dimecres, 30 d’abril del 2008

Temps present (d'indicatiu)

Jo SOM, no puc aïllar la responsabilitat.

Tu ESTIMO, encara que diguis que estimes.

Ella PENSEU I FEU, i mai deixa de fer-ho en plural.

Nosaltres ODIEN totes les diferències.

Vosaltres OPINEM, perquè ho feu en nom de tots.

Ells EXPLOTEN, així Jo, Tu, Ell, Nosaltres i Vosaltres continuem mantenint el seu nivell de vida.


I aquesta és l'autèntica conjugació!

dilluns, 28 d’abril del 2008

Parlant de ROMA o l'Àlbum de fotos!! (2a part)

Ho sé, és tard.
L'esquerra italiana, la Sinistra Arcobaleno, hereva de la tradició comunista, s'enfonsa, i desapareix la seva representació parlamentària. La tendència europea de simplificar l'escenari polític entre forces liberals conservadores per una banda i social(demòcrates)liberals per l'altra, acabarà definitivament amb l'esquerra reformista? És una situació greu.
Reflexionem-hi gaudint de la capital...

...La ciutat són runes que estripen el cel, enmarcant edificis històrics...







...imponent Pantheon... de tots els Déus...









...Pasquino de missatges contra l'Església i l'Aristocràcia... gran tradició socialista... Avanti il popolo!...











... Miquel Àngels a qualsevol racó de qualsevol església, oportunament censurats...





... i l'art clàssic... impressionant...

Final de l'homenatge fotogràfic.

dimecres, 23 d’abril del 2008

Feliç diada! Feliç Sant Jordi!


"... i Sant Jordi matà el drac, i de la sang que brollava de la mortal ferida en naixé una rosa vermella."
I així ens van explicar la llegenda, la sang del drac feia germinar roses! Dins de la façana ferotge s'amagava el major exponent de la bellesa.
Com hem passat per alt aquest detall durant tants anys? La llegenda de Sant Jordi ja ens estava parlant de la importància de l'essència bàsica dels éssers, que és al seu interior. No deixem que el culte a l'estètica i a la superficialitat ens desviï de nosaltres mateixos, cultivar la rosa que portem a dins és el més important, per aprendre a ser millors persones i menys manipulables i millorar el nostre entorn.
Ens amaguem dins d'una carcassa d'egoisme per poder sobreviure dia a dia, ser més competitius, i no deixar-nos trepitjar. Cal que siguem dracs per moure'ns per aquesta societat que hem creat?
No deixem morir la rosa sota aquesta pell aspre de monstres. Dignifiquem la bellesa interior.
Feliç Sant Jordi! Estimeu-vos molt!

dimarts, 22 d’abril del 2008

Los políticos no creerán que a los pobres les encanta comer promesas



"El derecho de soñar: sin él los demás derechos se morirían de sed"

Eduardo Galeano.

dilluns, 21 d’abril del 2008

"Espejos. Una historia casi universal"

Eduardo Galeano a Barcelona!
Aquest és el mail informatiu que m'han enviat:

"Tras cuatro años, Galeano publica esta nueva obra en la cual revisa la historia de la humanidad hasta hoy, y lo hace desde la óptica de los hechos y de las personas menos conocidas, de los que no figuran en los diarios ni en las fotos. Como dice el subtítulo del libro, se trata de una historia casi universal, de un inventario general del mundo que aparece iluminado por este escritor capaz de enlazar lo cotidiano, lo poderoso y la denuncia con lo más sencillo, con el humor o con la más exquisita ironía. En este libro se entremezclan los relatos que nos llevan, como sus propios títulos indican, desde la «Fundación del machismo», la «Resurrección de Jesús», «Las edades de Juana la Loca» o «La educación en tiempos de Franco» hasta «Los derechos civiles en el fútbol». "

Dia 21-04-08:
19:30h, Auditori IDEC-Universitat Pompeu Fabra. C/ Balmes, 132-134. Presentació mundial de "Espejos. Una historia casi universal".

Dia 23-04-08:
Firma de llibres per Sant Jordi:
- FNAC Triangle. Plaça Catalunya, 4 entre les 11.00 i les 12.00 del matí.
- Llibreria La Central entre les 12.00 i les 13.00 h.
-
Llibreria Catalonia entre les 18.00 i les 19.00 h.
-
Llibreria Laie de 19.00 a 20.00 h.


" Entonces Bertolt Brecht propuso: ¿No sería más fácil que el gobierno disuelva al pueblo y elija otro?"

Res més, compartir és estimar!

divendres, 18 d’abril del 2008

De la capital de l'imperi: Madriz que diuen ells (II)

Hi ha coses obvies que no cal explicar. No tinc res en contra de la ciutat, ni en contra dels madrilenys. Només parlava de política i gestió.
La ciutat no m'agrada gaire, només els seus parcs i els seus tulipans, però per reconciliar-me amb el context d'un moment tan important, m'és val donar veu als poetes:


Te vi desaparecer bajo la tormenta,
(...)¿Quién fuera lluvia en tu abrigo
dejando a tu paso
coronas de agua?
Bostezas soñando soles, playas desiertas.
(...)
Vuelves a casa y alteras mis planes
y los andamios de La Latina.
Sé que a fuera un incendio de plumas y brea
tiñe de cenizas los techos del mundo.
Dejad un instante que olvide mis deudas
si el planeta estalla, que nos pille juntos.
En las zanjas de Madrid buscan un tesoro
que esconde un dragón dormido bajo tus pies.
¡Qué torpes e ingenuos son!
Yo tengo el tesoro:
duermo con él.
(...)Abro una botella y llamo al "chino"
y lo celebramos por todo lo alto.
La vida a veces te invita a una ronda,
te guiña los ojos, concede una tregua.
Quizá sólo dure un segundo este sueño
pero, sin duda, habrá merecido la pena.
Ismael Serrano.

dijous, 17 d’abril del 2008

De la capital de l'imperi: Madriz que diuen ells.


Fa poc vaig llegir en un bloc (i ara quedaré fatal perquè hauria de posar l'adreça i no me'n recordo...) que a Madrid el metro t'arriba per la dreta. Crec que és una metàfora brillant. No defensaré a mort la gestió de l'Ajuntament de Barcelona (encara que el metro et vingui per l'esquerra) i menys avui que pretenen talar un alzinar centenari al Tibidabo per pura especulació. De fet mai defensaré al PSC com a partit referent d'esquerres, perquè no ho és. Però a Madrid governa el PP i tot és més evident.

M'explico: Arribats a la T4 de l'aeroport, tot és impressionant, la terminal més gran que he vist mai (s'ha de dir que jo tampoc sóc molt viatjada), fins i tot hi ha un trenet que et porta d'un costat a l'altre de la infraestructura de gran que és. Tot és lluminós i espaiós, hi ha ascensors de vidre, un bloc de 2 o 3 escales mecàniques per sentit. I tu que no pots tancar la boca mirant aquí i allà, arribes al metro (perquè a Madrid el metro arriba fins a l'aeroport! Sí, gràcies Espanya!) i allà s'acaba el glamur. Les andanes són estretes, els vagons són petits i curts i de seguida estan plens, i hi ha molt pocs seients. Quasi no hi ha escales mecàniques, serà que la gent gran i les dones (o homes) amb cotxet es poden permetre un taxi? Vaja, un gran contrast.

Per altra banda tenen més del doble de línies de metro (12!) que a Barcelona per la mateixa densitat de població (sí! Gràcies Espanya!) i estan connectats, per exemple amb Toledo, amb un tren d'alta velocitat que triga 30 minuts sense parades!! Sí! Sí! La meitat que per anar de Barcelona a Girona o ja ni ho vulguis saber fins a Igualada o Lleida! Que sí! Que sí! Que gràcies Espanya! Que si el metro ha de venir per la dreta o per l'esquerra ja ho triem nosaltres, però gràcies per la (des)igualtat entre territoris!
Ens convé molt seguir jugant a aquest joc? No sé si m'explico...

dimarts, 15 d’abril del 2008

Per a familiars, amics i coneguts.

Interna???

1 adj 1 Situat endins, que obra a l'interior.


2 fig Que concerneix l'ànima.


3 ANAT ANIM Situat a dins o a la part més pròxima a l'eix central del cos.

2 adj i m i f 1 ENSENY Dit de l'alumne que s'està en un internat.


2 MED Dit del metge o de l'alumne de medicina que fa feina en un hospital i hi resideix d'una manera més o menys fixa.

3 adj f MED Dit de la medicina que s'ocupa de les malalties que afecten tot l'organisme o bé de les que, radicades en un òrgan, n'afecten altres.

dijous, 10 d’abril del 2008

Me'n vaig a Madrid

Demà me'n vaig a Madrid i estaré més a prop del futur.
No perquè hi vagi a deixar les maletes de la colonització espanyolista. No, precisament no.
Però començaré a traçar el color dels anys propers a nivell professional.
Espero ser útil, tenir una mica de sort i que algun dia pugui sentir orgull de la decisió presa.

...podré tornar enrere, quan sigui massa lluny...

Ànims! Que tot està per fer i tot és possible!

dimecres, 9 d’abril del 2008

DONNA JEREZZO

Hi ha un clam sord
a la platea,
s'obren els llums
que enfoquen la nova parella.
Són joves i guapos,
la gent els admira
perquè amb boleros li canten
a l'engany, al desamor i a la vida.

A ella li canvien els ulls
cada cop que s'obre el teló,
darrera d'aquell escot
batega un cor d'il·lusions
de fer tremolar el públic
amb la seva veu
aconseguint embriagar-los
i marxar deixant-los en peu.

El temps els va dur a l'èxit
però sempre s'ho acaba cobrant,
doncs ara compten les mateixes arrugues,
però diuen que a ell les canes el fan interessant.
Ella ha gosat aparentar la seva edat
i això l'ha fet invisible
tant als mitjans de comunicació
com pujada dalt d'un escenari en acció.

El compàs de la cançó
ha volgut deixar-la en evidència
quan tota la seva carrera
ha sigut un producte d'estètica
d'un mercat que com a una única sortida
li ofereix la cirurgia
per poder tornar a ser dona
i seguir sent una cantant digna.

Hi ha una clam sord
a la platea,
ella li dóna l'últim cop d'ull
abans de marxar per sempre.
La nova és jove i guapa,
la gent se la mira
i s'escolta començar un bolero
sobre l'engany i les desil·lusions de la vida.


Mai va ser una cançó.
2003.

dilluns, 7 d’abril del 2008

Federico

Avui em faig ressò, del descobriment que ha fet la maria al seu bloc: BRUIXA DE DOL. Té un bloc que m'encanta visitar i que el recomano des d'aquí.

boomp3.com

Doncs resulta que ha descobert que la cançó de Marea "ciudad de los gitanos" es una adaptació del poema de Lorca "Romance de la guardia civil española"!! Jo ja deia que em sonava, però com pot ser que se'm passés aquesta cosa fantàstica d'ajuntar Marea amb Lorca!!! I ho diu una boja lorquiana que quan tenia 16 anys anava amb el Romancero dins la funda de la guitarra a tot arreu! Ja sé que han passat molts anys i moltes coses per aquesta cabesita, però això d'oblidar el que en el passat ha sigut tan important m'esgarrifa una mica, on deu anar a parar?

On van a parar les cançons de Mandràgora que ja hem oblidat? On queden amb tota la seva força plasmades?

divendres, 4 d’abril del 2008

Aigua!

Els mitjans de comunicació deuen pensar que som imbècils, no? Ja entenem que un transvasament és portar aigua d'un lloc a un altre i que és el que feia el PHN de l'Ebre a Múrcia, que és el que es faria del Segre al Llobregat, que és el que es fa de Carboneras al Port de Barcelona, que és el que es farà de la dessaladora de Barcelona allà on calgui de l'interior de Catalunya. Sí, ja hem entès que tot això són transvasaments, però també entenem que hi ha diferència substancial d'un tipus a un altre. I que si el govern és antitransvasista, ja entenem que es refereix al tipus més antiecològic de tots i no als altres, que estan pensats amb les màximes condicions per perjudicar el mínim el medi ambient i també als pagesos, que també són catalans com nosaltres.

L'altre dia ja no tenia ganes de parlar del tema, però és vergonyós que es faci partidisme d'una situació tan important com la falta d'aigua, que pot tenir greus repercussions. I què voleu que us digui... entre sociates i convergents, tal i com solucionen les crisis, ara ja estaríem tancant l'aixeta i que fos el que Déu vulgui!
Per no parlar que el govern central sigui el que decideixi per nosaltres sobre els nostres rius, i no dóna altres solucions! Això no és motiu de crítica pels nacionalistes convergents o pels confederats sociates? O que haguem de pagar l'aigua de la dessaladora andalusa (obra de l'Estat) amb diners (nooo, de l'Estat no, no fos cas!) sinó de la Generalitat? Les veus de la gran casa catalana, no diran res sobre això, ara que estan pactant secretaries?!
Ai, ja sabia que és millor fer un post sense text per no exaltar-se!





Us presento el nostre transvasament de casa: la galleda que tenim a la dutxa! L'omplim d'aigua freda mentre no surt la calenta, i amb aquesta aigua, tirem els residus del WC, reguem, netegem la fruita... que més sentit comú que el que té el poble, ningú, vaja! I que qui no serveixi per res, cap a polític que farà carrera i no li faltarà la butxaca plena! I com menys escrúpols, millor!