Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris animul·li. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris animul·li. Mostrar tots els missatges

dissabte, 19 de setembre del 2009

Debat d'anàlisi política (o qualsevol) a la tele

Intruccions: Agafa un motiu i fes una pancarta
gira la lletra on el cuc serà papallona
Llavors volarà cap a la flor que fa tant que desitja
Qui ho hauria de dir, el seu somni a punt de fer-se realitat.
Quasi havia aconseguit fer un poema dadaísta!!
Però ens falta experiència. És la primera vegada!
La responsabilitat ofega però sabem nedar
contracorrent, això fa que l'èxit es trobi al nostre abast
Mentrestant, haurem d'esforçar-nos i treballar per aconseguir-ho.
I ho aconseguirem, perquè estem units per la causa!
el campionat aquest cop no se'ns escapa!
estaven massa animats, el vol de la papallona s'acabava...

I 3 més
(molt estimats)

diumenge, 1 de març del 2009

Tria la teva aventura

- Xxxxssst!



- ...



- Ens poden sentir!



- I què?



- Que sabran que hi som!



- Però si no saben que hi som, com ens escoltaran?


- Si se'ns sent, utilitzaran la nostra veu, ens diran que som uns radicals i ens faran servir de model del què els altres no hauran de seguir mai si volen ser exemplars.


- Però potser els altres pensen que tenim raó i, si ens senten, serem més!


- Els altres ja tenen els seus problemes... Els faran entendre que estem aïllats, que la nostra reivindicació no té res a veure amb cap altra.


- Així doncs... Utilitzen la nostra veu o galopen lliures a costa del nostre silenci. Què fem? Cridar o callar?

dijous, 5 de juny del 2008

Converses de rodalies

Marxa el tren de l'estació.
En Joan parla per telèfon mirant el mar per la finestra: "No... ara sóc tutor de p-4... Tutor de p-4!... sí... m'havien dit que em donarien plaça a primària i al final es van equivocar... sí, sí... i al final em van recol·locar a p-4... mira, pintant i fent moneries... ja... què hi farem... ja sortirà..."
Ella es va preguntar en quina part del tren estaria la persona que desitja violentament una plaça per treballar de tutor de p-4. Havia d'estar per allà, n'estava segura.

Passa el tren.
La Josefina renya el seu home: "Clar! Ara et fan mal els ronyons! Doncs no netegis més allò! Prefereixo que estigui tot brut que que et passi alguna cosa!"
Més endavant, potser serà com la dona que guarda les llàgrimes en una capseta de vidre a l'hospital. Sempre diu que si el seu home s'ha de morir, que si us plau, no pateixi, i destapa la capseta només quan no està en presència d'ell. Davant seu, mai. Avui s'ha mort i ha plorat mars.

Arriba el tren a l'estació.
En David té retard mental, és objectivable. Juga amb la velocitat de la màquina movent el cap amunt i avall. És una sensació que la resta de persones potser no experimentarem mai perquè mai ens atrevirem a fer-ho davant dels altres. La seva mare li acarona la mà, li explica tot el que han de fer aquell vespre. Ell segueix movent el cap, cada cop més ràpid i riu. Riu molt. La seva mare li agafa el braç: "Et faràs mal! Queda't tranquil!". Ell para amb tota la desgana que troba dins seu, és evident. Mai dirà que la vida és curta i és important saber prioritzar els moments importants. Però n'és el més conscient.

dimarts, 6 de maig del 2008

Maig del 68 o la generació dels progres reciclats

Se celebraven 40 anys d'aquell maig. Ella va escriure's un postit i el va penjar a la nevera:
"Quan faci 40 anys que se celebren 40 anys:
no creuré que els interessos personals o econòmics dominen les meves idees;
no creuré que vaig fer molt per transformar el sistema en el que m'he acomodat;
no diré que un altre món és possible pensant que en el fons el capitalisme és el sistema que dóna major benestar;
no pensaré..." i ja no quedava més espai per dir el que li havia de transmetre la consciència d'aquí a 40 anys. La consciència de la societat en un postit.

Es busca generació amb més capacitat de retentiva.

dimecres, 30 d’abril del 2008

Temps present (d'indicatiu)

Jo SOM, no puc aïllar la responsabilitat.

Tu ESTIMO, encara que diguis que estimes.

Ella PENSEU I FEU, i mai deixa de fer-ho en plural.

Nosaltres ODIEN totes les diferències.

Vosaltres OPINEM, perquè ho feu en nom de tots.

Ells EXPLOTEN, així Jo, Tu, Ell, Nosaltres i Vosaltres continuem mantenint el seu nivell de vida.


I aquesta és l'autèntica conjugació!

dimarts, 15 d’abril del 2008

Per a familiars, amics i coneguts.

Interna???

1 adj 1 Situat endins, que obra a l'interior.


2 fig Que concerneix l'ànima.


3 ANAT ANIM Situat a dins o a la part més pròxima a l'eix central del cos.

2 adj i m i f 1 ENSENY Dit de l'alumne que s'està en un internat.


2 MED Dit del metge o de l'alumne de medicina que fa feina en un hospital i hi resideix d'una manera més o menys fixa.

3 adj f MED Dit de la medicina que s'ocupa de les malalties que afecten tot l'organisme o bé de les que, radicades en un òrgan, n'afecten altres.

dijous, 27 de març del 2008

Un absurd

- Bon dia.

- Hola, bon dia. Un moment, ara l'atenc, és que estem molt enfeinats...

- D'acord, ja m'espero...

- Perdoni. Què voldrà?

- Doncs miri, estic buscant un generador d'il·lusions.

- Disculpi... el què?

- Sí... un... això no és una merceria?

- Sí, ho ha sigut tota la vida!

- Doncs un generador d'il·lusions! Allò que es fa servir per fer una plantilla i cosir un patró per realitzar alguna cosa agradable!

- Ah... sí, és clar! Nosaltres en diem... formador d'entusiasme plastificat, és més modern.

- En tenen?

- Escolti, vostè de quin manicomi s'ha escapat? Com vol que tinguem aquestes coses! Vagi, que m'està espantant la clientela!

- Sí... ja m'ho semblava... que vostè no tindria il·lusions ni per vendre.

- Les il·lusions no es poden comprar.

- Ja ho sé, simplement s'experimenten, oi? Però és que no sé qui s'ha quedat les meves, perquè fa temps que no en tinc ni una!

- Escolti, no tinc temps per fer de psicòleg, si vol fer el favor de deixar-nos atendre aquestes persones... no veu que s'està fent cua?

- Sí, ja me'n vaig! Vaig a escriure un cartell per trobar-les!

- Vinga, adéu, passi-ho bé! ... quines coses... Jo tampoc tinc il·lusions, ja! Però no faria això per trobar-les! Bé, no faria... res..., no? És igual! Quina bajanada! Qui és el següent?

La formiga Aludnag

Els exemplars d'aquesta espècie són fàcils de trobar en hàbitats on la calor intensa es fa inaguantable. El tret que les fa diferents de les altres formigues és que desprecien totalment tot comportament gregari. Es volen sentir lliures i alliberades.
Per evitar qualsevol problema de salut derivat de l'estrés practiquen el "pànxing", consistent en asseure's i observar com treballen les altres, segurament sent el seu hobbie preferit. Tenir sempre qui la pugui servir al seu gust, fent-li massatges relaxants sempre que ho desitgi i fent-li pessigolles quan té ganes de riure. Li encanta posar-se el bronzejador per poder torrar-se al sol i perdre el monòton color que tenen totes les formigues.

El seu caràcter despreocupat i exigent fa, doncs, que sigui despreciada per les altres com ella. Fins i tot ningú sol tenir ganes d'aparellar-se amb ella, però això no li fa absolutament res, li és ben indiferent, i és que les formigues aludnag, encara que són d'un sol sexe tenen la facultat de reproduir-se com volen.


Lorena(quan era nena).
Tota una filosofia de vida...
Fa gràcia això de "caràcter despreocupat i exigent" i la capacitat de reproduir-se com volen, clar que sí! Autosuficients!

dimecres, 19 de març del 2008

"Vamos castores, vamos!"

Perquè et trobo a faltar, perquè sé que estàs passant dies difícils, perquè sé que et fa riure molt això d'aquí sota:



No sé què anuncia, per això el poso. Els diners que mou la publicitat són immorals!...que consti...

dilluns, 3 de març del 2008

Cansada

En un instant pot canviar tot. És així, potser tu ja ho saps. Potser estàs llegint això i penses que a tu t'abraça la rutina i mai et sorprendràs un dia pensant-ho. Però ho hauries de tenir en compte. De cop, pot canviar tot.
Avui estic massa cansada... ja en tinc prou de notícies, de xoc, de parlar... estic cansada, ja pensaré demà.

dimarts, 26 de febrer del 2008

Zp-rajoLa

El debat del que tothom parla és com un videojoc d'aquests d'última generació. Tu has de triar un dels dos jugadors, fer un monòleg que sembli un debat i el que més mentides digui i més demagògic sigui, incrementa el seu poder i guanya la partida. Un circ.
Com avui he tingut un dia complicat, des d'aquí aprofito per dedicar-los una cançó, a veure si m'animo una mica!
De fet hauria de ser la lletra de l'Himno, el COE l'hauria d'acceptar perquè és una rima que ha sortit del poble i vaig aprendre quan era nena, té valor històric!
Diu així:
Espanya, Espanya
penjada d'una canya
si la canya cau,
Espanya adéu-siau!!!
I aquí podríem afegir una tornada que expressés que com el que tenim és una herència franquista, fem una metàfora amb la canya cantant:
Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar!
Segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja!
Aquesta gent em posa creativa...

dilluns, 18 de febrer del 2008

...del poble

... del poble

web llegida al revés és bew,
la mateixa paraula.


bew en català seria veu,
els mateixos sons.


web és veu.
La veu...


.


dijous, 7 de febrer del 2008

Futurologia simpàtica

Obro el 'Metro' per fer l'autodefinit del centre -és un dels costums matinals que m'han quedat des de la Universitat, cada cop amb menys regularitat, clar...-. I mireu què diu el meu horòscop d'avui: ...ejem... posem música així una mica mística amb espelmes...

"Júpiter, planeta 310 veces mayor que la Tierra, el mayor del sistema solar, te dota para traer fortuna y suerte a los que te rodean"!!!

Alça!! Us doto de tota la fortuna i sort a totes les bones persones que em llegiu! Heu vist quin horòscop més generós que tinc? Ara, en canvi jo, por ahí te pudras! ...no te digo...

dijous, 24 de gener del 2008

FF

- Doctor, què m'ha passat?

- No s'amoïni, l'estem examinant.

- Qui sóc?... Sí... sí, sí! Recordo quin és el meu nom, quin dia vaig néixer...

- Tranquil, sap dir-me on estem?

- En un hospital, a l'Hospitalet de Llobregat... oi?

- Sí.

- També sé que treballo en una feina que no m'omple... Però no recordo l'últim cop que vaig plorar de riure, ni l'últim cop que vaig convidar els meus amics a casa... no recordo... l'esglai d'abans d'un moment important,sap? Tampoc no recordo quan vaig sentir l'última complicitat amb algú que m'importava, ni quan em van ajudar o vaig ajudar, ni l'última paraula que em va servir de consol, ni... ni l'últim petó...

- Mmm... Crec que pateix un estat simplement fisiològic. No té cap tipus d'amnèsia...
El primer pas que cal fer per poder recordar és... invertir en memòries!