diumenge, 22 de febrer del 2009

És mentida!

El temps no s'atura, i comença una nova setmana que no s'immutarà a qualsevol fet humà o animal.
Ella ha après a apartar-se els núvols de sobre, a embenar-se el cor i seguir endavant.
Porta una maleta on hi guarda les artèries, el sabor de móra, l'olor de mar als cabells, les carícies... aquelles converses en les que s'ha deixat portar sense por, sí! no sentir por. Hi guarda els ulls de les persones que li han deixat plantar la llavor del seu univers, i hi ha crescut, encara que només hagi sigut per un temps. Hi guarda el sol a la cara, la corda de guitarra, la pols a la pell, les xiruques amb fang... Hi guarda els petons, els somriures, la pintura taronja... Les cançons, la poesia, el dibuix... Les frases d'aquells llibres que va llegir un dia, i les que llegirà quan tingui més temps.
Hi guarda el temps.
És la maleta que val més de tot el món. És mentida que les millors coses de la vida siguin gratuïtes. Tenir temps costa molts diners.