis deudas
si el planeta estalla, que nos pille juntos.
En las zanjas de Madrid buscan un tesoro
que esconde un dragón dormido bajo tus pies.
¡Qué torpes e ingenuos son!
Yo tengo el tesoro:
duermo con él.
(...)Abro una botella y llamo al "chino"
y lo celebramos por todo lo alto.
La vida a veces te invita a una ronda,
te guiña los ojos, concede una tregua.
Quizá sólo dure un segundo este sueño
pero, sin duda, habrá merecido la pena.
Ismael Serrano.
dilluns, 7 d’abril del 2008
Federico
Avui em faig ressò, del descobriment que ha fet la maria al seu bloc: BRUIXA DE DOL. Té un bloc que m'encanta visitar i que el recomano des d'aquí.
boomp3.com
Doncs resulta que ha descobert que la cançó de Marea "ciudad de los gitanos" es una adaptació del poema de Lorca "Romance de la guardia civil española"!! Jo ja deia que em sonava, però com pot ser que se'm passés aquesta cosa fantàstica d'ajuntar Marea amb Lorca!!! I ho diu una boja lorquiana que quan tenia 16 anys anava amb el Romancero dins la funda de la guitarra a tot arreu! Ja sé que han passat molts anys i moltes coses per aquesta cabesita, però això d'oblidar el que en el passat ha sigut tan important m'esgarrifa una mica, on deu anar a parar?
On van a parar les cançons de Mandràgora que ja hem oblidat? On queden amb tota la seva força plasmades?
boomp3.com
Doncs resulta que ha descobert que la cançó de Marea "ciudad de los gitanos" es una adaptació del poema de Lorca "Romance de la guardia civil española"!! Jo ja deia que em sonava, però com pot ser que se'm passés aquesta cosa fantàstica d'ajuntar Marea amb Lorca!!! I ho diu una boja lorquiana que quan tenia 16 anys anava amb el Romancero dins la funda de la guitarra a tot arreu! Ja sé que han passat molts anys i moltes coses per aquesta cabesita, però això d'oblidar el que en el passat ha sigut tan important m'esgarrifa una mica, on deu anar a parar?
On van a parar les cançons de Mandràgora que ja hem oblidat? On queden amb tota la seva força plasmades?
dilluns, 17 de març del 2008
dimarts, 11 de març del 2008
vida prohibida
El capitalisme és un sistema generador de pobres, i si aquí no en tenim suficients, els hem d'importar. És la globalització neoliberal. La globalització de la precarietat perquè l'economia creixi i els empresaris cada cop tinguin més beneficis. Mentrestant, el poble no podem accedir a un habitatge, la sanitat està saturada, les aules necessiten recursos i que se'ls escolti, la gent gran malviu amb miserables pensions... El retrat és lamentable, però com sobrevivim a dures penes, ens hi conformem. El sistema té formol, ens apalanca! I continua l'espoli del tercer món...
dimecres, 5 de març del 2008
Coses que impressionen (Eclipsi de lluna 2008)
des de Buenos Aires.
des de Valladolid.
El suggeriment de la casa: Obre els dos vídeos a la vegada, hauràs de deixar passar abans uns segons del de sota perquè té la caràtula. Com és que la foscor entra pel costat oposat a una banda i l'altra de l'Atlàntic? Hi ha una lluna que està al revés, oi?
Més preguntes?
dilluns, 25 de febrer del 2008
Josep Palau i Fabre
Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés,
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de mi no me'n quedés
en el no-meu que jo en rebés.
Jo em donaria per un bes,
per un de sol, però que besés
i del besat em desbesés.
Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.
com si ni jo me n'adonés,
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de mi no me'n quedés
en el no-meu que jo en rebés.
Jo em donaria per un bes,
per un de sol, però que besés
i del besat em desbesés.
Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.
dimarts, 12 de febrer del 2008
dilluns, 4 de febrer del 2008
Confessar-se
Ahir vam anar a confessar-nos. Erem bastanta gent, tot el teatre ple. L'Ismael Serrano té uns seguidors i seguidores molt fidels que es mobilitzen ràpidament (sempre el veiem des de l'última fila!)
Quan tens fe en alguna cosa, en una forma d'entendre el món, en com t'agradaria que fós, i obres els ulls a la crua i dura realitat, de tant en tant necessites espais de recolliment on crear una veritat paral.lela, un racó d'esperança on denunciar i palpar el convenciment de qui es creu que un altre món és possible, cosa que a la vida real sembla tan difícil de trobar. No només passa amb els concerts de l'Ismael, també amb molts altres, com amb en Lluís Llach... (bé, en aquest cas últim amb més intensitat, perquè al Serrano sembla que li costi dir les coses clares i ficar el dit a la llaga sense miraments... ara sembla que em contradigui perquè li critico coses, però... la resposta a aquell "T'estimem!" amb un "no te entiendo!" va quedar molt poc sensible i serà difícil de pair, encara que després se'ns dirigís amb un "familiars i amics" en català...)
Però en fi, que ens vam anar a confessar pels pecats comesos i així poder seguir amb les nostres vides digerint la desigualtat a cada revolt, no fent res per canviar la realitat, encara que sigui la més propera (que és la més important), ser incoherents amb el nostre pensament acceptant les normes del sistema que després rebutgem... Recordo les paraules d'en Lluís Llach al seu últim concert (que vaig veure per la tele) dient que la socialdemocràcia europea havia renunciat a canviar el món (i sobretot la d'aquí!) i com tothom aplaudia quan l'absoluta majoria de votants obten per aquesta opció si és que són d'"esquerres"... Així que suposo que cal acceptar que el sistema al que moltes persones tenim aversió, aconsegueix que totes les opcions estiguin integrades procurant no ofegar-les prou com perquè intentin arrencar-lo, mantenint-les en vida però anestesiades.
Us deixo dues coses aquí sota...
Quan tens fe en alguna cosa, en una forma d'entendre el món, en com t'agradaria que fós, i obres els ulls a la crua i dura realitat, de tant en tant necessites espais de recolliment on crear una veritat paral.lela, un racó d'esperança on denunciar i palpar el convenciment de qui es creu que un altre món és possible, cosa que a la vida real sembla tan difícil de trobar. No només passa amb els concerts de l'Ismael, també amb molts altres, com amb en Lluís Llach... (bé, en aquest cas últim amb més intensitat, perquè al Serrano sembla que li costi dir les coses clares i ficar el dit a la llaga sense miraments... ara sembla que em contradigui perquè li critico coses, però... la resposta a aquell "T'estimem!" amb un "no te entiendo!" va quedar molt poc sensible i serà difícil de pair, encara que després se'ns dirigís amb un "familiars i amics" en català...)
Però en fi, que ens vam anar a confessar pels pecats comesos i així poder seguir amb les nostres vides digerint la desigualtat a cada revolt, no fent res per canviar la realitat, encara que sigui la més propera (que és la més important), ser incoherents amb el nostre pensament acceptant les normes del sistema que després rebutgem... Recordo les paraules d'en Lluís Llach al seu últim concert (que vaig veure per la tele) dient que la socialdemocràcia europea havia renunciat a canviar el món (i sobretot la d'aquí!) i com tothom aplaudia quan l'absoluta majoria de votants obten per aquesta opció si és que són d'"esquerres"... Així que suposo que cal acceptar que el sistema al que moltes persones tenim aversió, aconsegueix que totes les opcions estiguin integrades procurant no ofegar-les prou com perquè intentin arrencar-lo, mantenint-les en vida però anestesiades.
Us deixo dues coses aquí sota...
dissabte, 26 de gener del 2008
Fòrum Social Català
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

