Una dona en nom de la llibertat,
foc roig atiat per carbó negre,
hereva d'antigues bullangues
i de l'inconformisme d'Eva.
foc roig atiat per carbó negre,
hereva d'antigues bullangues
i de l'inconformisme d'Eva.
Als seus 27 se n'havia adonat que tampoc havia canviat tant. S'assemblava bastant a aquella adolescent de 14 que començava a intentar entendre el món. Segurament havia de llegir més, perquè havia deixat de fer-ho. Però en l'essència no havia canviat tant. Ara s'adonava que algunes conviccions estaven madurant i altres es tornaven més laxes, per evidència. Als seus 27 entenia l'anarquia i defensava l'abstenció com a opció democràtica útil?? Què ens està passant? On ens portarà aquesta reflexió, L.? Què haurem de fer?
4 comentaris:
L'abstenció no conta, i no es pot discriminar de la mandra, del passotisme, de la desinformació i del conformisme individualista...
m'agrada que tornis a escriure...
INTERRUPTOR
La utopia és el camí.
Visca!! La utopia és el camí, però algú ens hauria de seguir! Estant sols tenim molt poca força i és veritat, no se'ns distingeix del passotisme, la mandra o els desinteressats, però com a mínim conta i surt als mitjans. I que hi hagi abstenció hauria de fer reflexionar als polítics, s'haurien de sentir responsables, per anar bé...
L'esquerra no ha governat mai.
Publica un comentari a l'entrada