dissabte, 26 de juliol del 2008

El matí

Li sona el despertador a les 5:47 i es descargola amb mig llençol sota els malucs. A les 6:20 surt al carrer i encara s'està fent de dia, ja arriba l'hivern. I riu pensant que a ple juliol no es pot tenir aquesta sensació... Queden lluny els temps que sota les estrelles brillant cridava: "Aquest estiu serà etern!" i es soprèn pronunciant-ho. Però aquest cop sona com un llarg sospir: "...se'm farà etern..."

divendres, 11 de juliol del 2008

No tindré mala sang!!



Bé, mai és massa tard per descobrir una cançó de fa mil anys...

dimecres, 9 de juliol del 2008

Sol a la pell, fred als peus

M'agrada aquest títol. Avui surto de guàrdia. He aconseguit desconnectar de la feina i dormir 4 hores. No sempre és tan fàcil, sempre em quedo amb la sensació de si tal pacient estarà bé o malament, si m'hauré explicat, si potser li hauria d'haver tornat a mirar la tensió... "Tinc son i ja me'n vull anar a casa", diuen els pacients quan són les 23h o les 24h, jo els responc que jo també! De vegades sembla que estiguin en un restaurant i puguin demanar un canvi de guarnició: "A mi fes-me una analítica, no em posis ibuprofè i l'antibiòtic, què?" és el que té viure en un país consumista. Sort que tinc sentit de l'humor. I sort que encara queden iaies precioses que et fan un petó d'agraïment quan se'n van. I sort que havia dit que havia aconseguit desconnectar!! Per cert, puc dir Marina Geli dimissió? Doncs això, No a la privatització encuberta de la Sanitat a costa de maltractar-la!
Ha arribat l'estiu i tinc ganes d'anar a Formentera, no hi he anat mai, em convides? Sí, ja sé que aquest estiu no podem, però més endavant sí, no? Segur que hi ha un camping sota una pineda esperant-nos. M'he comprat una llibreta blanca que faig servir d'agenda perquè es veu que ara no se'n venen i tinc tantes coses pendents a fer que em fa por deixar-me portar per la inèrcia i perdre'm alguna cosa important. Que ja sé que m'he de treure el carnet de conduir! Nenes, us he de portar a veure casa meva! Quan tinguem un parell de cadires més i alguna olla, fem un sopar, encara que hagi de ser a les 2 del matí un dissabte!
I res, tinc ganes de sol. Els col·lecciono. No sé per què serveix viure. Estic viva.