dissabte, 26 de juliol del 2008
El matí
Li sona el despertador a les 5:47 i es descargola amb mig llençol sota els malucs. A les 6:20 surt al carrer i encara s'està fent de dia, ja arriba l'hivern. I riu pensant que a ple juliol no es pot tenir aquesta sensació... Queden lluny els temps que sota les estrelles brillant cridava: "Aquest estiu serà etern!" i es soprèn pronunciant-ho. Però aquest cop sona com un llarg sospir: "...se'm farà etern..."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
...sembla que no s'acabi mai... Les hores es fan eternes... que arribi JA l'octubre!!!!
iuju! octubre amb sol!
A veure!!! es pot saber què passa! no em crec que et facin treballar tant! busca un ordinador, dona!
Kiss!
Publica un comentari a l'entrada