dissabte, 26 de gener del 2008

Fòrum Social Català

En aquests moments en què el liberalisme ho absorveix tot i sembla una única alternativa inalienable, és alleugeridor veure un espectacle que es tanqui cantant bella ciao amb el puny alçat!


El dia 27 és la manifestació.












dijous, 24 de gener del 2008

FF

- Doctor, què m'ha passat?

- No s'amoïni, l'estem examinant.

- Qui sóc?... Sí... sí, sí! Recordo quin és el meu nom, quin dia vaig néixer...

- Tranquil, sap dir-me on estem?

- En un hospital, a l'Hospitalet de Llobregat... oi?

- Sí.

- També sé que treballo en una feina que no m'omple... Però no recordo l'últim cop que vaig plorar de riure, ni l'últim cop que vaig convidar els meus amics a casa... no recordo... l'esglai d'abans d'un moment important,sap? Tampoc no recordo quan vaig sentir l'última complicitat amb algú que m'importava, ni quan em van ajudar o vaig ajudar, ni l'última paraula que em va servir de consol, ni... ni l'últim petó...

- Mmm... Crec que pateix un estat simplement fisiològic. No té cap tipus d'amnèsia...
El primer pas que cal fer per poder recordar és... invertir en memòries!

"Sacad vuestros rosarios de nuestros ovarios!"

"La batalla entre un hombre y una mujer: aquella lucha extraña y desigual en la cual la mujer se enfrenta sólo al hombre, pero el hombre se protege tras las barricadas de la tradición, las leyes y las creencias, se apoya en generaciones y siglos de historia, y se alinea con hombres, mujeres y niños, todos con lenguas afiladas (...)

El hombre tiene el apoyo de todo el mundo y sostiene el centro de la vida en la mano. Es el dueño del pasado, del presente y del futuro. Honor, respeto y moralidad son las condecoraciones que ha ganado en su batalla contra las mujeres. Posee el mundo material y el espiritual, es incluso el dueño de la gota de esperma que plantará en la mujer al final de la lucha. Escoge si reconocerla o no, si darle su nombre y un lugar honorable en el mundo, si dejarla vivir o destruirla.

La mujer se enfrenta al hombre forzada por el mundo a renunciar a su libertad, su honor, su nombre, su autoestima, su verdadera naturaleza y su voluntad. Se le ha retirado el control de su vida espiritual y material, incluso del pequeño fruto que crea en su interior con su propia sangre y sus propias células y con los átomos de su mente y su corazón". Nawal El-Saadawi (Memorias de una joven docotra. 1987) Traducció: Montse Roca.

L'any 1987 queda lluny i les coses, almenys en aquest país, han canviat molt, però sembla mentida com a aquestes alçades encara hi ha frases d'aquest fragment que tenen vigència. Sobretot pel què fa al paper de les dones en algunes lluites, sortosament acompanyades de molts homes!
Ahir es van manifestar a moltes ciutats de l'estat alguns milers de persones convocats per associacions del moviment feminista i alguns partits polítics i sindicats amb el motiu de reclamar una nova llei de l'avortament.
Es veu que, recentment, una vintena de dones han sigut interrogades arrel d'una denúncia d'un grup pro-vida, per haver avortat, suposadament, d'una forma il.legal a Madrid. Aquest tema crema des que un grup de professionals ginecòlegs i psiquiatres van ser denunciats, acusats i sentenciats (alguns d'ells) a presó sense fiança, per haver fet avortaments fora dels plaços que diu la llei. Suposo que a ningú l'importa si un metge és sentenciat a PRESÓ SENSE FIANÇA (!!!) per intentar solventar un problema social, que d'acord, és il·legal, però que d'alguna manera s'ha de solventar (i millor fer-ho en un quiròfan que en un pis en condicions insalubres). Em pregunto on eren determinades persones, (potser el cas Pòrtulas és més guai).
Poca gent s'ha manifestat, massa poca comparada amb la popularitat i la força que estan tenint últimament els sectors ultraconservadors i religiosos que àvids de nostàlgia anhelen el poder. I els que ara estan al poder no estan per la labor de contradir massa aquestes veus, no sigui que es tornin grosses i els treguin a ells de la butaca. Però la realitat és que si una dona es troba en la situació límit d'haver d'avortar fora dels supòsits de la llei, es troba una plantofada de la societat com a solució al seu problema i ja t'espavilaràs!
Tan difícil és d'entendre que la dona és lliure de fer el que vulgui amb el seu cos i prendre les seves pròpies decisions? Que no ha de ser tutelada ni vetllada per cap moralitat patriarcal i masclista?!

dimecres, 23 de gener del 2008

Hola!

Per començar, només necessito tres línies:
Una horitzontal deplegant-se de bat a bat a la visió dels ulls, amagant-me els detalls de tot el que queda per veure i dues més traçant el camí per arribar-hi. Començo a donar els meus primers passos en el món dels blocs, i aquestes són les primeres lletres, en 3 línies!