Et tinc abandonat!!!

Ho sento bloc... em fa molta pena veure't tan inactiu, esperant una mica de moviment!

Espero recuperar aviat el ritme, això no pot ser!

Demano disculpes a qui et segueix.

Converses de rodalies

Marxa el tren de l'estació.
En Joan parla per telèfon mirant el mar per la finestra: "No... ara sóc tutor de p-4... Tutor de p-4!... sí... m'havien dit que em donarien plaça a primària i al final es van equivocar... sí, sí... i al final em van recol·locar a p-4... mira, pintant i fent moneries... ja... què hi farem... ja sortirà..."
Ella es va preguntar en quina part del tren estaria la persona que desitja violentament una plaça per treballar de tutor de p-4. Havia d'estar per allà, n'estava segura.

Passa el tren.
La Josefina renya el seu home: "Clar! Ara et fan mal els ronyons! Doncs no netegis més allò! Prefereixo que estigui tot brut que que et passi alguna cosa!"
Més endavant, potser serà com la dona que guarda les llàgrimes en una capseta de vidre a l'hospital. Sempre diu que si el seu home s'ha de morir, que si us plau, no pateixi, i destapa la capseta només quan no està en presència d'ell. Davant seu, mai. Avui s'ha mort i ha plorat mars.

Arriba el tren a l'estació.
En David té retard mental, és objectivable. Juga amb la velocitat de la màquina movent el cap amunt i avall. És una sensació que la resta de persones potser no experimentarem mai perquè mai ens atrevirem a fer-ho davant dels altres. La seva mare li acarona la mà, li explica tot el que han de fer aquell vespre. Ell segueix movent el cap, cada cop més ràpid i riu. Riu molt. La seva mare li agafa el braç: "Et faràs mal! Queda't tranquil!". Ell para amb tota la desgana que troba dins seu, és evident. Mai dirà que la vida és curta i és important saber prioritzar els moments importants. Però n'és el més conscient.

Ja tenim pis! (i nèt!)

Ja tenim pis! Que maco!! Encara porto posades les "agulletes" (algú sap com es diu en català correctament?) a ambdós quàdriceps d'haver-nos passat el cap de setmana netejant! Alguna vegada heu netejat una persiana? I una persiana plena de merda??
Ens queda molta feina a fer, però les quatre parets que envoltaran part important de la nostra vida, resten expectants i són les més maques del món!

Capitalisme comunista

Si em diguessin que els polítics espanyols es dediquen a fer les lleis en els breus moments de temps lliure que tenen entre l'anàlisi de l'enquesta de valoració popular, l'entrevista per sortir a la tele, la campanya per mantenir el poder dins del propi partit, l'ordre als mitjans de comunicació de no parlar de tal tema o destacar tal altre..., no hauria de fer altra cosa que no dubtar ni a sorprendre'm. Em quedaria amb la mateixa cara que tinc ara. Explica'm alguna cosa que no sàpiga, baby!

Som dos joves treballadors (iuju!) que busquem pis. No es tracta de cap caprici, és més aviat una necessitat tirant a imperiosa. És, com us ho diria... un dret de tot treballador, expressat a la tan sagrada Constitución.
Algú que deuria entendre d'economia, una vegada em va dir, que per anar sense ofecs, el pressupost d'un pis no hauria de superar el 30% del sou familiar. Aquest seria el màxim, però en els països europeus és inferior. Serà perquè cobren més, serà perquè l'habitatge es considera un dret indiscutible... El cert és que, aquí, si busques lloguer et claven un sable i si pretens que el banc et faci una hipoteca, del 60% del sou no baixes! I tu diràs: Explica'm alguna cosa que no sàpiga, baby!
Tots i totes passant pel tub, perquè el sistema capitalista d'aquesta regió del món considera que és prioritari fer negoci amb un dret, que cobrir les necessitats bàsiques de la població a preus de necessitats bàsiques. És a dir, que constructors, promotors, especuladors, bancs i ajuntaments han de guanyar milions d'euros (ja no és una qüestió de guanyar-se la vida, sinó d'enriquir-se) passant per davant dels drets de milions de persones. Això és el neoliberalisme i entre tots ho hem acceptat. Ara que constructors, promotors, especuladors, bancs i ajuntaments no guanyaran tants milions com ells pretenen, hi ha una crisi. I quasi sembla que serà un desastre i tot s'ensorrarà, quasi pretenen que se socialitzi la construcció perquè no tinguin tantes pèrdues. Que el govern faci algo perquè perdran molts diners. Ara que perden sí? No podien haver invertit els diners en crear altres llocs de treball? No podien haver abusat menys?
Jo no hi entenc res d'economia, però quan els poderosos s'enriqueixen defensem el capitalisme sense barreres i quan els poderosos perden diners que hi intervingui l'Estat. I hi acaba intervenint,eh!: els 400 euros perquè poguem seguir consumint, diners per llogar... sobretot que els preus no baixin gaire..., Si ja ho deia, explica'm alguna cosa que no sàpiga, baby! Capitalisme comunista per mantenir el benefici d'uns quants. La majoria ens hem d'anar adaptant a les circumstàncies.