La meva yaya és Zp! (o no...)

Aquest serà un relat costumista, poseu-vos en situació... Un moment!
"Uy, nena ¿esa soy yo? Uy, ¡sácame de ahí! qué viejorra!" La meva yaya té l'agilitat i l'energia d'una dona de 30, així que cada cop que es veu en una foto és com si l'encanteri s'esfumés i hagués d'enfrontar-se a la veritat... "qué fea, qué fea!" (No és cert, jo la trobo molt guapa!) Ella segueix que si las arrugas tal, que si los dientes pasqual... i ja se'n va a trastejar cap a la cuina...

Bé, l'altre dia, estàvem ella i jo soles aquí a casa mirant la tele, deuria ser un telenotícies... no m'en recordo... però va sortir en Zapatero vés a saber què dient... i en aquestes que la meva yaya m'espetarrega: "Es majo este hombre, se le ve honesto...". I jo allà, amb la boca oberta, intentant assumir aquell missatge tan agressiu per a les meves orelles. Home, potser majo sí que deu ser... però honesto??? i jo que li dic que si no se'n recordava de tot l'assumpte dels trens de la renfe, i com ara, només perquè venen les eleccions, exploten els obrers de l'AVE perquè treballin de dia i de nit moltes més hores que el que diu l'estatut dels treballadors, i...
Ella no triga en interrompre'm dient que ja ho sap, que ella sempre ha votat a la izquierda, porque el papa (vol dir el meu avi, que ja va morir) sempre votava a los comunistas, pero... Yaya, que aquests van d'esquerres i després diuen que ens regalen els euros per tenir fills, per cotitzar... com si no hi hagués prou dèficit en serveis socials on gastar-se els diners!
I ella que sí, que ja ho sap però que como gane la derecha...y al final va a ganar, ¡que nos cojan confesados!, y más a los de aquí! La meva yaya posa cara de terror cada cop que parla de la derecha i del pp. Des que s'han tret la màscara que creu que tota aquesta situació de conflicte només ens portarà una altra guerra. Ella, com tanta gent que va viure la guerra civil, és molt sensible als atacs que ens fan els polítics tan alegrement, haurien de ser conscients...
Clar, pobra dona, el seu motiu és el "vot útil" contra el pp, però jo li dic que tot i que sembla que el psoe i el pp es tirin els plats pel cap, en el fons, en els temes bàsics van de la maneta, tots dos fan polítiques centralistes! Que s'hauria de votar (i qui seré jo per dir-li...) a un partit d'aquí, perquè una majoria absoluta de qualsevol dels dos, només perjudicarà a Catalunya!
I ella que es queda fixada, amb la mirada perduda, amb uns ulls de profunda decepció (té els ulls més foscos que mai he vist, com olives negres brillants), deixa anar tot l'aire de la boca de cop i diu: "No, si todos estan ahí chupando de la breva..." i se'n va tot renegant que lo llevan todo a chafarrinear...
La veritat és que parlar de política a nivell estatal és desenganyant, les catalanes no ens sentim còmodes en aquest marc, sigui quina sigui la nostra condició. Tenim la sensació que guanyi qui guanyi, nosaltres perdem (perdrem més o menys, però perdem). Després es queixaran, però mira si el poble en som de generosos que els renovem el contracte cada 4 anys, perquè ells puguin anar fent els seus negocis de gran escala al despatx d'una institució pública!
Torno a buscar-la, ella ha donat la discusió per tancada i ja està recollint els plats de la taula. Li dic que el que és positiu és que la independència és inminent, que ja veurà com aviat serem un Estat fora de Castella. La seva mirada burleta és impagable! "veeenga, hombre!". No li expresso com un desig, li dic de veritat, que tinc motius per creure-ho. Ella riu, "filla miña..." i segueix escoltant-me... però això ja donaria per escriure una altra història...