Lliçons per ser un bon neoliberal, o bé, un còmplice del sistema

T'amagaràs en l'individualisme i justificaràs les injustícies mentre preserves la teva petita parcel·la d'estabilitat.


Martin Niemüller (atribuït a Bertolt Brecht):
Primer van agafar els comunistes,
i jo no vaig dir res perquè no era comunista.
Després es van endur els jueus,
i jo no vaig dir res perquè no era jueu.
Després, van venir a buscar els obrers;
no vaig dir res, perquè jo no era obrer ni sindicalista.
Més tard es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir res perquè jo era protestant.
I quan, finalment, em van agafar a mi,
ja no quedava ningú per protestar.

Ens ho mereixem, campions!

En Ça i en Rab ahir es van abraçar profundament. Mai havien sentit tanta felicitat i si s'haguessin hagut d'estimar hauria sigut en aquell moment. Ahir van tenir una sensació de germanor que els embriagava. Pertanyen al mateix club, la mateixa institució, el mateix sentiment. Sentien una unió fonda, l'un hagués assassinat qualsevol rival que en aquell moment hagués intentat humiliar a l'altre. I això els va fer sortir a aplaudir i venerar un grup de milionaris mercenaris que desfilaven borratxos pels carrers de Barcelona.
Avui tornen a la feina i veuen com acomiaden algun company seu. Cap solidaritat, cap abraçada contra el poder, cap sensació d'unió ni de pertànyer a cap sentiment que els faci assassinar la injustícia. Anestèsia social. Si no hi ha ningú que faci la intubació, acabarem matant el sentit de poble.

Que insisteixin en seguir

de vegades no em sento tan sola... ;)