Molt bé, ja ho vam entendre quan anàvem a l'institut, les partícules es mouen de forma aleatòria en l'aire i el seu conjunt acaba fent un tot homogeni. Així, quan infles un globus, les partícules estan allà desplaçant-se anàrquicament unes cap aquí, unes cap allà, però els seus moviments inesperats es compensen de manera que si mires el globus no veus tota l'energia cinètica que hi ha dins. El globus fa de pell d'aquesta festa de partícules però sembla ordenat, no es fan bonys, el resultat és homogeni i llis. És l'atzar el que fa que cada partícula ocupi una posició simètrica a la d'una altra i el sistema s'equilibri. L'atzar les mana. Com a nosaltres?
Allò de ser en el lloc adequat en el moment precís que diuen alguns, l'abans i el després d'aquella oportunitat que ha canviat el destí d'algunes persones. L'actriu que ha arribat a protagonitzar aquella pel·lícula tan premiada perquè la vida la va portar a conèixer tal persona o a presentar-se casualment a tal prova. Segur que té talent, i segur que s'ha esforçat molt per arribar-hi, però com ella moltes altres que no han tingut tanta sort. És l'atzar que col·loca uns a baix perquè hi hagin uns altres que estiguin a dalt? Així s'equilibra el sistema. És el destí de cada partícula que fa ocupar aquell lloc precís perquè el globus es mantingui estable i homogeni?
Quan fas el MIR, la frase recorrent és: "bé, si no arribo a ser pediatra serà perquè no em toca ser-ho", el destí d'aquella persona escollirà per ella?
L'altre dia ens vam trobar una companya que també ha fet el MIR, ha tret un 600, podrà escollir pràcticament el que vulgui i quan li vam preguntar què volia ser, va vacil·lar un moment: "no ho sé, crec que gine!". La seva decisió semblava poc meditada, com si alguna inèrcia rara l'empenyés a tirar per aquell camí. Serà l'atzar que repartint les posicions de les partícules permet que una faci un determinat moviment, mentre una altra ha de compensar aquesta decisió? I si a la segona partícula se li donés millor el camí de la primera?
Què passa si una partícula decideix decidir? Si no vol ser manada per l'atzar o les circumstàncies? El sistema l'elimina?
Hi ha la possibilitat de canviar el camí? Algú m'ajuda a no perdre'm?
"Nunca dejes de buscarme, la excusa más cobarde es culpar al destino" I.Serrano.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
fa poc vaig tenir una conversa de les mateixes característiques. la veritat és que resulta com a mínim frustrant pensar que som parts d'un tot que és lliure i atzarós.
no són les nostres decisions, la nostra existència: la composició dels éssers. és tan voluble com que el conjunt de partícules es mogui cap a una banda o l'altre, es compacti o s'espandeixi... i per suposat, el que vivim, les nostres decisions...
ara me'n penedeixo, de no haver fet ciències pures. això li dóna mil voltes a molts filòsofs! ;)
Vergonya que et visiti? Per què ho dius!!??!?! Vergonyes les justes!!
Sàpigues que vas directe als meus links!! Si vols, un altre blog on participo (el "bruixa de dol" és només meu): culturetes.blogspot.com
I per cert, foto del FSCat, link a LaFabrica... hhmm... ;)
Hola!
e.: jo me'n penedeixo de no haver fet lletres, de vegades... jejeje! Merci per participar!!
maria: Eeei! benvinguda! quina responsabilitat que em linkis, intentaré no decaure... i aquest "hhmm..." és bo o dolent? La pròxima parada serà al culturetes, doncs!!!
L. : què Zorrrrra la del 600, no? (és qe algú ho havia de dir... espero que sigui una gine molt feliç, però la cara que se'm va quedar...)
Bon cap de setmana!!!
"hhmm..." és com de dubte, de mirada interessant tipus "mira que bé...!" i per tant sempre BO!!! Jejeje
Publica un comentari a l'entrada