Això de treballar a urgències és molt estressant, i més quan és la primera setmana que hi treballes! Però feia tant de temps que no veia pacients que quasi no recordava el més important de la meva feina.
La meva primera pacient va ser la Maria, i va anar més o menys així:
- Hola! Com està?
-... (senyora velleta amb cara d'espant).
- Com es diu?
- Maaagdddiaaa!
- Molt bé, què li ha passat?
- Ruiomnoooooooooonjuuuaaaaaasrrreeeal! (moooolta cara d'espant)
- No s'espanti perquè no pugui parlar,eh! Que ja sap que això ja li va passar una vegada i després es va recuperar!
-... (A la Maria se li cau una llàgrima).
La família diu que poc a poc se l'entén més. Li donarem l'alta. Però no se'n va sense abans explicar-nos perquè està tan nerviosa. La Maria viu en una masia a prop de la ciutat, és la casa de tota la vida. L'Ajuntament ha comprat els terrenys per construir-hi pisos, la faran fora d'allà. Una dona de vuitanta anys, malalta, ha de refer la seva vida lluny de casa seva. L'especulació no té sentiments. Els interessos econòmics passen per sobre de les persones.
Avui ha vingut a urgències un promotor de pisos. Li feia mal el cap i s'ha pres la pressió a una farmàcia. Consultava perquè la tenia una mica alta. L'he interrogat. Resulta que al J.L. li preocupa la crisi econòmica perquè veu que ja no col·loca pisos, li costen molt de vendre i creu que perdrà molts diners. Està molt nerviós i fa dies que no dorm. Es recuperarà, només cal que es relaxi.
Jo representa que sóc la metge (què fort, tu! encara no em crec...) i sóc neutral, els atenc igual als dos, si el títol del post és aquest és per pura coincidència! ;)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
La pomera fa pomes i no l'importa qui les agafi. Però és veritat que som alguna cosa més que una pomera.
La Seguretar Social és per a tothom, però hi ha gent que se la mereix més.
Encara que en última instància, la responsabilitat del problema de l'habitatge no és de la persona que es guanya la vida venent pisos, sinó del govern.
Hola Joan!!
Bé, a mi la veritat és que la gent que s'ha enriquit amb el tema de construcció, a mi no em fan cap pena. Tbé és responsabilitat seva que amb cada pis que venguin hagin de tenir beneficis de milions de pessetes. La vivenda és un dret. D'acord, estem en un sistema capitalisme que amb tot es fa negoci. Però hi ha limits ètics, a part dels que es puguin posar com a legals.
Em sembla que confio més en la política que en l'ètica.
La política fa lleis, l'ética depen del voluntarisme de les persones.
Hola,
Doncs jo et vull felicitar per el fet d'haver tingut una primera pacient. Després de molts anys, de moltes traves, i de molts esforços, aqui estàs amb la teva primera pacient :) és per estar-ne orgullosa , no creus?
Hola Maaaar!!!!
ai lof iu!! Hem de quedar un dia, eh! aquest cap de setmana estic a Mataró! bffff... he de trobar una estona!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada