El matí

Li sona el despertador a les 5:47 i es descargola amb mig llençol sota els malucs. A les 6:20 surt al carrer i encara s'està fent de dia, ja arriba l'hivern. I riu pensant que a ple juliol no es pot tenir aquesta sensació... Queden lluny els temps que sota les estrelles brillant cridava: "Aquest estiu serà etern!" i es soprèn pronunciant-ho. Però aquest cop sona com un llarg sospir: "...se'm farà etern..."

No tindré mala sang!!

Bé, mai és massa tard per descobrir una cançó de fa mil anys...

Sol a la pell, fred als peus

M'agrada aquest títol. Avui surto de guàrdia. He aconseguit desconnectar de la feina i dormir 4 hores. No sempre és tan fàcil, sempre em quedo amb la sensació de si tal pacient estarà bé o malament, si m'hauré explicat, si potser li hauria d'haver tornat a mirar la tensió... "Tinc son i ja me'n vull anar a casa", diuen els pacients quan són les 23h o les 24h, jo els responc que jo també! De vegades sembla que estiguin en un restaurant i puguin demanar un canvi de guarnició: "A mi fes-me una analítica, no em posis ibuprofè i l'antibiòtic, què?" és el que té viure en un país consumista. Sort que tinc sentit de l'humor. I sort que encara queden iaies precioses que et fan un petó d'agraïment quan se'n van. I sort que havia dit que havia aconseguit desconnectar!! Per cert, puc dir Marina Geli dimissió? Doncs això, No a la privatització encuberta de la Sanitat a costa de maltractar-la!
Ha arribat l'estiu i tinc ganes d'anar a Formentera, no hi he anat mai, em convides? Sí, ja sé que aquest estiu no podem, però més endavant sí, no? Segur que hi ha un camping sota una pineda esperant-nos. M'he comprat una llibreta blanca que faig servir d'agenda perquè es veu que ara no se'n venen i tinc tantes coses pendents a fer que em fa por deixar-me portar per la inèrcia i perdre'm alguna cosa important. Que ja sé que m'he de treure el carnet de conduir! Nenes, us he de portar a veure casa meva! Quan tinguem un parell de cadires més i alguna olla, fem un sopar, encara que hagi de ser a les 2 del matí un dissabte!
I res, tinc ganes de sol. Els col·lecciono. No sé per què serveix viure. Estic viva.

Et tinc abandonat!!!

Ho sento bloc... em fa molta pena veure't tan inactiu, esperant una mica de moviment!

Espero recuperar aviat el ritme, això no pot ser!

Demano disculpes a qui et segueix.

Converses de rodalies

Marxa el tren de l'estació.
En Joan parla per telèfon mirant el mar per la finestra: "No... ara sóc tutor de p-4... Tutor de p-4!... sí... m'havien dit que em donarien plaça a primària i al final es van equivocar... sí, sí... i al final em van recol·locar a p-4... mira, pintant i fent moneries... ja... què hi farem... ja sortirà..."
Ella es va preguntar en quina part del tren estaria la persona que desitja violentament una plaça per treballar de tutor de p-4. Havia d'estar per allà, n'estava segura.

Passa el tren.
La Josefina renya el seu home: "Clar! Ara et fan mal els ronyons! Doncs no netegis més allò! Prefereixo que estigui tot brut que que et passi alguna cosa!"
Més endavant, potser serà com la dona que guarda les llàgrimes en una capseta de vidre a l'hospital. Sempre diu que si el seu home s'ha de morir, que si us plau, no pateixi, i destapa la capseta només quan no està en presència d'ell. Davant seu, mai. Avui s'ha mort i ha plorat mars.

Arriba el tren a l'estació.
En David té retard mental, és objectivable. Juga amb la velocitat de la màquina movent el cap amunt i avall. És una sensació que la resta de persones potser no experimentarem mai perquè mai ens atrevirem a fer-ho davant dels altres. La seva mare li acarona la mà, li explica tot el que han de fer aquell vespre. Ell segueix movent el cap, cada cop més ràpid i riu. Riu molt. La seva mare li agafa el braç: "Et faràs mal! Queda't tranquil!". Ell para amb tota la desgana que troba dins seu, és evident. Mai dirà que la vida és curta i és important saber prioritzar els moments importants. Però n'és el més conscient.

Ja tenim pis! (i nèt!)

Ja tenim pis! Que maco!! Encara porto posades les "agulletes" (algú sap com es diu en català correctament?) a ambdós quàdriceps d'haver-nos passat el cap de setmana netejant! Alguna vegada heu netejat una persiana? I una persiana plena de merda??
Ens queda molta feina a fer, però les quatre parets que envoltaran part important de la nostra vida, resten expectants i són les més maques del món!

Capitalisme comunista

Si em diguessin que els polítics espanyols es dediquen a fer les lleis en els breus moments de temps lliure que tenen entre l'anàlisi de l'enquesta de valoració popular, l'entrevista per sortir a la tele, la campanya per mantenir el poder dins del propi partit, l'ordre als mitjans de comunicació de no parlar de tal tema o destacar tal altre..., no hauria de fer altra cosa que no dubtar ni a sorprendre'm. Em quedaria amb la mateixa cara que tinc ara. Explica'm alguna cosa que no sàpiga, baby!

Som dos joves treballadors (iuju!) que busquem pis. No es tracta de cap caprici, és més aviat una necessitat tirant a imperiosa. És, com us ho diria... un dret de tot treballador, expressat a la tan sagrada Constitución.
Algú que deuria entendre d'economia, una vegada em va dir, que per anar sense ofecs, el pressupost d'un pis no hauria de superar el 30% del sou familiar. Aquest seria el màxim, però en els països europeus és inferior. Serà perquè cobren més, serà perquè l'habitatge es considera un dret indiscutible... El cert és que, aquí, si busques lloguer et claven un sable i si pretens que el banc et faci una hipoteca, del 60% del sou no baixes! I tu diràs: Explica'm alguna cosa que no sàpiga, baby!
Tots i totes passant pel tub, perquè el sistema capitalista d'aquesta regió del món considera que és prioritari fer negoci amb un dret, que cobrir les necessitats bàsiques de la població a preus de necessitats bàsiques. És a dir, que constructors, promotors, especuladors, bancs i ajuntaments han de guanyar milions d'euros (ja no és una qüestió de guanyar-se la vida, sinó d'enriquir-se) passant per davant dels drets de milions de persones. Això és el neoliberalisme i entre tots ho hem acceptat. Ara que constructors, promotors, especuladors, bancs i ajuntaments no guanyaran tants milions com ells pretenen, hi ha una crisi. I quasi sembla que serà un desastre i tot s'ensorrarà, quasi pretenen que se socialitzi la construcció perquè no tinguin tantes pèrdues. Que el govern faci algo perquè perdran molts diners. Ara que perden sí? No podien haver invertit els diners en crear altres llocs de treball? No podien haver abusat menys?
Jo no hi entenc res d'economia, però quan els poderosos s'enriqueixen defensem el capitalisme sense barreres i quan els poderosos perden diners que hi intervingui l'Estat. I hi acaba intervenint,eh!: els 400 euros perquè poguem seguir consumint, diners per llogar... sobretot que els preus no baixin gaire..., Si ja ho deia, explica'm alguna cosa que no sàpiga, baby! Capitalisme comunista per mantenir el benefici d'uns quants. La majoria ens hem d'anar adaptant a les circumstàncies.

La meva primera pacient (és veritat,sempre et recordaré)

Això de treballar a urgències és molt estressant, i més quan és la primera setmana que hi treballes! Però feia tant de temps que no veia pacients que quasi no recordava el més important de la meva feina.
La meva primera pacient va ser la Maria, i va anar més o menys així:
- Hola! Com està?
-... (senyora velleta amb cara d'espant).
- Com es diu?
- Maaagdddiaaa!
- Molt bé, què li ha passat?
- Ruiomnoooooooooonjuuuaaaaaasrrreeeal! (moooolta cara d'espant)
- No s'espanti perquè no pugui parlar,eh! Que ja sap que això ja li va passar una vegada i després es va recuperar!
-... (A la Maria se li cau una llàgrima).
La família diu que poc a poc se l'entén més. Li donarem l'alta. Però no se'n va sense abans explicar-nos perquè està tan nerviosa. La Maria viu en una masia a prop de la ciutat, és la casa de tota la vida. L'Ajuntament ha comprat els terrenys per construir-hi pisos, la faran fora d'allà. Una dona de vuitanta anys, malalta, ha de refer la seva vida lluny de casa seva. L'especulació no té sentiments. Els interessos econòmics passen per sobre de les persones.

Avui ha vingut a urgències un promotor de pisos. Li feia mal el cap i s'ha pres la pressió a una farmàcia. Consultava perquè la tenia una mica alta. L'he interrogat. Resulta que al J.L. li preocupa la crisi econòmica perquè veu que ja no col·loca pisos, li costen molt de vendre i creu que perdrà molts diners. Està molt nerviós i fa dies que no dorm. Es recuperarà, només cal que es relaxi.

Jo representa que sóc la metge (què fort, tu! encara no em crec...) i sóc neutral, els atenc igual als dos, si el títol del post és aquest és per pura coincidència! ;)

Spanish justice?

Mitjans de maig, ja són quasi 30 dones mortes pel seu company a l'Estat espanyol. Quasi 30 feminicidis precedits, majoritàriament, per mesos o anys de terrorisme domèstic sense càstig penal fins al trist desenllaç. En aquest cas no es condemna preventivament i sense proves.
Divendres passat, rebo la notícia d'una noia a la què havien explotat sexualment tancada en un pis de Barcelona. No sé si al final era una noia amb retràs mental o no. Els culpables estan al carrer sense càrregs. En aquest cas no es condemna perquè no hi ha proves.
Hivern de 2008, maten a una nena anomenada Mari Luz, l'assassí tenia 2 condemnes sentenciades però no les estava cumplint. En aquest cas... la justícia espanyola és molt eficaç...

Dissabte passat, 3000 persones es mullen per la llibertat d'en Franki. No és un criminal, no ha fet mal a ningú. En aquest cas és condemnat a presó per despenjar una bandera sense proves i aquesta sentència sí que s'està cumplint.
La justícia espanyola no serveix per condemnar assassins ni violadors ni explotadors de persones. Serveix per respectar l'ordre dintre de l'imperi nacionalista espanyol allunyant-se molt de vetllar pels drets humans.

Els llums del món

La NASA ha publicat el mapa lumínic de la Terra, va ser dissenyat per veure els núvols amb la llum de la lluna, (que romàntic, no?).
Encara que en realitat serveix per veure les zones més urbanitzades, que no sempre vol dir les més poblades...
També serveix per veure la minúscula part que represento, per exemple jo. I la contaminació lumínica que causa el "progrés".
Però sobretot, per veure que formem part d'un tot global, i que no s'entén la llum del nord sense la foscor del sud.

Us inspiren més usos?

Maig del 68 o la generació dels progres reciclats

Se celebraven 40 anys d'aquell maig. Ella va escriure's un postit i el va penjar a la nevera:
"Quan faci 40 anys que se celebren 40 anys:
no creuré que els interessos personals o econòmics dominen les meves idees;
no creuré que vaig fer molt per transformar el sistema en el que m'he acomodat;
no diré que un altre món és possible pensant que en el fons el capitalisme és el sistema que dóna major benestar;
no pensaré..." i ja no quedava més espai per dir el que li havia de transmetre la consciència d'aquí a 40 anys. La consciència de la societat en un postit.

Es busca generació amb més capacitat de retentiva.

Temps present (d'indicatiu)

Jo SOM, no puc aïllar la responsabilitat.

Tu ESTIMO, encara que diguis que estimes.

Ella PENSEU I FEU, i mai deixa de fer-ho en plural.

Nosaltres ODIEN totes les diferències.

Vosaltres OPINEM, perquè ho feu en nom de tots.

Ells EXPLOTEN, així Jo, Tu, Ell, Nosaltres i Vosaltres continuem mantenint el seu nivell de vida.

I aquesta és l'autèntica conjugació!

Parlant de ROMA o l'Àlbum de fotos!! (2a part)

Ho sé, és tard.

L'esquerra italiana, la Sinistra Arcobaleno, hereva de la tradició comunista, s'enfonsa, i desapareix la seva representació parlamentària. La tendència europea de simplificar l'escenari polític entre forces liberals conservadores per una banda i social(demòcrates)liberals per l'altra, acabarà definitivament amb l'esquerra reformista? És una situació greu.

Reflexionem-hi gaudint de la capital...

...La ciutat són runes que estripen el cel, enmarcant edificis històrics...

...imponent Pantheon... de tots els Déus...

...Pasquino de missatges contra l'Església i l'Aristocràcia... gran tradició socialista... Avanti il popolo!...











... Miquel Àngels a qualsevol racó de qualsevol església, oportunament censurats...

... i l'art clàssic... impressionant...

Final de l'homenatge fotogràfic.

Feliç diada! Feliç Sant Jordi!

"... i Sant Jordi matà el drac, i de la sang que brollava de la mortal ferida en naixé una rosa vermella."
I així ens van explicar la llegenda, la sang del drac feia germinar roses! Dins de la façana ferotge s'amagava el major exponent de la bellesa.
Com hem passat per alt aquest detall durant tants anys? La llegenda de Sant Jordi ja ens estava parlant de la importància de l'essència bàsica dels éssers, que és al seu interior. No deixem que el culte a l'estètica i a la superficialitat ens desviï de nosaltres mateixos, cultivar la rosa que portem a dins és el més important, per aprendre a ser millors persones i menys manipulables i millorar el nostre entorn.
Ens amaguem dins d'una carcassa d'egoisme per poder sobreviure dia a dia, ser més competitius, i no deixar-nos trepitjar. Cal que siguem dracs per moure'ns per aquesta societat que hem creat?
No deixem morir la rosa sota aquesta pell aspre de monstres. Dignifiquem la bellesa interior.
Feliç Sant Jordi! Estimeu-vos molt!

Los políticos no creerán que a los pobres les encanta comer promesas

"El derecho de soñar: sin él los demás derechos se morirían de sed"

Eduardo Galeano.

"Espejos. Una historia casi universal"

Eduardo Galeano a Barcelona!
Aquest és el mail informatiu que m'han enviat:

"Tras cuatro años, Galeano publica esta nueva obra en la cual revisa la historia de la humanidad hasta hoy, y lo hace desde la óptica de los hechos y de las personas menos conocidas, de los que no figuran en los diarios ni en las fotos. Como dice el subtítulo del libro, se trata de una historia casi universal, de un inventario general del mundo que aparece iluminado por este escritor capaz de enlazar lo cotidiano, lo poderoso y la denuncia con lo más sencillo, con el humor o con la más exquisita ironía. En este libro se entremezclan los relatos que nos llevan, como sus propios títulos indican, desde la «Fundación del machismo», la «Resurrección de Jesús», «Las edades de Juana la Loca» o «La educación en tiempos de Franco» hasta «Los derechos civiles en el fútbol». "

Dia 21-04-08:
19:30h, Auditori IDEC-Universitat Pompeu Fabra. C/ Balmes, 132-134. Presentació mundial de "Espejos. Una historia casi universal".

Dia 23-04-08:
Firma de llibres per Sant Jordi:
- FNAC Triangle. Plaça Catalunya, 4 entre les 11.00 i les 12.00 del matí.
- Llibreria La Central entre les 12.00 i les 13.00 h.
- Llibreria Catalonia entre les 18.00 i les 19.00 h.
- Llibreria Laie de 19.00 a 20.00 h.


" Entonces Bertolt Brecht propuso: ¿No sería más fácil que el gobierno disuelva al pueblo y elija otro?"

Res més, compartir és estimar!

De la capital de l'imperi: Madriz que diuen ells (II)

Hi ha coses obvies que no cal explicar. No tinc res en contra de la ciutat, ni en contra dels madrilenys. Només parlava de política i gestió.
La ciutat no m'agrada gaire, només els seus parcs i els seus tulipans, però per reconciliar-me amb el context d'un moment tan important, m'és val donar veu als poetes:

Te vi desaparecer bajo la tormenta,

(...)¿Quién fuera lluvia en tu abrigo

dejando a tu paso

coronas de agua?

Bostezas soñando soles, playas desiertas.

(...)

Vuelves a casa y alteras mis planes

y los andamios de La Latina.

Sé que a fuera un incendio de plumas y brea

tiñe de cenizas los techos del mundo.

Dejad un instante que olvide mis deudas

si el planeta estalla, que nos pille juntos.

En las zanjas de Madrid buscan un tesoro

que esconde un dragón dormido bajo tus pies.

¡Qué torpes e ingenuos son!

Yo tengo el tesoro:

duermo con él.

(...)Abro una botella y llamo al "chino"

y lo celebramos por todo lo alto.

La vida a veces te invita a una ronda,

te guiña los ojos, concede una tregua.

Quizá sólo dure un segundo este sueño

pero, sin duda, habrá merecido la pena.

Ismael Serrano.

De la capital de l'imperi: Madriz que diuen ells.

Fa poc vaig llegir en un bloc (i ara quedaré fatal perquè hauria de posar l'adreça i no me'n recordo...) que a Madrid el metro t'arriba per la dreta. Crec que és una metàfora brillant. No defensaré a mort la gestió de l'Ajuntament de Barcelona (encara que el metro et vingui per l'esquerra) i menys avui que pretenen talar un alzinar centenari al Tibidabo per pura especulació. De fet mai defensaré al PSC com a partit referent d'esquerres, perquè no ho és. Però a Madrid governa el PP i tot és més evident.

M'explico: Arribats a la T4 de l'aeroport, tot és impressionant, la terminal més gran que he vist mai (s'ha de dir que jo tampoc sóc molt viatjada), fins i tot hi ha un trenet que et porta d'un costat a l'altre de la infraestructura de gran que és. Tot és lluminós i espaiós, hi ha ascensors de vidre, un bloc de 2 o 3 escales mecàniques per sentit. I tu que no pots tancar la boca mirant aquí i allà, arribes al metro (perquè a Madrid el metro arriba fins a l'aeroport! Sí, gràcies Espanya!) i allà s'acaba el glamur. Les andanes són estretes, els vagons són petits i curts i de seguida estan plens, i hi ha molt pocs seients. Quasi no hi ha escales mecàniques, serà que la gent gran i les dones (o homes) amb cotxet es poden permetre un taxi? Vaja, un gran contrast.

Per altra banda tenen més del doble de línies de metro (12!) que a Barcelona per la mateixa densitat de població (sí! Gràcies Espanya!) i estan connectats, per exemple amb Toledo, amb un tren d'alta velocitat que triga 30 minuts sense parades!! Sí! Sí! La meitat que per anar de Barcelona a Girona o ja ni ho vulguis saber fins a Igualada o Lleida! Que sí! Que sí! Que gràcies Espanya! Que si el metro ha de venir per la dreta o per l'esquerra ja ho triem nosaltres, però gràcies per la (des)igualtat entre territoris!
Ens convé molt seguir jugant a aquest joc? No sé si m'explico...

Per a familiars, amics i coneguts.

Interna???

1 adj 1 Situat endins, que obra a l'interior.


2 fig Que concerneix l'ànima.


3 ANAT ANIM Situat a dins o a la part més pròxima a l'eix central del cos.

2 adj i m i f 1 ENSENY Dit de l'alumne que s'està en un internat.


2 MED Dit del metge o de l'alumne de medicina que fa feina en un hospital i hi resideix d'una manera més o menys fixa.

3 adj f MED Dit de la medicina que s'ocupa de les malalties que afecten tot l'organisme o bé de les que, radicades en un òrgan, n'afecten altres.

Me'n vaig a Madrid

Demà me'n vaig a Madrid i estaré més a prop del futur.
No perquè hi vagi a deixar les maletes de la colonització espanyolista. No, precisament no.
Però començaré a traçar el color dels anys propers a nivell professional.
Espero ser útil, tenir una mica de sort i que algun dia pugui sentir orgull de la decisió presa.

...podré tornar enrere, quan sigui massa lluny...

Ànims! Que tot està per fer i tot és possible!

DONNA JEREZZO

Hi ha un clam sord
a la platea,
s'obren els llums
que enfoquen la nova parella.
Són joves i guapos,
la gent els admira
perquè amb boleros li canten
a l'engany, al desamor i a la vida.

A ella li canvien els ulls
cada cop que s'obre el teló,
darrera d'aquell escot
batega un cor d'il·lusions
de fer tremolar el públic
amb la seva veu
aconseguint embriagar-los
i marxar deixant-los en peu.

El temps els va dur a l'èxit
però sempre s'ho acaba cobrant,
doncs ara compten les mateixes arrugues,
però diuen que a ell les canes el fan interessant.
Ella ha gosat aparentar la seva edat
i això l'ha fet invisible
tant als mitjans de comunicació
com pujada dalt d'un escenari en acció.

El compàs de la cançó
ha volgut deixar-la en evidència
quan tota la seva carrera
ha sigut un producte d'estètica
d'un mercat que com a una única sortida
li ofereix la cirurgia
per poder tornar a ser dona
i seguir sent una cantant digna.

Hi ha una clam sord
a la platea,
ella li dóna l'últim cop d'ull
abans de marxar per sempre.
La nova és jove i guapa,
la gent se la mira
i s'escolta començar un bolero
sobre l'engany i les desil·lusions de la vida.

Mai va ser una cançó.

2003.

Federico

Avui em faig ressò, del descobriment que ha fet la maria al seu bloc: BRUIXA DE DOL. Té un bloc que m'encanta visitar i que el recomano des d'aquí.

boomp3.com

Doncs resulta que ha descobert que la cançó de Marea "ciudad de los gitanos" es una adaptació del poema de Lorca "Romance de la guardia civil española"!! Jo ja deia que em sonava, però com pot ser que se'm passés aquesta cosa fantàstica d'ajuntar Marea amb Lorca!!! I ho diu una boja lorquiana que quan tenia 16 anys anava amb el Romancero dins la funda de la guitarra a tot arreu! Ja sé que han passat molts anys i moltes coses per aquesta cabesita, però això d'oblidar el que en el passat ha sigut tan important m'esgarrifa una mica, on deu anar a parar?

On van a parar les cançons de Mandràgora que ja hem oblidat? On queden amb tota la seva força plasmades?

Aigua!

Els mitjans de comunicació deuen pensar que som imbècils, no? Ja entenem que un transvasament és portar aigua d'un lloc a un altre i que és el que feia el PHN de l'Ebre a Múrcia, que és el que es faria del Segre al Llobregat, que és el que es fa de Carboneras al Port de Barcelona, que és el que es farà de la dessaladora de Barcelona allà on calgui de l'interior de Catalunya. Sí, ja hem entès que tot això són transvasaments, però també entenem que hi ha diferència substancial d'un tipus a un altre. I que si el govern és antitransvasista, ja entenem que es refereix al tipus més antiecològic de tots i no als altres, que estan pensats amb les màximes condicions per perjudicar el mínim el medi ambient i també als pagesos, que també són catalans com nosaltres.

L'altre dia ja no tenia ganes de parlar del tema, però és vergonyós que es faci partidisme d'una situació tan important com la falta d'aigua, que pot tenir greus repercussions. I què voleu que us digui... entre sociates i convergents, tal i com solucionen les crisis, ara ja estaríem tancant l'aixeta i que fos el que Déu vulgui!
Per no parlar que el govern central sigui el que decideixi per nosaltres sobre els nostres rius, i no dóna altres solucions! Això no és motiu de crítica pels nacionalistes convergents o pels confederats sociates? O que haguem de pagar l'aigua de la dessaladora andalusa (obra de l'Estat) amb diners (nooo, de l'Estat no, no fos cas!) sinó de la Generalitat? Les veus de la gran casa catalana, no diran res sobre això, ara que estan pactant secretaries?!
Ai, ja sabia que és millor fer un post sense text per no exaltar-se!





Us presento el nostre transvasament de casa: la galleda que tenim a la dutxa! L'omplim d'aigua freda mentre no surt la calenta, i amb aquesta aigua, tirem els residus del WC, reguem, netegem la fruita... que més sentit comú que el que té el poble, ningú, vaja! I que qui no serveixi per res, cap a polític que farà carrera i no li faltarà la butxaca plena! I com menys escrúpols, millor!

Un absurd

- Bon dia.

- Hola, bon dia. Un moment, ara l'atenc, és que estem molt enfeinats...

- D'acord, ja m'espero...

- Perdoni. Què voldrà?

- Doncs miri, estic buscant un generador d'il·lusions.

- Disculpi... el què?

- Sí... un... això no és una merceria?

- Sí, ho ha sigut tota la vida!

- Doncs un generador d'il·lusions! Allò que es fa servir per fer una plantilla i cosir un patró per realitzar alguna cosa agradable!

- Ah... sí, és clar! Nosaltres en diem... formador d'entusiasme plastificat, és més modern.

- En tenen?

- Escolti, vostè de quin manicomi s'ha escapat? Com vol que tinguem aquestes coses! Vagi, que m'està espantant la clientela!

- Sí... ja m'ho semblava... que vostè no tindria il·lusions ni per vendre.

- Les il·lusions no es poden comprar.

- Ja ho sé, simplement s'experimenten, oi? Però és que no sé qui s'ha quedat les meves, perquè fa temps que no en tinc ni una!

- Escolti, no tinc temps per fer de psicòleg, si vol fer el favor de deixar-nos atendre aquestes persones... no veu que s'està fent cua?

- Sí, ja me'n vaig! Vaig a escriure un cartell per trobar-les!

- Vinga, adéu, passi-ho bé! ... quines coses... Jo tampoc tinc il·lusions, ja! Però no faria això per trobar-les! Bé, no faria... res..., no? És igual! Quina bajanada! Qui és el següent?

La formiga Aludnag

Els exemplars d'aquesta espècie són fàcils de trobar en hàbitats on la calor intensa es fa inaguantable. El tret que les fa diferents de les altres formigues és que desprecien totalment tot comportament gregari. Es volen sentir lliures i alliberades.
Per evitar qualsevol problema de salut derivat de l'estrés practiquen el "pànxing", consistent en asseure's i observar com treballen les altres, segurament sent el seu hobbie preferit. Tenir sempre qui la pugui servir al seu gust, fent-li massatges relaxants sempre que ho desitgi i fent-li pessigolles quan té ganes de riure. Li encanta posar-se el bronzejador per poder torrar-se al sol i perdre el monòton color que tenen totes les formigues.
El seu caràcter despreocupat i exigent fa, doncs, que sigui despreciada per les altres com ella. Fins i tot ningú sol tenir ganes d'aparellar-se amb ella, però això no li fa absolutament res, li és ben indiferent, i és que les formigues aludnag, encara que són d'un sol sexe tenen la facultat de reproduir-se com volen.

Lorena(quan era nena).

Tota una filosofia de vida...

Fa gràcia això de "caràcter despreocupat i exigent" i la capacitat de reproduir-se com volen, clar que sí! Autosuficients!

Àrea metropolitana independent! L'aigua és de tots; prou barcelonofòbia! És irresponsable fer partidisme en un cas d'emergència nacional!

Aquest post no té text.













...

M'han insultat!

Resulta que ahir em trobo la notícia següent al prestigiós i oficial referent canal 3/24. Llegiu-ho aquí (i penseu a tancar la boca quan torneu).
Si el missatge de la notícia és tan fàcil com dir: "ets imbècil", no sé perquè es molesten a fer tantes parrafades, que a més, deuen costar uns diners. O millor dit, ens deuen costar uns diners a tots, com a bona televisió pública que és.
Per no parlar del/la periodista, que si el que vol és entrar en el noble art de manipular, algú li hauria d'explicar que la gràcia és que es faci subtilment. Que quan et pispen la cartera sense adonar-te'n no et sents menys robat, però com a mínim si no és amb violència s'agraeix la discreció.
Estic d'acord que la mesura dels 80 km/h és del tot impopular, però l'obligació d'una televisió pública és explicar-la amb pedagogia i aquestes coses, el desprestigi a les mesures que no casen molt amb els neoliberals està prou vist, ja, no cal denigrar-se tant com per marcar-se una notícia macabra. Que estem parlant de vides humanes!
A més, és que l'element que l'escriu sembla principiant, posats a fer, amplia la informació amb un exhaustiu estudi de com ha baixat l'ocupació de llits a les residències i plantes de llarga estada als hospitals. Segurament, com hi ha menys accidents, hi haurà menys persones en coma que s'han de mantenir i ocupen llits, o gent que queda amb seqüèl·les físiques o mentals després d'un accident! També deuen estar preocupats perquè no omplen totes les places? És insultant!
I m'agrada el tros que diu: "L'encariment del gasoil i els preus que paguen les assegurances són altres agreujants de la crisi dels gruistes." Em pixo, tu! Això són altres agreujants, eh? No serà la causa principal i ètica per explicar, no!
La veritat és que el món va molt ràpid i les coses canvien molt, potser el futur del periodisme és això, vés a saber, però que s'ho facin mirar, si us plau! Per dignitat humana!

"Vamos castores, vamos!"

Perquè et trobo a faltar, perquè sé que estàs passant dies difícils, perquè sé que et fa riure molt això d'aquí sota:



No sé què anuncia, per això el poso. Els diners que mou la publicitat són immorals!...que consti...

Glòria

Mai m'havia fixat que t'estimava tant.
Quan tornes a reviure el passat tens una sensació estranya, sentiments que pensaves que estaven atenuats i adormits, (passats, en definitiva), et retornen amb una potència abismal deixant-te davallant al més profund dolor.
No sabria què afegir de tot el que et van dir ahir, no eren paraules buides que se'ls diu als morts per cortesia, perquè ja estan morts i s'ha de recordar quelcom bonic. En el teu cas és tot veritat: eres la senzillesa, la bondat, l'alegria i la il·lusió, l'entrega als altres, l'amor, i per damunt de tot el somriure, amb els teus dos clotets! És tot veritat. També que has viscut la vida intensament. També que has fet el possible per canviar el món a millor, el que era al teu abast ho feies, i et sortia així, de forma natural, sense mandra ni rancúnia. Impressionant. Una font per aprendre i un model a seguir.
Jo no sé què més dir-hi, he pensat alguna situació que visquéssim, algun moment per explicar, una frase... no em surt res, només el record de la teva presència, cada estiu ens adoptaves a la meva germana i a mi per portar-nos a la platja, bé, i a tot arreu, perquè sabies que els meus avis estaven sols amb els meus cosins i no tenien cotxe, ni ens podíem moure del poble... se m'acut això, quina bestiesa... però per nosaltres era important. Ens transmeties la importància de les petites coses, de la generositat. I ara jo estic aquí, imagina't quan temps fa que no ens vèiem, i mig plorosa t'escric trobant-te a faltar i admirant-te.
Es diu que sempre marxen els millors i segur que no és veritat, perquè d'aquí marxem tots, però el que sí que és veritat és que tu ets dels que més petjada deixes i una dona difícil d'oblidar.
Que el món sàpiga que se n'ha anat una persona excel·lent!!!! I saps que si ho dic, ho dic perquè ho sento.
Descansa en pau.

...

Avui fa 70 anys de la mort dels innocents a Barcelona. I de la por dels supervivents.

vida prohibida

El capitalisme és un sistema generador de pobres, i si aquí no en tenim suficients, els hem d'importar. És la globalització neoliberal. La globalització de la precarietat perquè l'economia creixi i els empresaris cada cop tinguin més beneficis. Mentrestant, el poble no podem accedir a un habitatge, la sanitat està saturada, les aules necessiten recursos i que se'ls escolti, la gent gran malviu amb miserables pensions... El retrat és lamentable, però com sobrevivim a dures penes, ens hi conformem. El sistema té formol, ens apalanca! I continua l'espoli del tercer món...

Manicomi en venda

Es venen consciències, són catalanes i a baix preu.
Durant aquesta legislatura han vist com el pp, amic de Bush i que ens va ficar en una guerra il·legal, utilitzava Catalunya per fer la campanya a Espanya, quasi racisme. També han vist com el PSOE no només no solucionava problemes, sinó que en creava més i mentia d'una forma menyspreable.
Doncs la majoria ha venut la consciència per poder votar el dolent, en contra del pitjor, la opció més barata. Ha guanyat la por, la millor arma del liberalisme, el que compra i ven. Que és capaç de comprar, fins i tot, la consciència.

Compartir ROMA o l'Àlbum de Fotos! (1a part)

Hivern 2008

Dintre del caos de Roma: amb sort es respecten els semàfors i la gent es creua als passos de vianants encara que passin els cotxes. Formar part d'aquest entramat de turistes i autòctons és emocionant...

...Via delle Quattro Fontane... un parlar deliciós, no trobeu?...

...les lectures eròtiques dels èxtasis de les santes en l'església més petita...

...L'èxtasi de Santa Teresa...

...esperant que passi el colom al vaticà per fer la foto...

...Berninis i Borrominis per tot arreu... per què la història s'encaparra a ajuntar grans artistes per transformar un dels dos en l'ovella negra? Calia que fossin contemporanis?...

... mai havia trepitjat tantes esglésies a la meva vida, n'hi ha de tots colors, formes i tamanys, massa per una atea convençuda... i la cita de Mateu 21: 12-13(*) retombant per totes les consciències creients...

...i finalment la Fontana di Trevi, impressionant cascada i so, refugi etern...

(*) Mireu què diu aquesta cita: "Entrà Jesús en el temple i va expulsar tots els que estaven en el lloc sant venent i comprant (és a dir, dins de l'església...és a dir, com passa ara); va tombar les taules dels canvistes i les cadires dels venedors de coloms (fins i tot es posa violent!!). I els va dir: Està escrit: El nom de casa meva és "Casa d'oració", però vosaltres la convertiu en "cova de lladres".

Els camins de l'internet són inescrutables...

...Continuarà...

La teva mirada és neu,
refredes la llum al mirar-la.
La teva figura és boira,
aixeques un mur de vidre
per protegir la teva fragilitat.
És difícil entrar-hi,
hi fa fred,
ets gebre tremolant
a la branca d'un gran avet
inaccessible i elevat.
Ets glaç...
Però quan somrius, m'escalfes el cor.

24!

Coses que impressionen (Eclipsi de lluna 2008)

des de Buenos Aires.


des de Valladolid.

El suggeriment de la casa: Obre els dos vídeos a la vegada, hauràs de deixar passar abans uns segons del de sota perquè té la caràtula. Com és que la foscor entra pel costat oposat a una banda i l'altra de l'Atlàntic? Hi ha una lluna que està al revés, oi?
Més preguntes?

Cansada

En un instant pot canviar tot. És així, potser tu ja ho saps. Potser estàs llegint això i penses que a tu t'abraça la rutina i mai et sorprendràs un dia pensant-ho. Però ho hauries de tenir en compte. De cop, pot canviar tot.
Avui estic massa cansada... ja en tinc prou de notícies, de xoc, de parlar... estic cansada, ja pensaré demà.

La llei del caos

Molt bé, ja ho vam entendre quan anàvem a l'institut, les partícules es mouen de forma aleatòria en l'aire i el seu conjunt acaba fent un tot homogeni. Així, quan infles un globus, les partícules estan allà desplaçant-se anàrquicament unes cap aquí, unes cap allà, però els seus moviments inesperats es compensen de manera que si mires el globus no veus tota l'energia cinètica que hi ha dins. El globus fa de pell d'aquesta festa de partícules però sembla ordenat, no es fan bonys, el resultat és homogeni i llis. És l'atzar el que fa que cada partícula ocupi una posició simètrica a la d'una altra i el sistema s'equilibri. L'atzar les mana. Com a nosaltres?
Allò de ser en el lloc adequat en el moment precís que diuen alguns, l'abans i el després d'aquella oportunitat que ha canviat el destí d'algunes persones. L'actriu que ha arribat a protagonitzar aquella pel·lícula tan premiada perquè la vida la va portar a conèixer tal persona o a presentar-se casualment a tal prova. Segur que té talent, i segur que s'ha esforçat molt per arribar-hi, però com ella moltes altres que no han tingut tanta sort. És l'atzar que col·loca uns a baix perquè hi hagin uns altres que estiguin a dalt? Així s'equilibra el sistema. És el destí de cada partícula que fa ocupar aquell lloc precís perquè el globus es mantingui estable i homogeni?
Quan fas el MIR, la frase recorrent és: "bé, si no arribo a ser pediatra serà perquè no em toca ser-ho", el destí d'aquella persona escollirà per ella?
L'altre dia ens vam trobar una companya que també ha fet el MIR, ha tret un 600, podrà escollir pràcticament el que vulgui i quan li vam preguntar què volia ser, va vacil·lar un moment: "no ho sé, crec que gine!". La seva decisió semblava poc meditada, com si alguna inèrcia rara l'empenyés a tirar per aquell camí. Serà l'atzar que repartint les posicions de les partícules permet que una faci un determinat moviment, mentre una altra ha de compensar aquesta decisió? I si a la segona partícula se li donés millor el camí de la primera?
Què passa si una partícula decideix decidir? Si no vol ser manada per l'atzar o les circumstàncies? El sistema l'elimina?
Hi ha la possibilitat de canviar el camí? Algú m'ajuda a no perdre'm?

"Nunca dejes de buscarme, la excusa más cobarde es culpar al destino" I.Serrano.

Zp-rajoLa

El debat del que tothom parla és com un videojoc d'aquests d'última generació. Tu has de triar un dels dos jugadors, fer un monòleg que sembli un debat i el que més mentides digui i més demagògic sigui, incrementa el seu poder i guanya la partida. Un circ.
Com avui he tingut un dia complicat, des d'aquí aprofito per dedicar-los una cançó, a veure si m'animo una mica!
De fet hauria de ser la lletra de l'Himno, el COE l'hauria d'acceptar perquè és una rima que ha sortit del poble i vaig aprendre quan era nena, té valor històric!
Diu així:

Espanya, Espanya

penjada d'una canya

si la canya cau,

Espanya adéu-siau!!!

I aquí podríem afegir una tornada que expressés que com el que tenim és una herència franquista, fem una metàfora amb la canya cantant:

Si estirem tots, ella caurà

i molt de temps no pot durar!

Segur que tomba, tomba, tomba,

ben corcada deu ser ja!

Aquesta gent em posa creativa...

Josep Palau i Fabre

Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés,
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de mi no me'n quedés
en el no-meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,
per un de sol, però que besés
i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.

Benvinguda pluja!

Va tenir un cop de remordiment al mirar per la finestra i pensar que feia mal dia. Plovia. Darrera seu en Joan s'afanyava per sortir al carrer: "no sé si endur-me el paraigua, ja quasi no recordo com és mullar-se quan plou! Que caigui aigua i et mullis, quina senació era?..." bromejava.
Avui era el dia on s'acabaven i començaven les coses. Sortia la nota. El seu futur depenia d'una xifra que es resumia en un resultat dicotòmic: sí o no.
En Joan es va aturar: "vinga, bonica, avui és un gran dia! No veus com plou? Això segur que et porta sort, és molt bon presagi!"
Les cançons sempre fan servir metàfores amb la pluja, expressen la tristesa d'una gran pèrdua. I plovia. La terra s'arronsava a cada gota que la premsava, tornava a respirar i s'alliberava a la seva força dibuixant bassals i petits rierols.

3818... era una gran pèrdua. I no parava de ploure.

...del poble

... del poble

web llegida al revés és bew,

la mateixa paraula.

bew en català seria veu,

els mateixos sons.

web és veu.

La veu...

.

La lluna als diamants

,raimos mireferp ,tot targlaM

Malgrat tot, preferim somiar,

no les notícies dels diaris.

preferim la lluna als diamants,

atrevir-nos a pensar.

Malgrat tot, rebutgem la coca-cola,

ens fem un suc de taronja,

no consumim per sant valentine,

ens consumim a carícies.

Malgrat tot, quan s'espatlla la tele,

ens mirem i somriem,

quan ens esgarrapa,

la tanquem i sortim al carrer.

Malgrat tot, aquí estem

i seguim resistint!

'Rojos separatistas' era nostra! o Mandràgora (en temps present)

La corda d'una guitarra és un fil de nylon envoltat gelosament per un material dur, fort, que li dóna consistència i el fa ser el que és, construint una espiral interminable. Tant, que a simple vista, és impossible percebre el fil, que és l'origen, l'essència de la corda.
Molts grups de música són això. Un cor de nylon suportat per una gran infraestructura que els dóna credibilitat, força, entitat, però el centre del projecte és tou i dòcil.
Mandràgora, en el seu afany per rebocar l'ordre establert era tot el contrari. Tenia un cor de corall roig, de material preciós, però el suport que l'envoltava era nylon, fibrina... desmontable a qualsevol que tingués una mica de traça en l'art d'ajuntar acords. Grans cançons, grans missatges, grans melodies envolcallades de quatre notes amb la distorsió a tot drap perquè és l'únic que sabem tocar! Gran part del recorregut.
Mandràgora també era el canvi constant, tant de cançons, com de components. Des del començament explosiu de grup d'amigues inseparables, a buscar gent que sàpiga tocar per redreçar els camins separables... Des de "algú ens explica com va un ampli?" a "Nois, això sona com un grup de veritat!" De moments de nervis abans de tocar, de desil.lusions després, i alguna que altra alegria, també.
Mandràgora eren moments, els que tinc a la memòria i ara comparteixo. Cal Panxo a Berga, nou disc energètic "corre! obre el llibret, a veure què diu la lletra de Rojo Separatista!" buscant algun guiny, suposo... Acabar seient d'esquena en concerts aliens...
Intents de cançons, intents de maquetes, intents de concerts... i cançons, la maqueta, tants concerts!
Vam tocar molt i vam crear molt.
Ara a Mandràgora li queden pocs suports materials que demostrin el que era, tan pocs com projectes presents (i suposo que futurs), així que aquí va el meu petit recordatori, perquè almenys quedi escrit enlloc.

Per si voleu aplaudir.

Marina Geli en la nova entrega de... "La privatització de la Sanitat catalana!"

Quina nostàlgia aquells temps, de les primeres vagues, en què els metges de família es queixaven perquè havien d'atendre un pacient cada 6 minuts! Clar, com la tasca organitzativa de la Conselleria no s'ha fet prou bé, ara els metges tornen a proclamar-se en vaga perquè cadascún ha d'atendre a més de 2000 pacients, i cada dia tenen el doble de pacients que seria desitjable pel bon funcionament de la Sanitat.
Ja va sortir per la tele, que la competent Marina Geli volia contractar una pila de metges per aquest any, però que clar, no hi ha metges a l'atur i només n'havia pogut contractar la meitat. Potser es tractava de millorar les condicions laborals, la gestió i l'organització dels CAP i hospitals per incentivar que els metges que treballen a la privada, que tampoc deuen estar massa ben pagats (segons l'especialitat), es passin a cobrir els llocs que són necessaris a la pública. No crec que un metge voluntàriament canviï a la pública sabent que tindrà molta més pressió assistencial amb unes condicions laborals de fer riure.
D'altra banda llegeixo una problemàtica concreta de l'hospital de Vic, resulta que la Conselleria no els pagava un aparell de fer mamografies, i amb el lideratge de l'Associació Osona contra el càncer, se l'han pagat els osonencs amb donacions a l'entitat. I a sobre, se'ls qüestiona l’efectivitat del nou aparell i se'ls diu que les mamografies seran “gratuïtes” només per dones de més de 50 anys (quan tots els ginecòlegs i l’Organització Mundial de la Salut, recomanen com a mínim fer-la als 40)!!!
Senyora consellera de sanitat del PSC (partit dels psociates i no socialistes) no aporta solucions per millorar la sanitat pública, ans al contrari. És la població la que s'ha d'espavilar per tenir una bona cobertura? Només amb la informació de la seva gestió, ja li paga els spots a totes les mútues i clíniques privades!
Al terreny de la Sanitat també hi ha d'arribar la globalització econòmica? Vull dir la globalització de la precarietat, clar! Aquest any han fet l'examen M.I.R 3000 metges estrangers (quasi el 40% del total) que venen aquí per "millorar", mentre els metges (i també les infermeres) d'aquí ja fa anys que emigren cap a països més desenvolupats on els paguen millor, treballen menys hores i estan més reconeguts.
Tenim una de les millors sanitats del món i s'aguanta pels bons professionals que hi treballen, no perquè la Conselleria assumeixi les seves responsabilitats.
Això sí, el primer que fan els polítics és apujar-se el seu sou abans de començar! No falla!

La meva yaya és Zp! (o no...)

Aquest serà un relat costumista, poseu-vos en situació... Un moment!
"Uy, nena ¿esa soy yo? Uy, ¡sácame de ahí! qué viejorra!" La meva yaya té l'agilitat i l'energia d'una dona de 30, així que cada cop que es veu en una foto és com si l'encanteri s'esfumés i hagués d'enfrontar-se a la veritat... "qué fea, qué fea!" (No és cert, jo la trobo molt guapa!) Ella segueix que si las arrugas tal, que si los dientes pasqual... i ja se'n va a trastejar cap a la cuina...

Bé, l'altre dia, estàvem ella i jo soles aquí a casa mirant la tele, deuria ser un telenotícies... no m'en recordo... però va sortir en Zapatero vés a saber què dient... i en aquestes que la meva yaya m'espetarrega: "Es majo este hombre, se le ve honesto...". I jo allà, amb la boca oberta, intentant assumir aquell missatge tan agressiu per a les meves orelles. Home, potser majo sí que deu ser... però honesto??? i jo que li dic que si no se'n recordava de tot l'assumpte dels trens de la renfe, i com ara, només perquè venen les eleccions, exploten els obrers de l'AVE perquè treballin de dia i de nit moltes més hores que el que diu l'estatut dels treballadors, i...
Ella no triga en interrompre'm dient que ja ho sap, que ella sempre ha votat a la izquierda, porque el papa (vol dir el meu avi, que ja va morir) sempre votava a los comunistas, pero... Yaya, que aquests van d'esquerres i després diuen que ens regalen els euros per tenir fills, per cotitzar... com si no hi hagués prou dèficit en serveis socials on gastar-se els diners!
I ella que sí, que ja ho sap però que como gane la derecha...y al final va a ganar, ¡que nos cojan confesados!, y más a los de aquí! La meva yaya posa cara de terror cada cop que parla de la derecha i del pp. Des que s'han tret la màscara que creu que tota aquesta situació de conflicte només ens portarà una altra guerra. Ella, com tanta gent que va viure la guerra civil, és molt sensible als atacs que ens fan els polítics tan alegrement, haurien de ser conscients...
Clar, pobra dona, el seu motiu és el "vot útil" contra el pp, però jo li dic que tot i que sembla que el psoe i el pp es tirin els plats pel cap, en el fons, en els temes bàsics van de la maneta, tots dos fan polítiques centralistes! Que s'hauria de votar (i qui seré jo per dir-li...) a un partit d'aquí, perquè una majoria absoluta de qualsevol dels dos, només perjudicarà a Catalunya!
I ella que es queda fixada, amb la mirada perduda, amb uns ulls de profunda decepció (té els ulls més foscos que mai he vist, com olives negres brillants), deixa anar tot l'aire de la boca de cop i diu: "No, si todos estan ahí chupando de la breva..." i se'n va tot renegant que lo llevan todo a chafarrinear...
La veritat és que parlar de política a nivell estatal és desenganyant, les catalanes no ens sentim còmodes en aquest marc, sigui quina sigui la nostra condició. Tenim la sensació que guanyi qui guanyi, nosaltres perdem (perdrem més o menys, però perdem). Després es queixaran, però mira si el poble en som de generosos que els renovem el contracte cada 4 anys, perquè ells puguin anar fent els seus negocis de gran escala al despatx d'una institució pública!
Torno a buscar-la, ella ha donat la discusió per tancada i ja està recollint els plats de la taula. Li dic que el que és positiu és que la independència és inminent, que ja veurà com aviat serem un Estat fora de Castella. La seva mirada burleta és impagable! "veeenga, hombre!". No li expresso com un desig, li dic de veritat, que tinc motius per creure-ho. Ella riu, "filla miña..." i segueix escoltant-me... però això ja donaria per escriure una altra història...

Futurologia simpàtica

Obro el 'Metro' per fer l'autodefinit del centre -és un dels costums matinals que m'han quedat des de la Universitat, cada cop amb menys regularitat, clar...-. I mireu què diu el meu horòscop d'avui: ...ejem... posem música així una mica mística amb espelmes...

"Júpiter, planeta 310 veces mayor que la Tierra, el mayor del sistema solar, te dota para traer fortuna y suerte a los que te rodean"!!!

Alça!! Us doto de tota la fortuna i sort a totes les bones persones que em llegiu! Heu vist quin horòscop més generós que tinc? Ara, en canvi jo, por ahí te pudras! ...no te digo...

Mandràgora (en temps passat)

Hi ha qui viu el terror a casa seva.

Hi ha qui crida: seu i espera!

Hi ha qui sap que avui una dona serà morta

i es pregunta si algú l'escolta!

Mandràgora.

Introducció de Lluna Lila

18 de juliol de 2003.

Arbúcies.

vigència f 1. Qualitat de vigent

A l'ONU (o a qui vulgueu...)

Tu t'ho mires des de fora,

menges caviar, somnies un camí ample en traç d'or.

Tu, t'ho mires des de fora,

dorms cobert de cortines i saps creure en un Déu.

Tu t'ho mires des de fora,

emets paraules d'entre carisma i diccionari de política.

El teu cor és buit,

no notes com la sang corre més ràpid?

és que busca alguna cosa...

busca i busca, però noi, no la troba!

Tu t'ho mires des de fora,

i ens fas creure que som importants.

Tu, t'ho mires des de fora,

hem d'entendre "t'estimo" quan dius "només jo!"

Tu t'ho mires des de fora,

la teva política és com dir:

"la flor de cotó es cull amb un martell".

Potser és que no surts al carrer,

una cova on ens has amagat un tresor,

la llàstima és que aquest tresor no existeix,

però no t'amoïnes, uns pirates l'estan buscant,

i quan se n'adonin que és uns farsa cauràs,

perquè un poble humil té fam de vida.

28-I-1997

Confessar-se

Ahir vam anar a confessar-nos. Erem bastanta gent, tot el teatre ple. L'Ismael Serrano té uns seguidors i seguidores molt fidels que es mobilitzen ràpidament (sempre el veiem des de l'última fila!)



Quan tens fe en alguna cosa, en una forma d'entendre el món, en com t'agradaria que fós, i obres els ulls a la crua i dura realitat, de tant en tant necessites espais de recolliment on crear una veritat paral.lela, un racó d'esperança on denunciar i palpar el convenciment de qui es creu que un altre món és possible, cosa que a la vida real sembla tan difícil de trobar. No només passa amb els concerts de l'Ismael, també amb molts altres, com amb en Lluís Llach... (bé, en aquest cas últim amb més intensitat, perquè al Serrano sembla que li costi dir les coses clares i ficar el dit a la llaga sense miraments... ara sembla que em contradigui perquè li critico coses, però... la resposta a aquell "T'estimem!" amb un "no te entiendo!" va quedar molt poc sensible i serà difícil de pair, encara que després se'ns dirigís amb un "familiars i amics" en català...)



Però en fi, que ens vam anar a confessar pels pecats comesos i així poder seguir amb les nostres vides digerint la desigualtat a cada revolt, no fent res per canviar la realitat, encara que sigui la més propera (que és la més important), ser incoherents amb el nostre pensament acceptant les normes del sistema que després rebutgem... Recordo les paraules d'en Lluís Llach al seu últim concert (que vaig veure per la tele) dient que la socialdemocràcia europea havia renunciat a canviar el món (i sobretot la d'aquí!) i com tothom aplaudia quan l'absoluta majoria de votants obten per aquesta opció si és que són d'"esquerres"... Així que suposo que cal acceptar que el sistema al que moltes persones tenim aversió, aconsegueix que totes les opcions estiguin integrades procurant no ofegar-les prou com perquè intentin arrencar-lo, mantenint-les en vida però anestesiades.

Us deixo dues coses aquí sota...

Fòrum Social Català

En aquests moments en què el liberalisme ho absorveix tot i sembla una única alternativa inalienable, és alleugeridor veure un espectacle que es tanqui cantant bella ciao amb el puny alçat!

El dia 27 és la manifestació.

http://www.forumsocialcatala.cat/