divendres, 23 de maig del 2008

La meva primera pacient (és veritat,sempre et recordaré)

Això de treballar a urgències és molt estressant, i més quan és la primera setmana que hi treballes! Però feia tant de temps que no veia pacients que quasi no recordava el més important de la meva feina.
La meva primera pacient va ser la Maria, i va anar més o menys així:
- Hola! Com està?
-... (senyora velleta amb cara d'espant).
- Com es diu?
- Maaagdddiaaa!
- Molt bé, què li ha passat?
- Ruiomnoooooooooonjuuuaaaaaasrrreeeal! (moooolta cara d'espant)
- No s'espanti perquè no pugui parlar,eh! Que ja sap que això ja li va passar una vegada i després es va recuperar!
-... (A la Maria se li cau una llàgrima).
La família diu que poc a poc se l'entén més. Li donarem l'alta. Però no se'n va sense abans explicar-nos perquè està tan nerviosa. La Maria viu en una masia a prop de la ciutat, és la casa de tota la vida. L'Ajuntament ha comprat els terrenys per construir-hi pisos, la faran fora d'allà. Una dona de vuitanta anys, malalta, ha de refer la seva vida lluny de casa seva. L'especulació no té sentiments. Els interessos econòmics passen per sobre de les persones.

Avui ha vingut a urgències un promotor de pisos. Li feia mal el cap i s'ha pres la pressió a una farmàcia. Consultava perquè la tenia una mica alta. L'he interrogat. Resulta que al J.L. li preocupa la crisi econòmica perquè veu que ja no col·loca pisos, li costen molt de vendre i creu que perdrà molts diners. Està molt nerviós i fa dies que no dorm. Es recuperarà, només cal que es relaxi.

Jo representa que sóc la metge (què fort, tu! encara no em crec...) i sóc neutral, els atenc igual als dos, si el títol del post és aquest és per pura coincidència! ;)

dilluns, 12 de maig del 2008

Spanish justice?

Mitjans de maig, ja són quasi 30 dones mortes pel seu company a l'Estat espanyol. Quasi 30 feminicidis precedits, majoritàriament, per mesos o anys de terrorisme domèstic sense càstig penal fins al trist desenllaç. En aquest cas no es condemna preventivament i sense proves.
Divendres passat, rebo la notícia d'una noia a la què havien explotat sexualment tancada en un pis de Barcelona. No sé si al final era una noia amb retràs mental o no. Els culpables estan al carrer sense càrregs. En aquest cas no es condemna perquè no hi ha proves.
Hivern de 2008, maten a una nena anomenada Mari Luz, l'assassí tenia 2 condemnes sentenciades però no les estava cumplint. En aquest cas... la justícia espanyola és molt eficaç...

Dissabte passat, 3000 persones es mullen per la llibertat d'en Franki. No és un criminal, no ha fet mal a ningú. En aquest cas és condemnat a presó per despenjar una bandera sense proves i aquesta sentència sí que s'està cumplint.
La justícia espanyola no serveix per condemnar assassins ni violadors ni explotadors de persones. Serveix per respectar l'ordre dintre de l'imperi nacionalista espanyol allunyant-se molt de vetllar pels drets humans.

dijous, 8 de maig del 2008

Els llums del món

La NASA ha publicat el mapa lumínic de la Terra, va ser dissenyat per veure els núvols amb la llum de la lluna, (que romàntic, no?).
Encara que en realitat serveix per veure les zones més urbanitzades, que no sempre vol dir les més poblades...
També serveix per veure la minúscula part que represento, per exemple jo. I la contaminació lumínica que causa el "progrés".
Però sobretot, per veure que formem part d'un tot global, i que no s'entén la llum del nord sense la foscor del sud.

Us inspiren més usos?

dimarts, 6 de maig del 2008

Maig del 68 o la generació dels progres reciclats

Se celebraven 40 anys d'aquell maig. Ella va escriure's un postit i el va penjar a la nevera:
"Quan faci 40 anys que se celebren 40 anys:
no creuré que els interessos personals o econòmics dominen les meves idees;
no creuré que vaig fer molt per transformar el sistema en el que m'he acomodat;
no diré que un altre món és possible pensant que en el fons el capitalisme és el sistema que dóna major benestar;
no pensaré..." i ja no quedava més espai per dir el que li havia de transmetre la consciència d'aquí a 40 anys. La consciència de la societat en un postit.

Es busca generació amb més capacitat de retentiva.