- Doctor, què m'ha passat?
- No s'amoïni, l'estem examinant.
- Qui sóc?... Sí... sí, sí! Recordo quin és el meu nom, quin dia vaig néixer...
- Tranquil, sap dir-me on estem?
- En un hospital, a l'Hospitalet de Llobregat... oi?
- Sí.
- També sé que treballo en una feina que no m'omple... Però no recordo l'últim cop que vaig plorar de riure, ni l'últim cop que vaig convidar els meus amics a casa... no recordo... l'esglai d'abans d'un moment important,sap? Tampoc no recordo quan vaig sentir l'última complicitat amb algú que m'importava, ni quan em van ajudar o vaig ajudar, ni l'última paraula que em va servir de consol, ni... ni l'últim petó...
- Mmm... Crec que pateix un estat simplement fisiològic. No té cap tipus d'amnèsia...
El primer pas que cal fer per poder recordar és... invertir en memòries!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
jajaja!! M'autocomento pq sóc així de friqui:
Invertir en memòries!!!!(iuju! ja sóc aquí). Va dedicat a ja sap qui!!! No sé si em llegeix, però si és així, diga'm algo, wapi!
Compro!!!! compro!!!!!
Tal i com està la borsa últimament, sembla q la resta del món no vegi el més evident!!!! Ara el q cal és INVERTIR EN MEMÒRIES!!!
Ara i sempre!!
jeje, estarem amb 80 anys dient el mateix, fins l'últim suspir invertim-hi siusplau!!!
Estic molt contenta de q hagis tornat!! :) :) :)
No oblidis q hem de recuperar el temps perdut i això ens portarà feina!!!
Però per això no pateixis q ja tinc algunes idees q em ronden pel cap per quan tornis de fer les italies...
Mols petonets!!!
Mar
Visca!!!!
I benvinguda al meu bloc! :)
gràcies!!!
I com cada dia sigui tan prolific seguirem sense veure't el pèl..jejeje 3 entrades per dia... mul b mul b.. :)
Bona nit mossuela!!!
Publica un comentari a l'entrada