Jo sóc jo.
Inadaptada en el nosaltres. Inadaptada en l'ells, però potser no tant. És més fàcil la pretensió que la realitat.
Jo vull ser tu. Però sense perdre tot el meu jo. Però, no sé... i tu?
Jo necessito una fusió de jos. Jos uniu-vos! Segur que existeixen més jos inadaptats en el nosaltres i no tant inadaptats en l'ells. Però quan són nosaltres, com comunicar-se sense inadaptar-se?
Tot són jos! Segur que no és tan complicat com sembla. La qüestió és que ens estem buscant.
Jo sóc jo, buscant-te en el nosaltres.
diumenge, 8 de març del 2009
diumenge, 1 de març del 2009
Tria la teva aventura
- Xxxxssst!
- ...
- Ens poden sentir!
- I què?
- Que sabran que hi som!
- Però si no saben que hi som, com ens escoltaran?
- Si se'ns sent, utilitzaran la nostra veu, ens diran que som uns radicals i ens faran servir de model del què els altres no hauran de seguir mai si volen ser exemplars.
- Però potser els altres pensen que tenim raó i, si ens senten, serem més!
- Els altres ja tenen els seus problemes... Els faran entendre que estem aïllats, que la nostra reivindicació no té res a veure amb cap altra.
- Així doncs... Utilitzen la nostra veu o galopen lliures a costa del nostre silenci. Què fem? Cridar o callar?
- ...
- Ens poden sentir!
- I què?
- Que sabran que hi som!
- Però si no saben que hi som, com ens escoltaran?
- Si se'ns sent, utilitzaran la nostra veu, ens diran que som uns radicals i ens faran servir de model del què els altres no hauran de seguir mai si volen ser exemplars.
- Però potser els altres pensen que tenim raó i, si ens senten, serem més!
- Els altres ja tenen els seus problemes... Els faran entendre que estem aïllats, que la nostra reivindicació no té res a veure amb cap altra.
- Així doncs... Utilitzen la nostra veu o galopen lliures a costa del nostre silenci. Què fem? Cridar o callar?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
