a la platea,
s'obren els llums
que enfoquen la nova parella.
Són joves i guapos,
la gent els admira
perquè amb boleros li canten
a l'engany, al desamor i a la vida.
A ella li canvien els ulls
cada cop que s'obre el teló,
darrera d'aquell escot
batega un cor d'il·lusions
de fer tremolar el públic
amb la seva veu
aconseguint embriagar-los
i marxar deixant-los en peu.
El temps els va dur a l'èxit
però sempre s'ho acaba cobrant,
doncs ara compten les mateixes arrugues,
però diuen que a ell les canes el fan interessant.
Ella ha gosat aparentar la seva edat
i això l'ha fet invisible
tant als mitjans de comunicació
com pujada dalt d'un escenari en acció.
El compàs de la cançó
ha volgut deixar-la en evidència
quan tota la seva carrera
ha sigut un producte d'estètica
d'un mercat que com a una única sortida
li ofereix la cirurgia
per poder tornar a ser dona
i seguir sent una cantant digna.
Hi ha una clam sord
a la platea,
ella li dóna l'últim cop d'ull
abans de marxar per sempre.
La nova és jove i guapa,
la gent se la mira
i s'escolta començar un bolero
sobre l'engany i les desil·lusions de la vida.
Mai va ser una cançó.
2003.





...
