- Bon dia.
- Hola, bon dia. Un moment, ara l'atenc, és que estem molt enfeinats...
- D'acord, ja m'espero...
- Perdoni. Què voldrà?
- Doncs miri, estic buscant un generador d'il·lusions.
- Disculpi... el què?
- Sí... un... això no és una merceria?
- Sí, ho ha sigut tota la vida!
- Doncs un generador d'il·lusions! Allò que es fa servir per fer una plantilla i cosir un patró per realitzar alguna cosa agradable!
- Ah... sí, és clar! Nosaltres en diem... formador d'entusiasme plastificat, és més modern.
- En tenen?
- Escolti, vostè de quin manicomi s'ha escapat? Com vol que tinguem aquestes coses! Vagi, que m'està espantant la clientela!
- Sí... ja m'ho semblava... que vostè no tindria il·lusions ni per vendre.
- Les il·lusions no es poden comprar.
- Ja ho sé, simplement s'experimenten, oi? Però és que no sé qui s'ha quedat les meves, perquè fa temps que no en tinc ni una!
- Escolti, no tinc temps per fer de psicòleg, si vol fer el favor de deixar-nos atendre aquestes persones... no veu que s'està fent cua?
- Sí, ja me'n vaig! Vaig a escriure un cartell per trobar-les!
- Vinga, adéu, passi-ho bé! ... quines coses... Jo tampoc tinc il·lusions, ja! Però no faria això per trobar-les! Bé, no faria... res..., no? És igual! Quina bajanada! Qui és el següent?
dijous, 27 de març del 2008
La formiga Aludnag
Els exemplars d'aquesta espècie són fàcils de trobar en hàbitats on la calor intensa es fa inaguantable. El tret que les fa diferents de les altres formigues és que desprecien totalment tot comportament gregari. Es volen sentir lliures i alliberades.
Per evitar qualsevol problema de salut derivat de l'estrés practiquen el "pànxing", consistent en asseure's i observar com treballen les altres, segurament sent el seu hobbie preferit. Tenir sempre qui la pugui servir al seu gust, fent-li massatges relaxants sempre que ho desitgi i fent-li pessigolles quan té ganes de riure. Li encanta posar-se el bronzejador per poder torrar-se al sol i perdre el monòton color que tenen totes les formigues.
El seu caràcter despreocupat i exigent fa, doncs, que sigui despreciada per les altres com ella. Fins i tot ningú sol tenir ganes d'aparellar-se amb ella, però això no li fa absolutament res, li és ben indiferent, i és que les formigues aludnag, encara que són d'un sol sexe tenen la facultat de reproduir-se com volen.
Per evitar qualsevol problema de salut derivat de l'estrés practiquen el "pànxing", consistent en asseure's i observar com treballen les altres, segurament sent el seu hobbie preferit. Tenir sempre qui la pugui servir al seu gust, fent-li massatges relaxants sempre que ho desitgi i fent-li pessigolles quan té ganes de riure. Li encanta posar-se el bronzejador per poder torrar-se al sol i perdre el monòton color que tenen totes les formigues.
El seu caràcter despreocupat i exigent fa, doncs, que sigui despreciada per les altres com ella. Fins i tot ningú sol tenir ganes d'aparellar-se amb ella, però això no li fa absolutament res, li és ben indiferent, i és que les formigues aludnag, encara que són d'un sol sexe tenen la facultat de reproduir-se com volen.
Lorena(quan era nena).
Tota una filosofia de vida...
Fa gràcia això de "caràcter despreocupat i exigent" i la capacitat de reproduir-se com volen, clar que sí! Autosuficients!
dimecres, 26 de març del 2008
dijous, 20 de març del 2008
M'han insultat!
Resulta que ahir em trobo la notícia següent al prestigiós i oficial referent canal 3/24. Llegiu-ho aquí (i penseu a tancar la boca quan torneu).
Si el missatge de la notícia és tan fàcil com dir: "ets imbècil", no sé perquè es molesten a fer tantes parrafades, que a més, deuen costar uns diners. O millor dit, ens deuen costar uns diners a tots, com a bona televisió pública que és.
Per no parlar del/la periodista, que si el que vol és entrar en el noble art de manipular, algú li hauria d'explicar que la gràcia és que es faci subtilment. Que quan et pispen la cartera sense adonar-te'n no et sents menys robat, però com a mínim si no és amb violència s'agraeix la discreció.
Estic d'acord que la mesura dels 80 km/h és del tot impopular, però l'obligació d'una televisió pública és explicar-la amb pedagogia i aquestes coses, el desprestigi a les mesures que no casen molt amb els neoliberals està prou vist, ja, no cal denigrar-se tant com per marcar-se una notícia macabra. Que estem parlant de vides humanes!
A més, és que l'element que l'escriu sembla principiant, posats a fer, amplia la informació amb un exhaustiu estudi de com ha baixat l'ocupació de llits a les residències i plantes de llarga estada als hospitals. Segurament, com hi ha menys accidents, hi haurà menys persones en coma que s'han de mantenir i ocupen llits, o gent que queda amb seqüèl·les físiques o mentals després d'un accident! També deuen estar preocupats perquè no omplen totes les places? És insultant!
I m'agrada el tros que diu: "L'encariment del gasoil i els preus que paguen les assegurances són altres agreujants de la crisi dels gruistes." Em pixo, tu! Això són altres agreujants, eh? No serà la causa principal i ètica per explicar, no!
La veritat és que el món va molt ràpid i les coses canvien molt, potser el futur del periodisme és això, vés a saber, però que s'ho facin mirar, si us plau! Per dignitat humana!
Si el missatge de la notícia és tan fàcil com dir: "ets imbècil", no sé perquè es molesten a fer tantes parrafades, que a més, deuen costar uns diners. O millor dit, ens deuen costar uns diners a tots, com a bona televisió pública que és.
Per no parlar del/la periodista, que si el que vol és entrar en el noble art de manipular, algú li hauria d'explicar que la gràcia és que es faci subtilment. Que quan et pispen la cartera sense adonar-te'n no et sents menys robat, però com a mínim si no és amb violència s'agraeix la discreció.
Estic d'acord que la mesura dels 80 km/h és del tot impopular, però l'obligació d'una televisió pública és explicar-la amb pedagogia i aquestes coses, el desprestigi a les mesures que no casen molt amb els neoliberals està prou vist, ja, no cal denigrar-se tant com per marcar-se una notícia macabra. Que estem parlant de vides humanes!
A més, és que l'element que l'escriu sembla principiant, posats a fer, amplia la informació amb un exhaustiu estudi de com ha baixat l'ocupació de llits a les residències i plantes de llarga estada als hospitals. Segurament, com hi ha menys accidents, hi haurà menys persones en coma que s'han de mantenir i ocupen llits, o gent que queda amb seqüèl·les físiques o mentals després d'un accident! També deuen estar preocupats perquè no omplen totes les places? És insultant!
I m'agrada el tros que diu: "L'encariment del gasoil i els preus que paguen les assegurances són altres agreujants de la crisi dels gruistes." Em pixo, tu! Això són altres agreujants, eh? No serà la causa principal i ètica per explicar, no!
La veritat és que el món va molt ràpid i les coses canvien molt, potser el futur del periodisme és això, vés a saber, però que s'ho facin mirar, si us plau! Per dignitat humana!
dimecres, 19 de març del 2008
"Vamos castores, vamos!"
Perquè et trobo a faltar, perquè sé que estàs passant dies difícils, perquè sé que et fa riure molt això d'aquí sota:
No sé què anuncia, per això el poso. Els diners que mou la publicitat són immorals!...que consti...
No sé què anuncia, per això el poso. Els diners que mou la publicitat són immorals!...que consti...
Glòria
Mai m'havia fixat que t'estimava tant.
Quan tornes a reviure el passat tens una sensació estranya, sentiments que pensaves que estaven atenuats i adormits, (passats, en definitiva), et retornen amb una potència abismal deixant-te davallant al més profund dolor.
No sabria què afegir de tot el que et van dir ahir, no eren paraules buides que se'ls diu als morts per cortesia, perquè ja estan morts i s'ha de recordar quelcom bonic. En el teu cas és tot veritat: eres la senzillesa, la bondat, l'alegria i la il·lusió, l'entrega als altres, l'amor, i per damunt de tot el somriure, amb els teus dos clotets! És tot veritat. També que has viscut la vida intensament. També que has fet el possible per canviar el món a millor, el que era al teu abast ho feies, i et sortia així, de forma natural, sense mandra ni rancúnia. Impressionant. Una font per aprendre i un model a seguir.
Jo no sé què més dir-hi, he pensat alguna situació que visquéssim, algun moment per explicar, una frase... no em surt res, només el record de la teva presència, cada estiu ens adoptaves a la meva germana i a mi per portar-nos a la platja, bé, i a tot arreu, perquè sabies que els meus avis estaven sols amb els meus cosins i no tenien cotxe, ni ens podíem moure del poble... se m'acut això, quina bestiesa... però per nosaltres era important. Ens transmeties la importància de les petites coses, de la generositat. I ara jo estic aquí, imagina't quan temps fa que no ens vèiem, i mig plorosa t'escric trobant-te a faltar i admirant-te.
Es diu que sempre marxen els millors i segur que no és veritat, perquè d'aquí marxem tots, però el que sí que és veritat és que tu ets dels que més petjada deixes i una dona difícil d'oblidar.
Que el món sàpiga que se n'ha anat una persona excel·lent!!!! I saps que si ho dic, ho dic perquè ho sento.
Descansa en pau.
Quan tornes a reviure el passat tens una sensació estranya, sentiments que pensaves que estaven atenuats i adormits, (passats, en definitiva), et retornen amb una potència abismal deixant-te davallant al més profund dolor.
No sabria què afegir de tot el que et van dir ahir, no eren paraules buides que se'ls diu als morts per cortesia, perquè ja estan morts i s'ha de recordar quelcom bonic. En el teu cas és tot veritat: eres la senzillesa, la bondat, l'alegria i la il·lusió, l'entrega als altres, l'amor, i per damunt de tot el somriure, amb els teus dos clotets! És tot veritat. També que has viscut la vida intensament. També que has fet el possible per canviar el món a millor, el que era al teu abast ho feies, i et sortia així, de forma natural, sense mandra ni rancúnia. Impressionant. Una font per aprendre i un model a seguir.
Jo no sé què més dir-hi, he pensat alguna situació que visquéssim, algun moment per explicar, una frase... no em surt res, només el record de la teva presència, cada estiu ens adoptaves a la meva germana i a mi per portar-nos a la platja, bé, i a tot arreu, perquè sabies que els meus avis estaven sols amb els meus cosins i no tenien cotxe, ni ens podíem moure del poble... se m'acut això, quina bestiesa... però per nosaltres era important. Ens transmeties la importància de les petites coses, de la generositat. I ara jo estic aquí, imagina't quan temps fa que no ens vèiem, i mig plorosa t'escric trobant-te a faltar i admirant-te.
Es diu que sempre marxen els millors i segur que no és veritat, perquè d'aquí marxem tots, però el que sí que és veritat és que tu ets dels que més petjada deixes i una dona difícil d'oblidar.
Que el món sàpiga que se n'ha anat una persona excel·lent!!!! I saps que si ho dic, ho dic perquè ho sento.
Descansa en pau.
dilluns, 17 de març del 2008
dimarts, 11 de març del 2008
vida prohibida
El capitalisme és un sistema generador de pobres, i si aquí no en tenim suficients, els hem d'importar. És la globalització neoliberal. La globalització de la precarietat perquè l'economia creixi i els empresaris cada cop tinguin més beneficis. Mentrestant, el poble no podem accedir a un habitatge, la sanitat està saturada, les aules necessiten recursos i que se'ls escolti, la gent gran malviu amb miserables pensions... El retrat és lamentable, però com sobrevivim a dures penes, ens hi conformem. El sistema té formol, ens apalanca! I continua l'espoli del tercer món...
dilluns, 10 de març del 2008
Manicomi en venda
Es venen consciències, són catalanes i a baix preu.
Durant aquesta legislatura han vist com el pp, amic de Bush i que ens va ficar en una guerra il·legal, utilitzava Catalunya per fer la campanya a Espanya, quasi racisme. També han vist com el PSOE no només no solucionava problemes, sinó que en creava més i mentia d'una forma menyspreable.
Doncs la majoria ha venut la consciència per poder votar el dolent, en contra del pitjor, la opció més barata. Ha guanyat la por, la millor arma del liberalisme, el que compra i ven. Que és capaç de comprar, fins i tot, la consciència.
Durant aquesta legislatura han vist com el pp, amic de Bush i que ens va ficar en una guerra il·legal, utilitzava Catalunya per fer la campanya a Espanya, quasi racisme. També han vist com el PSOE no només no solucionava problemes, sinó que en creava més i mentia d'una forma menyspreable.
Doncs la majoria ha venut la consciència per poder votar el dolent, en contra del pitjor, la opció més barata. Ha guanyat la por, la millor arma del liberalisme, el que compra i ven. Que és capaç de comprar, fins i tot, la consciència.
divendres, 7 de març del 2008
Compartir ROMA o l'Àlbum de Fotos! (1a part)
Hivern 2008
Dintre del caos de Roma: amb sort es respecten els semàfors i la gent es creua als passos de vianants encara que passin els cotxes. Formar part d'aquest entramat de turistes i autòctons és emocionant...
...Via delle Quattro Fontane... un parlar deliciós, no trobeu?...
...les lectures eròtiques dels èxtasis de les santes en l'església més petita... ...L'èxtasi de Santa Teresa...
...esperant que passi el colom al vaticà per fer la foto...
...Berninis i Borrominis per tot arreu... per què la història s'encaparra a ajuntar grans artistes per transformar un dels dos en l'ovella negra? Calia que fossin contemporanis?...
... mai havia trepitjat tantes esglésies a la meva vida, n'hi ha de tots colors, formes i tamanys, massa per una atea convençuda... i la cita de Mateu 21: 12-13(*) retombant per totes les consciències creients...
...i finalment la Fontana di Trevi, impressionant cascada i so, refugi etern... (*) Mireu què diu aquesta cita: "Entrà Jesús en el temple i va expulsar tots els que estaven en el lloc sant venent i comprant (és a dir, dins de l'església...és a dir, com passa ara); va tombar les taules dels canvistes i les cadires dels venedors de coloms (fins i tot es posa violent!!). I els va dir: Està escrit: El nom de casa meva és "Casa d'oració", però vosaltres la convertiu en "cova de lladres".
Els camins de l'internet són inescrutables...
...Continuarà...
dijous, 6 de març del 2008
dimecres, 5 de març del 2008
Coses que impressionen (Eclipsi de lluna 2008)
des de Buenos Aires.
des de Valladolid.
El suggeriment de la casa: Obre els dos vídeos a la vegada, hauràs de deixar passar abans uns segons del de sota perquè té la caràtula. Com és que la foscor entra pel costat oposat a una banda i l'altra de l'Atlàntic? Hi ha una lluna que està al revés, oi?
Més preguntes?
dilluns, 3 de març del 2008
Cansada
En un instant pot canviar tot. És així, potser tu ja ho saps. Potser estàs llegint això i penses que a tu t'abraça la rutina i mai et sorprendràs un dia pensant-ho. Però ho hauries de tenir en compte. De cop, pot canviar tot.
Avui estic massa cansada... ja en tinc prou de notícies, de xoc, de parlar... estic cansada, ja pensaré demà.
Avui estic massa cansada... ja en tinc prou de notícies, de xoc, de parlar... estic cansada, ja pensaré demà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
