dilluns, 27 d’abril del 2009

Tamiflu! (per exemple...)

Notícia de rabiosa actualitat: ja són noséquants casos de la grip del porc al món! La pitjor pandèmia mundial ha matat 7 persones! 7!? (totals, eh! sense milers ni milions al darrera, que el número l'he sentit així en desenes i unitats i prou...) i tal.
Com que sóc qui sóc, escric en el bloc en el que escric i tinc tanta transcendència social com la brossa peluda que es passeja per aquí davant, m'atreveixo a fer una especulació desvergonyida com la que ve a continuació.
Resulta que estem a l'any 2009, resulta que fa 4 o 5 anys que les empreses farmacèutiques van començar a distribuir antivirals per si la grip del pollastre ens envaïa de mort a tots. Resulta que van fer un negoci amb aquest tema i resulta que ara s'ha acabat el negoci perquè la grip aviar no s'ha extès. I estem al 2009 i hi ha una crisi econòmica mundial, no ho perdem de vista.
Doncs en aquest context ara hi ha una grip del porc que afecta humans i ha començat a Mèxic. Hi ha 7 morts, no sabem quants morts causa la grip vulgar i corrent humana a Mèxic, la que no és porcina, però estic segura que no deu ser una xifra gaire despreciable ja que una grip comuna i vulgar en un immunodeprimit li pot causar la mort.
Doncs bé, m'atreveixo a dir, tot i arriscant-me a morir d'aquí 2 mesos per una terrible pandèmia i perdre tota la credibilitat, que les indústries farmacèutiques han de tenir alguna cosa a veure amb això que al mínim esternut procedent de Mèxic se li enxufi una dosi d'antiviral preventiu per si fos la porcina. Que cada dosi val els seus euros i ens obliga a consumir-ne més i invertir més diners en un stock que estava aturat i del qual s'havien acabat els beneficis. Una forma com una altra de fer negoci en el món capitalista. Ja ho he dit!
Sí, sí... no em mireu així, serà que la indústria farmacèutica no ha fet coses pitjors...

dijous, 23 d’abril del 2009

Escates

Vaig modelant la terra pel camí per on passo. No sempre és fàcil. De vegades em conformo amb què no em modelin a mi. És la forma de sobreviure. Arrenco el vol, veig l'argila petita i llunyana, i cada cop se m'engrandeix l'experiència i se m'empetiteix la ignorància i la violència. Vaig volant. Em surten escates a la pell i la gent les mira. Ja me les canviaré si vull! Em van sortint escates i brànquies i poc a poc arribo a un oasi. La terra s'ha tornat medi aquàtic. Tothom em mira i fa escarafalls, els ofèn la meva degeneració, a tothom els repugna... però jo, puc nedar!