diumenge, 28 de juny del 2009

Anònima immortal

Una dona en nom de la llibertat,
foc roig atiat per carbó negre,
hereva d'antigues bullangues
i de l'inconformisme d'Eva.

Als seus 27 se n'havia adonat que tampoc havia canviat tant. S'assemblava bastant a aquella adolescent de 14 que començava a intentar entendre el món. Segurament havia de llegir més, perquè havia deixat de fer-ho. Però en l'essència no havia canviat tant. Ara s'adonava que algunes conviccions estaven madurant i altres es tornaven més laxes, per evidència. Als seus 27 entenia l'anarquia i defensava l'abstenció com a opció democràtica útil?? Què ens està passant? On ens portarà aquesta reflexió, L.? Què haurem de fer?