"... i Sant Jordi matà el drac, i de la sang que brollava de la mortal ferida en naixé una rosa vermella."
I així ens van explicar la llegenda, la sang del drac feia germinar roses! Dins de la façana ferotge s'amagava el major exponent de la bellesa.
Com hem passat per alt aquest detall durant tants anys? La llegenda de Sant Jordi ja ens estava parlant de la importància de l'essència bàsica dels éssers, que és al seu interior. No deixem que el culte a l'estètica i a la superficialitat ens desviï de nosaltres mateixos, cultivar la rosa que portem a dins és el més important, per aprendre a ser millors persones i menys manipulables i millorar el nostre entorn.
Ens amaguem dins d'una carcassa d'egoisme per poder sobreviure dia a dia, ser més competitius, i no deixar-nos trepitjar. Cal que siguem dracs per moure'ns per aquesta societat que hem creat?
No deixem morir la rosa sota aquesta pell aspre de monstres. Dignifiquem la bellesa interior.
Feliç Sant Jordi! Estimeu-vos molt!
7 comentaris:
És per amor que existim.
La reflecció que fas és molt interessant.
De les ferides del sofriment surt la sabiesa.
Feliç Sant Jordi! Estimem-nos molt!
ep! una mica tard però... bona diada, sí!
des de la perspectiva del drac, està molt bé aquesta lectura que en fas (hi estic d'acord), però la llegenda és pròpia d'un reality: un rei que demana als joves valents que vagin a salvar a la seva filla, la dolça princesa. i sant jordi (que no sé si pas si era un cavaller de bon veure, però segurament sí), estella al drac, es queda amb la nena, i amb el regne de retruc. tot un triomfador, el jordi aquest, dels que ens agraden tant a la societat d'avui dia ;)
és broma, a mi em sembla una llegenda molt maca ;)
jajajaja!!!
Sí, clar, e.! Després d'aquesta caricatura no m'ho empasso que t'agradi! Però tens raó, jo buscava algun detall per treure'n algun missatge amagat que fós digne de ser presentat!
Salutacions!
I pq el drac ha de ser el dolent i la rosa la part bona? pq esteticament és més bonica?
Potser el drac pobret tenia gana, i alguna cosa havia de menjar , no? a cas nosaltres no ens mengem a altres animalets més dèbils? potser el drac no volia fer mal, tansols tenia gana, però clar com que la rosa és bonica, ja esta.. tot arreglat, tots contents de la mort del pobre drac...
Ah, i ahir pensava... el dia de Sant Jordi és el dia dels enamorats oi?? però només dels que son correspostos (o almenys això es pensen..) o tb dels enamorats amb mala sort?
Què hi dius?
Ui, Mar... ja veig que m'explico fatal... sort que aquestes filosofades barates que faig des d'aquesta trinxera s'acabaran aviat, quan torni a ser una persona súper-ocupada! ;)
El que volia dir és que el món t'obliga a aprendre a ser un drac, això que dius tu, a ser un pobre drac que es carrega als més dèbils per sobreviure (a la feina, per exemple) i tothom està orgullós de tenir un fill o un treballador així. Es pot justificar, ha hagut de perjudicar als seus companys pq sinó ell no cobrava el no sé què, o "Estic content del meu fill pq és llest i sé que progressarà, pq no té molts escrúpols!", en canvi de la persona que només actua sense fer mal, cultivant la bellesa interior per ser millor persona es diu que és tonto i que no arribarà enlloc. Per això dic, dignifiquem la bellesa interior.
Jo crec que no té raó la societat fent que haguem d'aprendre a ser monstres per sobreviure, crec que el que hauríem d'aprendre és a no fer morir la rosa. Ja ho sé, són metàfores! Podria parlar més clar i s'entendria millor, però és que era sant jordi i volia fer el paral·lelisme...
Suposo que t'agrada més el que diu el Joan, que les ferides de la vida fan sortir la sabiesa! A mi també m'agrada!
I pel què fa al dia dels enamorats... ja saps que jo això dels protocols del que representa que és el que s'ha de celebrar i fer en cada moment, no ho porto bé. Jo diria que és un dia més important que el dels enamorats, és el patró de Catalunya, el dia dels llibres, i el dia de l'amor en general (es regalen roses entre amics, de pares a fills, entre companys de feina... entre enamorats de veritat i de mentida...), no sé l'amor no té fronteres!
Punt i final del comentari! Ufff.. quin rollo que tinc, no?
Els simbols, simbols són.
Al llarg de la vida ens toca fer de cavaller, drac, princesa i rosa.
D'alguna manera tot és latén a dins nontre.
Publica un comentari a l'entrada