Ens ho mereixem, campions!

En Ça i en Rab ahir es van abraçar profundament. Mai havien sentit tanta felicitat i si s'haguessin hagut d'estimar hauria sigut en aquell moment. Ahir van tenir una sensació de germanor que els embriagava. Pertanyen al mateix club, la mateixa institució, el mateix sentiment. Sentien una unió fonda, l'un hagués assassinat qualsevol rival que en aquell moment hagués intentat humiliar a l'altre. I això els va fer sortir a aplaudir i venerar un grup de milionaris mercenaris que desfilaven borratxos pels carrers de Barcelona.
Avui tornen a la feina i veuen com acomiaden algun company seu. Cap solidaritat, cap abraçada contra el poder, cap sensació d'unió ni de pertànyer a cap sentiment que els faci assassinar la injustícia. Anestèsia social. Si no hi ha ningú que faci la intubació, acabarem matant el sentit de poble.

Tamiflu! (per exemple...)

Notícia de rabiosa actualitat: ja són noséquants casos de la grip del porc al món! La pitjor pandèmia mundial ha matat 7 persones! 7!? (totals, eh! sense milers ni milions al darrera, que el número l'he sentit així en desenes i unitats i prou...) i tal.
Com que sóc qui sóc, escric en el bloc en el que escric i tinc tanta transcendència social com la brossa peluda que es passeja per aquí davant, m'atreveixo a fer una especulació desvergonyida com la que ve a continuació.
Resulta que estem a l'any 2009, resulta que fa 4 o 5 anys que les empreses farmacèutiques van començar a distribuir antivirals per si la grip del pollastre ens envaïa de mort a tots. Resulta que van fer un negoci amb aquest tema i resulta que ara s'ha acabat el negoci perquè la grip aviar no s'ha extès. I estem al 2009 i hi ha una crisi econòmica mundial, no ho perdem de vista.
Doncs en aquest context ara hi ha una grip del porc que afecta humans i ha començat a Mèxic. Hi ha 7 morts, no sabem quants morts causa la grip vulgar i corrent humana a Mèxic, la que no és porcina, però estic segura que no deu ser una xifra gaire despreciable ja que una grip comuna i vulgar en un immunodeprimit li pot causar la mort.
Doncs bé, m'atreveixo a dir, tot i arriscant-me a morir d'aquí 2 mesos per una terrible pandèmia i perdre tota la credibilitat, que les indústries farmacèutiques han de tenir alguna cosa a veure amb això que al mínim esternut procedent de Mèxic se li enxufi una dosi d'antiviral preventiu per si fos la porcina. Que cada dosi val els seus euros i ens obliga a consumir-ne més i invertir més diners en un stock que estava aturat i del qual s'havien acabat els beneficis. Una forma com una altra de fer negoci en el món capitalista. Ja ho he dit!
Sí, sí... no em mireu així, serà que la indústria farmacèutica no ha fet coses pitjors...

Capitalisme comunista

Si em diguessin que els polítics espanyols es dediquen a fer les lleis en els breus moments de temps lliure que tenen entre l'anàlisi de l'enquesta de valoració popular, l'entrevista per sortir a la tele, la campanya per mantenir el poder dins del propi partit, l'ordre als mitjans de comunicació de no parlar de tal tema o destacar tal altre..., no hauria de fer altra cosa que no dubtar ni a sorprendre'm. Em quedaria amb la mateixa cara que tinc ara. Explica'm alguna cosa que no sàpiga, baby!

Som dos joves treballadors (iuju!) que busquem pis. No es tracta de cap caprici, és més aviat una necessitat tirant a imperiosa. És, com us ho diria... un dret de tot treballador, expressat a la tan sagrada Constitución.
Algú que deuria entendre d'economia, una vegada em va dir, que per anar sense ofecs, el pressupost d'un pis no hauria de superar el 30% del sou familiar. Aquest seria el màxim, però en els països europeus és inferior. Serà perquè cobren més, serà perquè l'habitatge es considera un dret indiscutible... El cert és que, aquí, si busques lloguer et claven un sable i si pretens que el banc et faci una hipoteca, del 60% del sou no baixes! I tu diràs: Explica'm alguna cosa que no sàpiga, baby!
Tots i totes passant pel tub, perquè el sistema capitalista d'aquesta regió del món considera que és prioritari fer negoci amb un dret, que cobrir les necessitats bàsiques de la població a preus de necessitats bàsiques. És a dir, que constructors, promotors, especuladors, bancs i ajuntaments han de guanyar milions d'euros (ja no és una qüestió de guanyar-se la vida, sinó d'enriquir-se) passant per davant dels drets de milions de persones. Això és el neoliberalisme i entre tots ho hem acceptat. Ara que constructors, promotors, especuladors, bancs i ajuntaments no guanyaran tants milions com ells pretenen, hi ha una crisi. I quasi sembla que serà un desastre i tot s'ensorrarà, quasi pretenen que se socialitzi la construcció perquè no tinguin tantes pèrdues. Que el govern faci algo perquè perdran molts diners. Ara que perden sí? No podien haver invertit els diners en crear altres llocs de treball? No podien haver abusat menys?
Jo no hi entenc res d'economia, però quan els poderosos s'enriqueixen defensem el capitalisme sense barreres i quan els poderosos perden diners que hi intervingui l'Estat. I hi acaba intervenint,eh!: els 400 euros perquè poguem seguir consumint, diners per llogar... sobretot que els preus no baixin gaire..., Si ja ho deia, explica'm alguna cosa que no sàpiga, baby! Capitalisme comunista per mantenir el benefici d'uns quants. La majoria ens hem d'anar adaptant a les circumstàncies.

Spanish justice?

Mitjans de maig, ja són quasi 30 dones mortes pel seu company a l'Estat espanyol. Quasi 30 feminicidis precedits, majoritàriament, per mesos o anys de terrorisme domèstic sense càstig penal fins al trist desenllaç. En aquest cas no es condemna preventivament i sense proves.
Divendres passat, rebo la notícia d'una noia a la què havien explotat sexualment tancada en un pis de Barcelona. No sé si al final era una noia amb retràs mental o no. Els culpables estan al carrer sense càrregs. En aquest cas no es condemna perquè no hi ha proves.
Hivern de 2008, maten a una nena anomenada Mari Luz, l'assassí tenia 2 condemnes sentenciades però no les estava cumplint. En aquest cas... la justícia espanyola és molt eficaç...

Dissabte passat, 3000 persones es mullen per la llibertat d'en Franki. No és un criminal, no ha fet mal a ningú. En aquest cas és condemnat a presó per despenjar una bandera sense proves i aquesta sentència sí que s'està cumplint.
La justícia espanyola no serveix per condemnar assassins ni violadors ni explotadors de persones. Serveix per respectar l'ordre dintre de l'imperi nacionalista espanyol allunyant-se molt de vetllar pels drets humans.

De la capital de l'imperi: Madriz que diuen ells.

Fa poc vaig llegir en un bloc (i ara quedaré fatal perquè hauria de posar l'adreça i no me'n recordo...) que a Madrid el metro t'arriba per la dreta. Crec que és una metàfora brillant. No defensaré a mort la gestió de l'Ajuntament de Barcelona (encara que el metro et vingui per l'esquerra) i menys avui que pretenen talar un alzinar centenari al Tibidabo per pura especulació. De fet mai defensaré al PSC com a partit referent d'esquerres, perquè no ho és. Però a Madrid governa el PP i tot és més evident.

M'explico: Arribats a la T4 de l'aeroport, tot és impressionant, la terminal més gran que he vist mai (s'ha de dir que jo tampoc sóc molt viatjada), fins i tot hi ha un trenet que et porta d'un costat a l'altre de la infraestructura de gran que és. Tot és lluminós i espaiós, hi ha ascensors de vidre, un bloc de 2 o 3 escales mecàniques per sentit. I tu que no pots tancar la boca mirant aquí i allà, arribes al metro (perquè a Madrid el metro arriba fins a l'aeroport! Sí, gràcies Espanya!) i allà s'acaba el glamur. Les andanes són estretes, els vagons són petits i curts i de seguida estan plens, i hi ha molt pocs seients. Quasi no hi ha escales mecàniques, serà que la gent gran i les dones (o homes) amb cotxet es poden permetre un taxi? Vaja, un gran contrast.

Per altra banda tenen més del doble de línies de metro (12!) que a Barcelona per la mateixa densitat de població (sí! Gràcies Espanya!) i estan connectats, per exemple amb Toledo, amb un tren d'alta velocitat que triga 30 minuts sense parades!! Sí! Sí! La meitat que per anar de Barcelona a Girona o ja ni ho vulguis saber fins a Igualada o Lleida! Que sí! Que sí! Que gràcies Espanya! Que si el metro ha de venir per la dreta o per l'esquerra ja ho triem nosaltres, però gràcies per la (des)igualtat entre territoris!
Ens convé molt seguir jugant a aquest joc? No sé si m'explico...

Aigua!

Els mitjans de comunicació deuen pensar que som imbècils, no? Ja entenem que un transvasament és portar aigua d'un lloc a un altre i que és el que feia el PHN de l'Ebre a Múrcia, que és el que es faria del Segre al Llobregat, que és el que es fa de Carboneras al Port de Barcelona, que és el que es farà de la dessaladora de Barcelona allà on calgui de l'interior de Catalunya. Sí, ja hem entès que tot això són transvasaments, però també entenem que hi ha diferència substancial d'un tipus a un altre. I que si el govern és antitransvasista, ja entenem que es refereix al tipus més antiecològic de tots i no als altres, que estan pensats amb les màximes condicions per perjudicar el mínim el medi ambient i també als pagesos, que també són catalans com nosaltres.

L'altre dia ja no tenia ganes de parlar del tema, però és vergonyós que es faci partidisme d'una situació tan important com la falta d'aigua, que pot tenir greus repercussions. I què voleu que us digui... entre sociates i convergents, tal i com solucionen les crisis, ara ja estaríem tancant l'aixeta i que fos el que Déu vulgui!
Per no parlar que el govern central sigui el que decideixi per nosaltres sobre els nostres rius, i no dóna altres solucions! Això no és motiu de crítica pels nacionalistes convergents o pels confederats sociates? O que haguem de pagar l'aigua de la dessaladora andalusa (obra de l'Estat) amb diners (nooo, de l'Estat no, no fos cas!) sinó de la Generalitat? Les veus de la gran casa catalana, no diran res sobre això, ara que estan pactant secretaries?!
Ai, ja sabia que és millor fer un post sense text per no exaltar-se!





Us presento el nostre transvasament de casa: la galleda que tenim a la dutxa! L'omplim d'aigua freda mentre no surt la calenta, i amb aquesta aigua, tirem els residus del WC, reguem, netegem la fruita... que més sentit comú que el que té el poble, ningú, vaja! I que qui no serveixi per res, cap a polític que farà carrera i no li faltarà la butxaca plena! I com menys escrúpols, millor!

M'han insultat!

Resulta que ahir em trobo la notícia següent al prestigiós i oficial referent canal 3/24. Llegiu-ho aquí (i penseu a tancar la boca quan torneu).
Si el missatge de la notícia és tan fàcil com dir: "ets imbècil", no sé perquè es molesten a fer tantes parrafades, que a més, deuen costar uns diners. O millor dit, ens deuen costar uns diners a tots, com a bona televisió pública que és.
Per no parlar del/la periodista, que si el que vol és entrar en el noble art de manipular, algú li hauria d'explicar que la gràcia és que es faci subtilment. Que quan et pispen la cartera sense adonar-te'n no et sents menys robat, però com a mínim si no és amb violència s'agraeix la discreció.
Estic d'acord que la mesura dels 80 km/h és del tot impopular, però l'obligació d'una televisió pública és explicar-la amb pedagogia i aquestes coses, el desprestigi a les mesures que no casen molt amb els neoliberals està prou vist, ja, no cal denigrar-se tant com per marcar-se una notícia macabra. Que estem parlant de vides humanes!
A més, és que l'element que l'escriu sembla principiant, posats a fer, amplia la informació amb un exhaustiu estudi de com ha baixat l'ocupació de llits a les residències i plantes de llarga estada als hospitals. Segurament, com hi ha menys accidents, hi haurà menys persones en coma que s'han de mantenir i ocupen llits, o gent que queda amb seqüèl·les físiques o mentals després d'un accident! També deuen estar preocupats perquè no omplen totes les places? És insultant!
I m'agrada el tros que diu: "L'encariment del gasoil i els preus que paguen les assegurances són altres agreujants de la crisi dels gruistes." Em pixo, tu! Això són altres agreujants, eh? No serà la causa principal i ètica per explicar, no!
La veritat és que el món va molt ràpid i les coses canvien molt, potser el futur del periodisme és això, vés a saber, però que s'ho facin mirar, si us plau! Per dignitat humana!

Manicomi en venda

Es venen consciències, són catalanes i a baix preu.
Durant aquesta legislatura han vist com el pp, amic de Bush i que ens va ficar en una guerra il·legal, utilitzava Catalunya per fer la campanya a Espanya, quasi racisme. També han vist com el PSOE no només no solucionava problemes, sinó que en creava més i mentia d'una forma menyspreable.
Doncs la majoria ha venut la consciència per poder votar el dolent, en contra del pitjor, la opció més barata. Ha guanyat la por, la millor arma del liberalisme, el que compra i ven. Que és capaç de comprar, fins i tot, la consciència.

Marina Geli en la nova entrega de... "La privatització de la Sanitat catalana!"

Quina nostàlgia aquells temps, de les primeres vagues, en què els metges de família es queixaven perquè havien d'atendre un pacient cada 6 minuts! Clar, com la tasca organitzativa de la Conselleria no s'ha fet prou bé, ara els metges tornen a proclamar-se en vaga perquè cadascún ha d'atendre a més de 2000 pacients, i cada dia tenen el doble de pacients que seria desitjable pel bon funcionament de la Sanitat.
Ja va sortir per la tele, que la competent Marina Geli volia contractar una pila de metges per aquest any, però que clar, no hi ha metges a l'atur i només n'havia pogut contractar la meitat. Potser es tractava de millorar les condicions laborals, la gestió i l'organització dels CAP i hospitals per incentivar que els metges que treballen a la privada, que tampoc deuen estar massa ben pagats (segons l'especialitat), es passin a cobrir els llocs que són necessaris a la pública. No crec que un metge voluntàriament canviï a la pública sabent que tindrà molta més pressió assistencial amb unes condicions laborals de fer riure.
D'altra banda llegeixo una problemàtica concreta de l'hospital de Vic, resulta que la Conselleria no els pagava un aparell de fer mamografies, i amb el lideratge de l'Associació Osona contra el càncer, se l'han pagat els osonencs amb donacions a l'entitat. I a sobre, se'ls qüestiona l’efectivitat del nou aparell i se'ls diu que les mamografies seran “gratuïtes” només per dones de més de 50 anys (quan tots els ginecòlegs i l’Organització Mundial de la Salut, recomanen com a mínim fer-la als 40)!!!
Senyora consellera de sanitat del PSC (partit dels psociates i no socialistes) no aporta solucions per millorar la sanitat pública, ans al contrari. És la població la que s'ha d'espavilar per tenir una bona cobertura? Només amb la informació de la seva gestió, ja li paga els spots a totes les mútues i clíniques privades!
Al terreny de la Sanitat també hi ha d'arribar la globalització econòmica? Vull dir la globalització de la precarietat, clar! Aquest any han fet l'examen M.I.R 3000 metges estrangers (quasi el 40% del total) que venen aquí per "millorar", mentre els metges (i també les infermeres) d'aquí ja fa anys que emigren cap a països més desenvolupats on els paguen millor, treballen menys hores i estan més reconeguts.
Tenim una de les millors sanitats del món i s'aguanta pels bons professionals que hi treballen, no perquè la Conselleria assumeixi les seves responsabilitats.
Això sí, el primer que fan els polítics és apujar-se el seu sou abans de començar! No falla!

La meva yaya és Zp! (o no...)

Aquest serà un relat costumista, poseu-vos en situació... Un moment!
"Uy, nena ¿esa soy yo? Uy, ¡sácame de ahí! qué viejorra!" La meva yaya té l'agilitat i l'energia d'una dona de 30, així que cada cop que es veu en una foto és com si l'encanteri s'esfumés i hagués d'enfrontar-se a la veritat... "qué fea, qué fea!" (No és cert, jo la trobo molt guapa!) Ella segueix que si las arrugas tal, que si los dientes pasqual... i ja se'n va a trastejar cap a la cuina...

Bé, l'altre dia, estàvem ella i jo soles aquí a casa mirant la tele, deuria ser un telenotícies... no m'en recordo... però va sortir en Zapatero vés a saber què dient... i en aquestes que la meva yaya m'espetarrega: "Es majo este hombre, se le ve honesto...". I jo allà, amb la boca oberta, intentant assumir aquell missatge tan agressiu per a les meves orelles. Home, potser majo sí que deu ser... però honesto??? i jo que li dic que si no se'n recordava de tot l'assumpte dels trens de la renfe, i com ara, només perquè venen les eleccions, exploten els obrers de l'AVE perquè treballin de dia i de nit moltes més hores que el que diu l'estatut dels treballadors, i...
Ella no triga en interrompre'm dient que ja ho sap, que ella sempre ha votat a la izquierda, porque el papa (vol dir el meu avi, que ja va morir) sempre votava a los comunistas, pero... Yaya, que aquests van d'esquerres i després diuen que ens regalen els euros per tenir fills, per cotitzar... com si no hi hagués prou dèficit en serveis socials on gastar-se els diners!
I ella que sí, que ja ho sap però que como gane la derecha...y al final va a ganar, ¡que nos cojan confesados!, y más a los de aquí! La meva yaya posa cara de terror cada cop que parla de la derecha i del pp. Des que s'han tret la màscara que creu que tota aquesta situació de conflicte només ens portarà una altra guerra. Ella, com tanta gent que va viure la guerra civil, és molt sensible als atacs que ens fan els polítics tan alegrement, haurien de ser conscients...
Clar, pobra dona, el seu motiu és el "vot útil" contra el pp, però jo li dic que tot i que sembla que el psoe i el pp es tirin els plats pel cap, en el fons, en els temes bàsics van de la maneta, tots dos fan polítiques centralistes! Que s'hauria de votar (i qui seré jo per dir-li...) a un partit d'aquí, perquè una majoria absoluta de qualsevol dels dos, només perjudicarà a Catalunya!
I ella que es queda fixada, amb la mirada perduda, amb uns ulls de profunda decepció (té els ulls més foscos que mai he vist, com olives negres brillants), deixa anar tot l'aire de la boca de cop i diu: "No, si todos estan ahí chupando de la breva..." i se'n va tot renegant que lo llevan todo a chafarrinear...
La veritat és que parlar de política a nivell estatal és desenganyant, les catalanes no ens sentim còmodes en aquest marc, sigui quina sigui la nostra condició. Tenim la sensació que guanyi qui guanyi, nosaltres perdem (perdrem més o menys, però perdem). Després es queixaran, però mira si el poble en som de generosos que els renovem el contracte cada 4 anys, perquè ells puguin anar fent els seus negocis de gran escala al despatx d'una institució pública!
Torno a buscar-la, ella ha donat la discusió per tancada i ja està recollint els plats de la taula. Li dic que el que és positiu és que la independència és inminent, que ja veurà com aviat serem un Estat fora de Castella. La seva mirada burleta és impagable! "veeenga, hombre!". No li expresso com un desig, li dic de veritat, que tinc motius per creure-ho. Ella riu, "filla miña..." i segueix escoltant-me... però això ja donaria per escriure una altra història...

vigència f 1. Qualitat de vigent

A l'ONU (o a qui vulgueu...)

Tu t'ho mires des de fora,

menges caviar, somnies un camí ample en traç d'or.

Tu, t'ho mires des de fora,

dorms cobert de cortines i saps creure en un Déu.

Tu t'ho mires des de fora,

emets paraules d'entre carisma i diccionari de política.

El teu cor és buit,

no notes com la sang corre més ràpid?

és que busca alguna cosa...

busca i busca, però noi, no la troba!

Tu t'ho mires des de fora,

i ens fas creure que som importants.

Tu, t'ho mires des de fora,

hem d'entendre "t'estimo" quan dius "només jo!"

Tu t'ho mires des de fora,

la teva política és com dir:

"la flor de cotó es cull amb un martell".

Potser és que no surts al carrer,

una cova on ens has amagat un tresor,

la llàstima és que aquest tresor no existeix,

però no t'amoïnes, uns pirates l'estan buscant,

i quan se n'adonin que és uns farsa cauràs,

perquè un poble humil té fam de vida.

28-I-1997

"Sacad vuestros rosarios de nuestros ovarios!"

"La batalla entre un hombre y una mujer: aquella lucha extraña y desigual en la cual la mujer se enfrenta sólo al hombre, pero el hombre se protege tras las barricadas de la tradición, las leyes y las creencias, se apoya en generaciones y siglos de historia, y se alinea con hombres, mujeres y niños, todos con lenguas afiladas (...)

El hombre tiene el apoyo de todo el mundo y sostiene el centro de la vida en la mano. Es el dueño del pasado, del presente y del futuro. Honor, respeto y moralidad son las condecoraciones que ha ganado en su batalla contra las mujeres. Posee el mundo material y el espiritual, es incluso el dueño de la gota de esperma que plantará en la mujer al final de la lucha. Escoge si reconocerla o no, si darle su nombre y un lugar honorable en el mundo, si dejarla vivir o destruirla.

La mujer se enfrenta al hombre forzada por el mundo a renunciar a su libertad, su honor, su nombre, su autoestima, su verdadera naturaleza y su voluntad. Se le ha retirado el control de su vida espiritual y material, incluso del pequeño fruto que crea en su interior con su propia sangre y sus propias células y con los átomos de su mente y su corazón". Nawal El-Saadawi (Memorias de una joven docotra. 1987) Traducció: Montse Roca.

L'any 1987 queda lluny i les coses, almenys en aquest país, han canviat molt, però sembla mentida com a aquestes alçades encara hi ha frases d'aquest fragment que tenen vigència. Sobretot pel què fa al paper de les dones en algunes lluites, sortosament acompanyades de molts homes!

Ahir es van manifestar a moltes ciutats de l'estat alguns milers de persones convocats per associacions del moviment feminista i alguns partits polítics i sindicats amb el motiu de reclamar una nova llei de l'avortament.

Es veu que, recentment, una vintena de dones han sigut interrogades arrel d'una denúncia d'un grup pro-vida, per haver avortat, suposadament, d'una forma il.legal a Madrid. Aquest tema crema des que un grup de professionals ginecòlegs i psiquiatres van ser denunciats, acusats i sentenciats (alguns d'ells) a presó sense fiança, per haver fet avortaments fora dels plaços que diu la llei. Suposo que a ningú l'importa si un metge és sentenciat a PRESÓ SENSE FIANÇA (!!!) per intentar solventar un problema social, que d'acord, és il·legal, però que d'alguna manera s'ha de solventar (i millor fer-ho en un quiròfan que en un pis en condicions insalubres). Em pregunto on eren determinades persones, (potser el cas Pòrtulas és més guai).

Poca gent s'ha manifestat, massa poca comparada amb la popularitat i la força que estan tenint últimament els sectors ultraconservadors i religiosos que àvids de nostàlgia anhelen el poder. I els que ara estan al poder no estan per la labor de contradir massa aquestes veus, no sigui que es tornin grosses i els treguin a ells de la butaca. Però la realitat és que si una dona es troba en la situació límit d'haver d'avortar fora dels supòsits de la llei, es troba una plantofada de la societat com a solució al seu problema i ja t'espavilaràs!

Tan difícil és d'entendre que la dona és lliure de fer el que vulgui amb el seu cos i prendre les seves pròpies decisions? Que no ha de ser tutelada ni vetllada per cap moralitat patriarcal i masclista?!