divendres, 18 de juny de 2010

diumenge, 21 de febrer de 2010

Deien

Deien que era rara, que es quedava fixada en les converses de grup. Deien que tenia problemes per comunicar-se, que era massa idealista i no tocava de peus a terra. Ella sabia què deien i li feia mal. D'això pensava fixada en les converses de grup i idealitzava pensant que la situació canviaria. I encara se sentia més rara..................

diumenge, 7 de febrer de 2010

2+8=10;1+0=1-->11-1=10;82/28

Es va sentir amb pronunciació de nen de 10 anys: -Cap on aneu?
No sé si les podia veure algú més, però el cert és que allà estaven: L'Arale o Arare pels amics, l'Alba, una noia de 14 anys verge i bruna, i ella. Totes juntes en reunió. Feia dies que necessitaven parlar i invertir un temps en desfer els nusos que es van formant amb el pas dels anys. Aquells nusos que es van entrellaçant i que necessites temps per reflexionar-hi, per assumir-los, i així desfer-los per poder seguir endavant.
-Com us va tot? Penseu sovint en el passat?
No tenia massa temps de pensar-hi, però recordava aquella generació en que la infantesa s'acabava als 14 i l'adolescència s'allargava fins als 22. Moltes coses havien canviat si ho comparava amb el que podia saber de la joventut d'avui. S'havia adonat que la seva generació havia sigut una de les primeres en tractar de tu als seus professors,-i no per això els perdíem el respecte!
-D'acord, no està bé genereralitzar, però deixeu-me que desfaci els meus nusos tranquil·lament!
També recordava les samarretes del jbp, els iaius i les vespes, (deuen sortir al diccionari aquestes paraules?). Les dels anys 90, ara no sé si encara existeix... Abans el jovent tenia la seva pròpia moda, n'hi havia vàries i cadascú s'identificava amb alguna, ara el jovent segueix la moda oficial, les noies es maquillen fent l'ESO i porten les botes altes sobre els leggins.
-A mi em va marcar massa que fossis una nena robot en quant a la meva feminitat d'adolescent, Arare!
- L'altre dia em vaig trobar amb la Bruja Avería, havia quedat amb algú més. Segurament vam quedar ben retratats els de la nostra edat!
Es inevitable, la generació precedent destaca els defectes de la següent obviant que són la mostra que els deixa a la propera. Cadascú és fill del seu temps i aprèn del model social que impera. Ningú canviarà el món ara que ja ens hi hem acostumat i hem ensenyat a acostumar-s'hi?

dissabte, 19 de desembre de 2009


L'arbre desvella sons i el vent escriu ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules mentre amb el gest afavorim la guerra?


Miquel Martí i Pol

diumenge, 15 de novembre de 2009

A Mali

Pels carrers de Bamako hi ha un home que viu amb la seva nena esperant des de fa cinc mesos que la vinguin a buscar. Una ONG francesa els va dir que s'havia d'operar d'una tetralogia de Fallot, fa 3 anys que viu miraculosament, fatigant-se només d'estar en peu. Per un home, és la seva raó de viure. Per la nena és la forma de no trobar la mort.
Qué és més teva, la vida o la mort?
O cap de les dues?

diumenge, 20 de setembre de 2009

Record d'estiu















-Fem un exercici: Quan et dic la paraula "ull", saps perfectament de què et parlo, però en quin penses? Penses en algun en particular que hagis vist o freqüentat, o potser... en un d'idealitzat? Quin ull imagines quan et parlo de la paraula en genèric?
-Les diverses formes de veure una cosa fa que divergim de la uniformització! I és més fàcil homogeneïtzar per poder classificar i controlar.
-És més fàcil si estem descrits en 4 conceptes, només pots triar, per exemple, entre marró o blau, asiàtic o occidental, si no ets cap d'aquests no existeixes, o bé, espavila't i adapta't a aquestes caracerístiques a mort.
-Fins i tot hi ha gent que en fa una cultura. Fins i tot hi ha gent que s'autoclassifica de forma equivocada.
-Tinc ganes de fugir d'aquesta presó d'homogeneïtat de pensament. Poder sortir a respirar. A veure una altra forma i color.
-Necessitarem una mica de llum per captar els diferents matissos...
-Cap problema, el meu ull està preparat!

dissabte, 19 de setembre de 2009

Debat d'anàlisi política (o qualsevol) a la tele

Intruccions: Agafa un motiu i fes una pancarta
gira la lletra on el cuc serà papallona
Llavors volarà cap a la flor que fa tant que desitja
Qui ho hauria de dir, el seu somni a punt de fer-se realitat.
Quasi havia aconseguit fer un poema dadaísta!!
Però ens falta experiència. És la primera vegada!
La responsabilitat ofega però sabem nedar
contracorrent, això fa que l'èxit es trobi al nostre abast
Mentrestant, haurem d'esforçar-nos i treballar per aconseguir-ho.
I ho aconseguirem, perquè estem units per la causa!
el campionat aquest cop no se'ns escapa!
estaven massa animats, el vol de la papallona s'acabava...

I 3 més
(molt estimats)

diumenge, 28 de juny de 2009

Anònima immortal

Una dona en nom de la llibertat,
foc roig atiat per carbó negre,
hereva d'antigues bullangues
i de l'inconformisme d'Eva.

Als seus 27 se n'havia adonat que tampoc havia canviat tant. S'assemblava bastant a aquella adolescent de 14 que començava a intentar entendre el món. Segurament havia de llegir més, perquè havia deixat de fer-ho. Però en l'essència no havia canviat tant. Ara s'adonava que algunes conviccions estaven madurant i altres es tornaven més laxes, per evidència. Als seus 27 entenia l'anarquia i defensava l'abstenció com a opció democràtica útil?? Què ens està passant? On ens portarà aquesta reflexió, L.? Què haurem de fer?

diumenge, 31 de maig de 2009

Lliçons per ser un bon neoliberal, o bé, un còmplice del sistema

T'amagaràs en l'individualisme i justificaràs les injustícies mentre preserves la teva petita parcel·la d'estabilitat.


Martin Niemüller (atribuït a Bertolt Brecht):
Primer van agafar els comunistes,
i jo no vaig dir res perquè no era comunista.
Després es van endur els jueus,
i jo no vaig dir res perquè no era jueu.
Després, van venir a buscar els obrers;
no vaig dir res, perquè jo no era obrer ni sindicalista.
Més tard es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir res perquè jo era protestant.
I quan, finalment, em van agafar a mi,
ja no quedava ningú per protestar.

divendres, 29 de maig de 2009

Ens ho mereixem, campions!

En Ça i en Rab ahir es van abraçar profundament. Mai havien sentit tanta felicitat i si s'haguessin hagut d'estimar hauria sigut en aquell moment. Ahir van tenir una sensació de germanor que els embriagava. Pertanyen al mateix club, la mateixa institució, el mateix sentiment. Sentien una unió fonda, l'un hagués assassinat qualsevol rival que en aquell moment hagués intentat humiliar a l'altre. I això els va fer sortir a aplaudir i venerar un grup de milionaris mercenaris que desfilaven borratxos pels carrers de Barcelona.
Avui tornen a la feina i veuen com acomiaden algun company seu. Cap solidaritat, cap abraçada contra el poder, cap sensació d'unió ni de pertànyer a cap sentiment que els faci assassinar la injustícia. Anestèsia social. Si no hi ha ningú que faci la intubació, acabarem matant el sentit de poble.

dijous, 7 de maig de 2009

Que insisteixin en seguir



de vegades no em sento tan sola... ;)

dilluns, 27 d’abril de 2009

Tamiflu! (per exemple...)

Notícia de rabiosa actualitat: ja són noséquants casos de la grip del porc al món! La pitjor pandèmia mundial ha matat 7 persones! 7!? (totals, eh! sense milers ni milions al darrera, que el número l'he sentit així en desenes i unitats i prou...) i tal.
Com que sóc qui sóc, escric en el bloc en el que escric i tinc tanta transcendència social com la brossa peluda que es passeja per aquí davant, m'atreveixo a fer una especulació desvergonyida com la que ve a continuació.
Resulta que estem a l'any 2009, resulta que fa 4 o 5 anys que les empreses farmacèutiques van començar a distribuir antivirals per si la grip del pollastre ens envaïa de mort a tots. Resulta que van fer un negoci amb aquest tema i resulta que ara s'ha acabat el negoci perquè la grip aviar no s'ha extès. I estem al 2009 i hi ha una crisi econòmica mundial, no ho perdem de vista.
Doncs en aquest context ara hi ha una grip del porc que afecta humans i ha començat a Mèxic. Hi ha 7 morts, no sabem quants morts causa la grip vulgar i corrent humana a Mèxic, la que no és porcina, però estic segura que no deu ser una xifra gaire despreciable ja que una grip comuna i vulgar en un immunodeprimit li pot causar la mort.
Doncs bé, m'atreveixo a dir, tot i arriscant-me a morir d'aquí 2 mesos per una terrible pandèmia i perdre tota la credibilitat, que les indústries farmacèutiques han de tenir alguna cosa a veure amb això que al mínim esternut procedent de Mèxic se li enxufi una dosi d'antiviral preventiu per si fos la porcina. Que cada dosi val els seus euros i ens obliga a consumir-ne més i invertir més diners en un stock que estava aturat i del qual s'havien acabat els beneficis. Una forma com una altra de fer negoci en el món capitalista. Ja ho he dit!
Sí, sí... no em mireu així, serà que la indústria farmacèutica no ha fet coses pitjors...

dijous, 23 d’abril de 2009

Escates

Vaig modelant la terra pel camí per on passo. No sempre és fàcil. De vegades em conformo amb què no em modelin a mi. És la forma de sobreviure. Arrenco el vol, veig l'argila petita i llunyana, i cada cop se m'engrandeix l'experiència i se m'empetiteix la ignorància i la violència. Vaig volant. Em surten escates a la pell i la gent les mira. Ja me les canviaré si vull! Em van sortint escates i brànquies i poc a poc arribo a un oasi. La terra s'ha tornat medi aquàtic. Tothom em mira i fa escarafalls, els ofèn la meva degeneració, a tothom els repugna... però jo, puc nedar!

diumenge, 8 de març de 2009

Joc de jos

Jo sóc jo.
Inadaptada en el nosaltres. Inadaptada en l'ells, però potser no tant. És més fàcil la pretensió que la realitat.
Jo vull ser tu. Però sense perdre tot el meu jo. Però, no sé... i tu?
Jo necessito una fusió de jos. Jos uniu-vos! Segur que existeixen més jos inadaptats en el nosaltres i no tant inadaptats en l'ells. Però quan són nosaltres, com comunicar-se sense inadaptar-se?
Tot són jos! Segur que no és tan complicat com sembla. La qüestió és que ens estem buscant.
Jo sóc jo, buscant-te en el nosaltres.

diumenge, 1 de març de 2009

Tria la teva aventura

- Xxxxssst!



- ...



- Ens poden sentir!



- I què?



- Que sabran que hi som!



- Però si no saben que hi som, com ens escoltaran?


- Si se'ns sent, utilitzaran la nostra veu, ens diran que som uns radicals i ens faran servir de model del què els altres no hauran de seguir mai si volen ser exemplars.


- Però potser els altres pensen que tenim raó i, si ens senten, serem més!


- Els altres ja tenen els seus problemes... Els faran entendre que estem aïllats, que la nostra reivindicació no té res a veure amb cap altra.


- Així doncs... Utilitzen la nostra veu o galopen lliures a costa del nostre silenci. Què fem? Cridar o callar?