Et tinc abandonat!!!

Ho sento bloc... em fa molta pena veure't tan inactiu, esperant una mica de moviment!

Espero recuperar aviat el ritme, això no pot ser!

Demano disculpes a qui et segueix.

Converses de rodalies

Marxa el tren de l'estació.
En Joan parla per telèfon mirant el mar per la finestra: "No... ara sóc tutor de p-4... Tutor de p-4!... sí... m'havien dit que em donarien plaça a primària i al final es van equivocar... sí, sí... i al final em van recol·locar a p-4... mira, pintant i fent moneries... ja... què hi farem... ja sortirà..."
Ella es va preguntar en quina part del tren estaria la persona que desitja violentament una plaça per treballar de tutor de p-4. Havia d'estar per allà, n'estava segura.

Passa el tren.
La Josefina renya el seu home: "Clar! Ara et fan mal els ronyons! Doncs no netegis més allò! Prefereixo que estigui tot brut que que et passi alguna cosa!"
Més endavant, potser serà com la dona que guarda les llàgrimes en una capseta de vidre a l'hospital. Sempre diu que si el seu home s'ha de morir, que si us plau, no pateixi, i destapa la capseta només quan no està en presència d'ell. Davant seu, mai. Avui s'ha mort i ha plorat mars.

Arriba el tren a l'estació.
En David té retard mental, és objectivable. Juga amb la velocitat de la màquina movent el cap amunt i avall. És una sensació que la resta de persones potser no experimentarem mai perquè mai ens atrevirem a fer-ho davant dels altres. La seva mare li acarona la mà, li explica tot el que han de fer aquell vespre. Ell segueix movent el cap, cada cop més ràpid i riu. Riu molt. La seva mare li agafa el braç: "Et faràs mal! Queda't tranquil!". Ell para amb tota la desgana que troba dins seu, és evident. Mai dirà que la vida és curta i és important saber prioritzar els moments importants. Però n'és el més conscient.

Ja tenim pis! (i nèt!)

Ja tenim pis! Que maco!! Encara porto posades les "agulletes" (algú sap com es diu en català correctament?) a ambdós quàdriceps d'haver-nos passat el cap de setmana netejant! Alguna vegada heu netejat una persiana? I una persiana plena de merda??
Ens queda molta feina a fer, però les quatre parets que envoltaran part important de la nostra vida, resten expectants i són les més maques del món!

Capitalisme comunista

Si em diguessin que els polítics espanyols es dediquen a fer les lleis en els breus moments de temps lliure que tenen entre l'anàlisi de l'enquesta de valoració popular, l'entrevista per sortir a la tele, la campanya per mantenir el poder dins del propi partit, l'ordre als mitjans de comunicació de no parlar de tal tema o destacar tal altre..., no hauria de fer altra cosa que no dubtar ni a sorprendre'm. Em quedaria amb la mateixa cara que tinc ara. Explica'm alguna cosa que no sàpiga, baby!

Som dos joves treballadors (iuju!) que busquem pis. No es tracta de cap caprici, és més aviat una necessitat tirant a imperiosa. És, com us ho diria... un dret de tot treballador, expressat a la tan sagrada Constitución.
Algú que deuria entendre d'economia, una vegada em va dir, que per anar sense ofecs, el pressupost d'un pis no hauria de superar el 30% del sou familiar. Aquest seria el màxim, però en els països europeus és inferior. Serà perquè cobren més, serà perquè l'habitatge es considera un dret indiscutible... El cert és que, aquí, si busques lloguer et claven un sable i si pretens que el banc et faci una hipoteca, del 60% del sou no baixes! I tu diràs: Explica'm alguna cosa que no sàpiga, baby!
Tots i totes passant pel tub, perquè el sistema capitalista d'aquesta regió del món considera que és prioritari fer negoci amb un dret, que cobrir les necessitats bàsiques de la població a preus de necessitats bàsiques. És a dir, que constructors, promotors, especuladors, bancs i ajuntaments han de guanyar milions d'euros (ja no és una qüestió de guanyar-se la vida, sinó d'enriquir-se) passant per davant dels drets de milions de persones. Això és el neoliberalisme i entre tots ho hem acceptat. Ara que constructors, promotors, especuladors, bancs i ajuntaments no guanyaran tants milions com ells pretenen, hi ha una crisi. I quasi sembla que serà un desastre i tot s'ensorrarà, quasi pretenen que se socialitzi la construcció perquè no tinguin tantes pèrdues. Que el govern faci algo perquè perdran molts diners. Ara que perden sí? No podien haver invertit els diners en crear altres llocs de treball? No podien haver abusat menys?
Jo no hi entenc res d'economia, però quan els poderosos s'enriqueixen defensem el capitalisme sense barreres i quan els poderosos perden diners que hi intervingui l'Estat. I hi acaba intervenint,eh!: els 400 euros perquè poguem seguir consumint, diners per llogar... sobretot que els preus no baixin gaire..., Si ja ho deia, explica'm alguna cosa que no sàpiga, baby! Capitalisme comunista per mantenir el benefici d'uns quants. La majoria ens hem d'anar adaptant a les circumstàncies.

La meva primera pacient (és veritat,sempre et recordaré)

Això de treballar a urgències és molt estressant, i més quan és la primera setmana que hi treballes! Però feia tant de temps que no veia pacients que quasi no recordava el més important de la meva feina.
La meva primera pacient va ser la Maria, i va anar més o menys així:
- Hola! Com està?
-... (senyora velleta amb cara d'espant).
- Com es diu?
- Maaagdddiaaa!
- Molt bé, què li ha passat?
- Ruiomnoooooooooonjuuuaaaaaasrrreeeal! (moooolta cara d'espant)
- No s'espanti perquè no pugui parlar,eh! Que ja sap que això ja li va passar una vegada i després es va recuperar!
-... (A la Maria se li cau una llàgrima).
La família diu que poc a poc se l'entén més. Li donarem l'alta. Però no se'n va sense abans explicar-nos perquè està tan nerviosa. La Maria viu en una masia a prop de la ciutat, és la casa de tota la vida. L'Ajuntament ha comprat els terrenys per construir-hi pisos, la faran fora d'allà. Una dona de vuitanta anys, malalta, ha de refer la seva vida lluny de casa seva. L'especulació no té sentiments. Els interessos econòmics passen per sobre de les persones.

Avui ha vingut a urgències un promotor de pisos. Li feia mal el cap i s'ha pres la pressió a una farmàcia. Consultava perquè la tenia una mica alta. L'he interrogat. Resulta que al J.L. li preocupa la crisi econòmica perquè veu que ja no col·loca pisos, li costen molt de vendre i creu que perdrà molts diners. Està molt nerviós i fa dies que no dorm. Es recuperarà, només cal que es relaxi.

Jo representa que sóc la metge (què fort, tu! encara no em crec...) i sóc neutral, els atenc igual als dos, si el títol del post és aquest és per pura coincidència! ;)

Spanish justice?

Mitjans de maig, ja són quasi 30 dones mortes pel seu company a l'Estat espanyol. Quasi 30 feminicidis precedits, majoritàriament, per mesos o anys de terrorisme domèstic sense càstig penal fins al trist desenllaç. En aquest cas no es condemna preventivament i sense proves.
Divendres passat, rebo la notícia d'una noia a la què havien explotat sexualment tancada en un pis de Barcelona. No sé si al final era una noia amb retràs mental o no. Els culpables estan al carrer sense càrregs. En aquest cas no es condemna perquè no hi ha proves.
Hivern de 2008, maten a una nena anomenada Mari Luz, l'assassí tenia 2 condemnes sentenciades però no les estava cumplint. En aquest cas... la justícia espanyola és molt eficaç...

Dissabte passat, 3000 persones es mullen per la llibertat d'en Franki. No és un criminal, no ha fet mal a ningú. En aquest cas és condemnat a presó per despenjar una bandera sense proves i aquesta sentència sí que s'està cumplint.
La justícia espanyola no serveix per condemnar assassins ni violadors ni explotadors de persones. Serveix per respectar l'ordre dintre de l'imperi nacionalista espanyol allunyant-se molt de vetllar pels drets humans.

Els llums del món

La NASA ha publicat el mapa lumínic de la Terra, va ser dissenyat per veure els núvols amb la llum de la lluna, (que romàntic, no?).
Encara que en realitat serveix per veure les zones més urbanitzades, que no sempre vol dir les més poblades...
També serveix per veure la minúscula part que represento, per exemple jo. I la contaminació lumínica que causa el "progrés".
Però sobretot, per veure que formem part d'un tot global, i que no s'entén la llum del nord sense la foscor del sud.

Us inspiren més usos?

Maig del 68 o la generació dels progres reciclats

Se celebraven 40 anys d'aquell maig. Ella va escriure's un postit i el va penjar a la nevera:
"Quan faci 40 anys que se celebren 40 anys:
no creuré que els interessos personals o econòmics dominen les meves idees;
no creuré que vaig fer molt per transformar el sistema en el que m'he acomodat;
no diré que un altre món és possible pensant que en el fons el capitalisme és el sistema que dóna major benestar;
no pensaré..." i ja no quedava més espai per dir el que li havia de transmetre la consciència d'aquí a 40 anys. La consciència de la societat en un postit.

Es busca generació amb més capacitat de retentiva.

Temps present (d'indicatiu)

Jo SOM, no puc aïllar la responsabilitat.

Tu ESTIMO, encara que diguis que estimes.

Ella PENSEU I FEU, i mai deixa de fer-ho en plural.

Nosaltres ODIEN totes les diferències.

Vosaltres OPINEM, perquè ho feu en nom de tots.

Ells EXPLOTEN, així Jo, Tu, Ell, Nosaltres i Vosaltres continuem mantenint el seu nivell de vida.

I aquesta és l'autèntica conjugació!

Parlant de ROMA o l'Àlbum de fotos!! (2a part)

Ho sé, és tard.

L'esquerra italiana, la Sinistra Arcobaleno, hereva de la tradició comunista, s'enfonsa, i desapareix la seva representació parlamentària. La tendència europea de simplificar l'escenari polític entre forces liberals conservadores per una banda i social(demòcrates)liberals per l'altra, acabarà definitivament amb l'esquerra reformista? És una situació greu.

Reflexionem-hi gaudint de la capital...

...La ciutat són runes que estripen el cel, enmarcant edificis històrics...

...imponent Pantheon... de tots els Déus...

...Pasquino de missatges contra l'Església i l'Aristocràcia... gran tradició socialista... Avanti il popolo!...











... Miquel Àngels a qualsevol racó de qualsevol església, oportunament censurats...

... i l'art clàssic... impressionant...

Final de l'homenatge fotogràfic.

Feliç diada! Feliç Sant Jordi!

"... i Sant Jordi matà el drac, i de la sang que brollava de la mortal ferida en naixé una rosa vermella."
I així ens van explicar la llegenda, la sang del drac feia germinar roses! Dins de la façana ferotge s'amagava el major exponent de la bellesa.
Com hem passat per alt aquest detall durant tants anys? La llegenda de Sant Jordi ja ens estava parlant de la importància de l'essència bàsica dels éssers, que és al seu interior. No deixem que el culte a l'estètica i a la superficialitat ens desviï de nosaltres mateixos, cultivar la rosa que portem a dins és el més important, per aprendre a ser millors persones i menys manipulables i millorar el nostre entorn.
Ens amaguem dins d'una carcassa d'egoisme per poder sobreviure dia a dia, ser més competitius, i no deixar-nos trepitjar. Cal que siguem dracs per moure'ns per aquesta societat que hem creat?
No deixem morir la rosa sota aquesta pell aspre de monstres. Dignifiquem la bellesa interior.
Feliç Sant Jordi! Estimeu-vos molt!

Los políticos no creerán que a los pobres les encanta comer promesas

"El derecho de soñar: sin él los demás derechos se morirían de sed"

Eduardo Galeano.

"Espejos. Una historia casi universal"

Eduardo Galeano a Barcelona!
Aquest és el mail informatiu que m'han enviat:

"Tras cuatro años, Galeano publica esta nueva obra en la cual revisa la historia de la humanidad hasta hoy, y lo hace desde la óptica de los hechos y de las personas menos conocidas, de los que no figuran en los diarios ni en las fotos. Como dice el subtítulo del libro, se trata de una historia casi universal, de un inventario general del mundo que aparece iluminado por este escritor capaz de enlazar lo cotidiano, lo poderoso y la denuncia con lo más sencillo, con el humor o con la más exquisita ironía. En este libro se entremezclan los relatos que nos llevan, como sus propios títulos indican, desde la «Fundación del machismo», la «Resurrección de Jesús», «Las edades de Juana la Loca» o «La educación en tiempos de Franco» hasta «Los derechos civiles en el fútbol». "

Dia 21-04-08:
19:30h, Auditori IDEC-Universitat Pompeu Fabra. C/ Balmes, 132-134. Presentació mundial de "Espejos. Una historia casi universal".

Dia 23-04-08:
Firma de llibres per Sant Jordi:
- FNAC Triangle. Plaça Catalunya, 4 entre les 11.00 i les 12.00 del matí.
- Llibreria La Central entre les 12.00 i les 13.00 h.
- Llibreria Catalonia entre les 18.00 i les 19.00 h.
- Llibreria Laie de 19.00 a 20.00 h.


" Entonces Bertolt Brecht propuso: ¿No sería más fácil que el gobierno disuelva al pueblo y elija otro?"

Res més, compartir és estimar!

De la capital de l'imperi: Madriz que diuen ells (II)

Hi ha coses obvies que no cal explicar. No tinc res en contra de la ciutat, ni en contra dels madrilenys. Només parlava de política i gestió.
La ciutat no m'agrada gaire, només els seus parcs i els seus tulipans, però per reconciliar-me amb el context d'un moment tan important, m'és val donar veu als poetes:

Te vi desaparecer bajo la tormenta,

(...)¿Quién fuera lluvia en tu abrigo

dejando a tu paso

coronas de agua?

Bostezas soñando soles, playas desiertas.

(...)

Vuelves a casa y alteras mis planes

y los andamios de La Latina.

Sé que a fuera un incendio de plumas y brea

tiñe de cenizas los techos del mundo.

Dejad un instante que olvide mis deudas

si el planeta estalla, que nos pille juntos.

En las zanjas de Madrid buscan un tesoro

que esconde un dragón dormido bajo tus pies.

¡Qué torpes e ingenuos son!

Yo tengo el tesoro:

duermo con él.

(...)Abro una botella y llamo al "chino"

y lo celebramos por todo lo alto.

La vida a veces te invita a una ronda,

te guiña los ojos, concede una tregua.

Quizá sólo dure un segundo este sueño

pero, sin duda, habrá merecido la pena.

Ismael Serrano.

De la capital de l'imperi: Madriz que diuen ells.

Fa poc vaig llegir en un bloc (i ara quedaré fatal perquè hauria de posar l'adreça i no me'n recordo...) que a Madrid el metro t'arriba per la dreta. Crec que és una metàfora brillant. No defensaré a mort la gestió de l'Ajuntament de Barcelona (encara que el metro et vingui per l'esquerra) i menys avui que pretenen talar un alzinar centenari al Tibidabo per pura especulació. De fet mai defensaré al PSC com a partit referent d'esquerres, perquè no ho és. Però a Madrid governa el PP i tot és més evident.

M'explico: Arribats a la T4 de l'aeroport, tot és impressionant, la terminal més gran que he vist mai (s'ha de dir que jo tampoc sóc molt viatjada), fins i tot hi ha un trenet que et porta d'un costat a l'altre de la infraestructura de gran que és. Tot és lluminós i espaiós, hi ha ascensors de vidre, un bloc de 2 o 3 escales mecàniques per sentit. I tu que no pots tancar la boca mirant aquí i allà, arribes al metro (perquè a Madrid el metro arriba fins a l'aeroport! Sí, gràcies Espanya!) i allà s'acaba el glamur. Les andanes són estretes, els vagons són petits i curts i de seguida estan plens, i hi ha molt pocs seients. Quasi no hi ha escales mecàniques, serà que la gent gran i les dones (o homes) amb cotxet es poden permetre un taxi? Vaja, un gran contrast.

Per altra banda tenen més del doble de línies de metro (12!) que a Barcelona per la mateixa densitat de població (sí! Gràcies Espanya!) i estan connectats, per exemple amb Toledo, amb un tren d'alta velocitat que triga 30 minuts sense parades!! Sí! Sí! La meitat que per anar de Barcelona a Girona o ja ni ho vulguis saber fins a Igualada o Lleida! Que sí! Que sí! Que gràcies Espanya! Que si el metro ha de venir per la dreta o per l'esquerra ja ho triem nosaltres, però gràcies per la (des)igualtat entre territoris!
Ens convé molt seguir jugant a aquest joc? No sé si m'explico...