2+8=10;1+0=1-->11-1=10;82/28

Es va sentir amb pronunciació de nen de 10 anys: -Cap on aneu?
No sé si les podia veure algú més, però el cert és que allà estaven: L'Arale o Arare pels amics, l'Alba, una noia de 14 anys verge i bruna, i ella. Totes juntes en reunió. Feia dies que necessitaven parlar i invertir un temps en desfer els nusos que es van formant amb el pas dels anys. Aquells nusos que es van entrellaçant i que necessites temps per reflexionar-hi, per assumir-los, i així desfer-los per poder seguir endavant.
-Com us va tot? Penseu sovint en el passat?
No tenia massa temps de pensar-hi, però recordava aquella generació en que la infantesa s'acabava als 14 i l'adolescència s'allargava fins als 22. Moltes coses havien canviat si ho comparava amb el que podia saber de la joventut d'avui. S'havia adonat que la seva generació havia sigut una de les primeres en tractar de tu als seus professors,-i no per això els perdíem el respecte!
-D'acord, no està bé genereralitzar, però deixeu-me que desfaci els meus nusos tranquil·lament!
També recordava les samarretes del jbp, els iaius i les vespes, (deuen sortir al diccionari aquestes paraules?). Les dels anys 90, ara no sé si encara existeix... Abans el jovent tenia la seva pròpia moda, n'hi havia vàries i cadascú s'identificava amb alguna, ara el jovent segueix la moda oficial, les noies es maquillen fent l'ESO i porten les botes altes sobre els leggins.
-A mi em va marcar massa que fossis una nena robot en quant a la meva feminitat d'adolescent, Arare!
- L'altre dia em vaig trobar amb la Bruja Avería, havia quedat amb algú més. Segurament vam quedar ben retratats els de la nostra edat!
Es inevitable, la generació precedent destaca els defectes de la següent obviant que són la mostra que els deixa a la propera. Cadascú és fill del seu temps i aprèn del model social que impera. Ningú canviarà el món ara que ja ens hi hem acostumat i hem ensenyat a acostumar-s'hi?