Ahir vam anar a confessar-nos. Erem bastanta gent, tot el teatre ple. L'Ismael Serrano té uns seguidors i seguidores molt fidels que es mobilitzen ràpidament (sempre el veiem des de l'última fila!)
Quan tens fe en alguna cosa, en una forma d'entendre el món, en com t'agradaria que fós, i obres els ulls a la crua i dura realitat, de tant en tant necessites espais de recolliment on crear una veritat paral.lela, un racó d'esperança on denunciar i palpar el convenciment de qui es creu que un altre món és possible, cosa que a la vida real sembla tan difícil de trobar. No només passa amb els concerts de l'Ismael, també amb molts altres, com amb en Lluís Llach... (bé, en aquest cas últim amb més intensitat, perquè al Serrano sembla que li costi dir les coses clares i ficar el dit a la llaga sense miraments... ara sembla que em contradigui perquè li critico coses, però... la resposta a aquell "T'estimem!" amb un "no te entiendo!" va quedar molt poc sensible i serà difícil de pair, encara que després se'ns dirigís amb un "familiars i amics" en català...)
Però en fi, que ens vam anar a confessar pels pecats comesos i així poder seguir amb les nostres vides digerint la desigualtat a cada revolt, no fent res per canviar la realitat, encara que sigui la més propera (que és la més important), ser incoherents amb el nostre pensament acceptant les normes del sistema que després rebutgem... Recordo les paraules d'en Lluís Llach al seu últim concert (que vaig veure per la tele) dient que la socialdemocràcia europea havia renunciat a canviar el món (i sobretot la d'aquí!) i com tothom aplaudia quan l'absoluta majoria de votants obten per aquesta opció si és que són d'"esquerres"... Així que suposo que cal acceptar que el sistema al que moltes persones tenim aversió, aconsegueix que totes les opcions estiguin integrades procurant no ofegar-les prou com perquè intentin arrencar-lo, mantenint-les en vida però anestesiades.
Us deixo dues coses aquí sota...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Hola! Sóc jo... és que com sóc nova no sé com es fa pq quedi maco l'article amb els vídeos del youtube que es puguin obrir directament a la pàgina... Si algú em llegeix i m'ho vol explicar... Gràcies!
Tens raó. Intentaré fer una reflexió més enllà d'això que has dit. El sistema sempre intenta integrar tot allò que pugui semblar antisistema i ho deriva en forma de contracultura per ser consumida (no serè tòpic, però les tasses de cafè del Che, en serien un exemple).
No critico que la gent les compri, però cal no perdre la perspectiva que tot el que podem comprar ja forma part del sistema.
L'antisistema és tot allò que quedi al marge del consum (també el minoritari). Ser antisistema vol dir acceptar ser un no consumidor.
Tot el demés és sistema. Però que consti que no gastaré més energies per criticar aquests aspectes, la lluita és contra el sistema capitalista. No vull caure en l'error de molts, que sovint es confonen d'enemic.
Uooo! que guapo! ;o)
quan em crides creuo sense mirar!
Ja parlaré del consumisme en una altra cosa que estic preparant... però és que se m'acumulen i no vull enviar tants articles al dia! M'hauré de buscar alguna altra feina... jejeje...
Ara sí que està bé! Gràcies, Anna, per la informació! Això sí que és un bloc quasi-normal!
Eiiii!!
Molt bé!! I encara et falten per descobrir el fabulós món del Google Reader, el Calendar i el Docs!!
Seguirem informant;)
jejeje... cosa??? uuuh! si que em queda per aprendre... però això tan elaborat és per blocs engalanats d'alta costura (com a mínim!) El meu és informal, va despentinat, amb 4 draps i com a molt alguna xapa a la solapa! :)
Publica un comentari a l'entrada